Esquerra Unida pregunta al Govern pel cas de la dona que s’exposa a l’expulsió o multa fins a 10.000 euros per denunciar el furt del seu passaport

Aquesta setmana coneixíem, gràcies a l’ONG València Acull, el cas d’una dona sense permís de residència que s’exposa a l’expulsió o multa de fins a 10.000 euros per denunciar el furt del seu passaport en la comissaria de la Policia Nacional de Russafa, a València.

Arran d’aquests fets, Enrique Santiago, portaveu parlamentari d’Esquerra Unida en el Congrés, i el diputat valencià d’aquesta formació Nahuel González, tots dos en el Grup Plurinacional Sumar, han registrat una iniciativa en què, entre altres qüestions, reclamen al Govern en funcions que aclarisca els motius per no haver emés encara “les instruccions necessàries per a garantir que les persones estrangeres en situació irregular que són presumptes víctimes d’un delicte puguen formular denúncia, sense que se’ls derive per aquesta causa a la incoació d’un procediment sancionador que comporte la seua expulsió del territori nacional”.

Els parlamentaris demanen també explicacions escrites per a saber “com justifica el Govern que no s’aplique la legislació espanyola i europea ni les recomanacions institucionals que estableixen expressament la protecció jurídica de totes les víctimes sense importar la seua situació administrativa?”.

Enrique Santiago i Nahuel González traslladen aquesta qüestió a l’àmbit parlamentari després de saber, a través d’una denúncia de València Acull (Xarxa Acull), el cas recent d’una persona migrant en situació irregular a Espanya a qui notifiquen la incoació d’un expedient sancionador quan acudeix a la comissaria de la Policia Nacional de Russafa (València) a denunciar la sostracció del seu passaport.

Els diputats destaquen en la seua iniciativa, a més, que aquests fets es produeixen “després que el jutjat de guàrdia rebutjara el registre de la denúncia esmentada i acabara derivant-la a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat per donar compte de la sostracció o l’extraviament del passaport, acollint-se al que s’estableix en l’art. 11. 4 de la Llei orgànica de seguretat ciutadana (LOSC)”.

“Indefensió” i “efecte dissuasiu”

Adverteixen que estem davant un exemple més “dels obstacles i la indefensió a què s’enfronten les persones que estan en situació irregular quan volen denunciar com a víctimes”, cosa que en el fons implica un “efecte dissuasiu” clar perquè no ho facen.

El portaveu parlamentari i el diputat valencià d’Esquerra Unida en el Congrés incideixen també que amb aquestes pràctiques policials no es tenen en compte en absolut ni “la legislació espanyola i europea, ni les recomanacions institucionals que estableixen expressament la protecció jurídica de totes les víctimes sense importar el seu estatut de residència” (Llei 4/2015 de l’Estatut de la víctima del delicte; Directiva europea 2012/29/UE del Parlament Europeu i del Consell sobre protecció de les víctimes de delicte; Recomanació general de la Comissió contra el Racisme i la Intolerància ECRI del Consell d’Europa núm. 16).

A més, incideixen que el Defensor del Poble ja fa anys que reclama als diferents governs (en concret des del 2004) que “no s’incoen expedients sancionadors als estrangers en situació irregular que acudisquen a les comissaries a denunciar delictes”, cosa que va ser assumida parcialment per protegir les víctimes de violència de gènere, però que no s’aplica “a la resta de les víctimes de delictes en situació irregular”.

Nahuel González recorda el cas d’una dona hondurenya que el 2019 va tractar de denunciar l’agressió d’un home en la comissaria de Xirivella (l’Horta Sud) i va acabar detinguda, amb una proposta d’expulsió i sense poder denunciar. El Defensor del Poble va tornar llavors a presentar les recomanacions corresponents al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per posar fi d’una vegada a aquestes pràctiques.

Per això, els parlamentaris d’EU en Sumar plantegen en concret al Govern que especifique “quines mesures concretes té previst adoptar per a auxiliar, en casos com els assenyalats, la víctima del delicte, oferint una resposta que siga reparadora del mal i minimitze els seus efectes traumàtics, així com evitar l’efecte dissuasiu que posa en perill l’activitat punitiva de l’Estat, tal com assenyala el Defensor del Poble?”

L’executiu en funcions ha de respondre també per escrit a instàncies de Santiago i González si “ha previst una reforma legislativa de la Llei d’estrangeria (equiparable a la que protegeix les víctimes de violència de gènere i les víctimes o els testimonis de tràfic d’éssers humans) per a eximir de sancions per estada irregular als que acudisquen davant les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat a formular una denúncia, sol·licitar informació o gestionar qualsevol tipus de tràmit administratiu?” i, en cas que la resposta siga negativa, “per quins motius?”.