El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) ha assistit al Congrés Connecting Europe Days 2022, organitzat per la Comissió Europea amb el suport de la presidència francesa del Consell Europeu, que va arrancar el 28 juny i acaba dijous a Lió per a debatre amb la indústria, altres estats membres i les institucions europees l’important paper del transport i la mobilitat en l’assoliment dels ambiciosos objectius de descarbonització establits en el Pacte Verd Europeu i per a donar un impuls al desenvolupament de la Xarxa Transeuropea de Transport (TEN-T pel nom en anglés). A l’esdeveniment també va assistir el coordinador del Corredor Mediterrani a Espanya, el valencià Josep Vicent Boira.
De les diverses xarrades i ponències es dedueixen diverses conclusions. En primer lloc la necessitat d’accelerar les obres i d’accelerar la descarbonització en el transport davant els compromisos per al 2030 quant a reducció d’emissions.
En aquest sentit, la coordinadora europea Iveta Radicova ha advertit que no vol “més retards”, ja que la transició energètica “és imprescindible”, més en la situació actual de la guerra i les seues conseqüències. Per aquest motiu, ha demanat un impuls decidit pel tren mitjançant el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR). Sobre aquest tema, va destacar que els fons estan disponibles i s’han d’invertir, i va destacar que Espanya està fent els deures i avança decididament en tots els trams“.
La Comissió Europea ha urgit que s’acceleren els trams Perpinyà-Montpeller i el túnel de 57 quilòmetres entre Lió i Torí, dels quals només hi ha 9 quilòmetres construïts.
El secretari general d’Infraestructures, Xavier Flores, ha defensat la urgència d’impulsar les connexions transfrontereres dels corredors per garantir la connectivitat ferroviària del nostre país amb Europa i aprofitar tot el potencial de la infraestructura que s’està construint amb el suport dels fons europeus Feder, CEF i NextGenerationEU.
A través d’aquests fons ja s’han assignat a Espanya uns 4.536,8 milions d’euros per impulsar la construcció dels corredors Atlàntic i Mediterrani, que són d’especial importància, ja que són els pilars per a l’impuls del transport de mercaderies i per a eliminar les barreres cap a Europa, de manera que augmente la competitivitat del ferrocarril davant d’altres modes de transport.
Per part seua, Boira ha comentat que “la presència d’Espanya, amb un estand del Corredor Mediterrani, del Ministeri i d’Adif és molt important per a mostrar els avanços i la utilització de fons europeus” i ha afirmat que “Espanya per fi passarà a formar part de la xarxa europea” i que “el canvi d’amplària està suposant un enorme esforç en tot el Corredor”. El compromís continua sent tindre finalitzada la infraestructura des de Catalunya fins a Andalusia l’any 2030.
El coordinador ha posat també en valor el potencial del Corredor quant a logística a Espanya: “Concentra cinc dels 30 principals ports d’Europa, més que cap altre país europeu. Ports amb una altíssima col·lectivitat, amb Àsia, Àfrica, Amèrica i també amb Europa gràcies al Corredor. Barcelona, Tarragona, València, Cartagena i Algesires i les estacions intermodals respectives aporten un potencial únic al Corredor”.
A més ha afirmat que “els fons MRR aportaran només al Corredor Mediterrani al voltant de 3.000 milions, tant en obres lineals, terminals intermodals, rodalies i en el pla per a avançar en el transport ferroviari i combinat”. D’aquests, “quasi 500 milions aniran destinats a l’adaptació a l’amplària europea, tant de terminals com de material mòbil”. I finalment ha posat en valor el pla pioner a Espanya, els 60 milions d’euros en ecoincentius per al pas del transport per carretera al tren.
Boira ha presentat el Sistema d’Informació Geogràfic del Corredor Mediterrani, que inclou totes les informacions tècniques i de traçat juntament amb les dades socioeconòmiques de les regions que travessa.