Els sindicats de Ford Almussafes votaran el dilluns 14 de febrer l’acord laboral proposat per UGT i la direcció

El comité d’empresa de Ford Almussafes en què estan representats tots els sindicats de la planta, en concret, UGT amb 21 delegats, Intersindical amb 9, CCOO amb 3 i CGT amb 2, votarà el dilluns que ve 14 de febrer si dona suport a l’acord laboral aconseguit per l’organització majoritària amb la direcció per als pròxims anys, o si el rebutgen.

Amb tot, el pacte no està en qüestió, perquè UGT hi té majoria i podria aprovar-lo en solitari, però seria un colp ben dur que en qüestionaria la idoneïtat que la resta de sindicats no el secundaren, cosa que ja han avançat CGT i Intersindical.

Aquesta última organització, segona en representació, va criticar dijous que no els han donat per escrit l’acord amb tots els detalls explicats verbalment, per la qual cosa desconeixen si dilluns podria haver-hi cap canvi en alguna de les condicions.

També exigirà en el comité d’empresa del pròxim dilluns que, com sempre s’ha fet en els 46 anys d’història de Ford a Almussafes, l’acord siga votat “per tota la plantilla, en un referèndum controlat i afavorit per tot el comité”.

Com va informar elDiario.es, la direcció de Ford Almussafes va reunir el dimarts passat 8 de febrer el comité d’empresa per informar dels detalls de l’acord laboral aconseguit el 27 de gener passat a Colònia amb UGT, davant l’elecció que ha de fer la companyia entre València i Saarlouis (Alemanya) per a la fabricació dels seus dos models elèctrics, una decisió que la multinacional anunciarà el mes de juny en la seua seu de Detroit i que equival a garantir el futur de la fàbrica seleccionada.

L’acord preveu increments lineals no consolidables en les taules salarials que sumen 7.000 euros entre el 2022 i el 2025, i tornar a l’IPC l’any 2026. En concret, en les taules salarials per a cadascun dels quatre anys l’augment seria el següent: 1.000 euros el 2022, que es pagarien a la firma de l’acord; 1.500 euros el 2023; 2.000 euros el 2024; i 2.500 el 2025.

Es tracta d’un pacte a cinc anys que està condicionat al fet que Ford assigne al juny la plataforma elèctrica dels futurs vehicles a la factoria d’Almussafes. En cas contrari, l’acord no tindria validesa i quedaria reduït a un any en què els salaris haurien d’augmentar un 1% per damunt de l’IPC, amb caràcter retroactiu i amb validesa només per al 2022, cosa que descriu com la “situació no desitjada”.

A més, a partir del 2025, la jornada diària s’incrementaria en 15 minuts per torn, mentre els dies de jornada industrial es podrien treballar sense cost addicional “sempre que no calga recórrer a un ERTO”. Si aquestes dues mesures no foren prou per a atendre la demanda, es podrien programar a partir del 2025 fins huit dissabtes laborables per treballador, amb jornada de descans a canvi i un plus de flexibilitat a partir de 72 euros. Aquest plus seria l’equivalent a la diferència entre les hores extra treballades i els diners corresponents per grau i antiguitat de cada empleat. Si tot això no fora prou per a garantir la demanda de vehicles elèctrics, es podrien fer addicionalment fins deu dissabtes en hores extra per cadascun treballat.

Els aspectes més lesius per a Intersindical

L’aspecte econòmic és un dels més lesius del pacte per a Intersindical. Segons expliquen, “mentre que Ford torna a la senda dels beneficis multimilionaris després de guanyar 17.400 milions d’euros, la plantilla tornarà a la senda de l’IPC després de 4 anys de congelació”. Cosa que significa que es perdrà “poder adquisitiu des del 2022 al 2025”.

Segons l’organització, un exemple pràctic aproximat per a un grau 6, i un IPC mitjà anual del 3,5% (els experts vaticinen que serà alt), aporta les dades següents: “Una pèrdua salarial total d’uns 3.000 euros per damunt de la quantitat dels 7.000 euros assignats en els 4 anys. Amb la congelació, i aquests 7.000 euros que no consolidaran en la massa salarial, suposarà que en el 2026 la senda de l’IPC partiria del salari del 2021. Aquestes pèrdues salarials ja mai es recuperaran”.

Quant a la possibilitat de treballar fins 18 diumenges, comenten que “això suposa més del 40% de tots els caps de setmana (descomptant els vacacionals), cosa que farà que acumulem contínuament setmanes en què només descansarem els diumenges”.

Afegit als 18 dissabtes obligatoris, afirmen que experimentaran “un increment en dies treballats anualment gràcies als 15 minuts de prolongació de la jornada laboral”. Concretament “això suposa 7 dies laborals més i, a més, cal afegir 4 dies més de les jornades industrials que passaran a ser laborals i sense plus afegit (4 dies menys de vacances)”.