Un exdirectiu de la firma pública de 'Taula' diu que no es pot “acreditar cap servei” del 'call center' falsejat

“No hi havia manera d'acreditar absolutament cap servei”. Així de categòric s'ha mostrat José Luis Castellote, exdirector financer de l'empresa pública Imelsa de la Diputació de València, sobre la facturació de l'empresa Servimun, adjudicatària del 'call center' presumptament falsejat. El testimoni, durant el judici davant la secció cinquena de l'Audiència Provincial de València per la peça separada D del 'cas Taula', ha qüestionat les factures que va presentar l'empresa. 

Castellote, un dels denunciants del 'cas Alqueria', ha relatat durant l'interrogatori del fiscal anticorrupció que després d'una “àrdua” inspecció de l'Agència Tributària, “no hi havia manera d'acreditar absolutament cap servei”. “No és que hàgem trobat documentació, és que no s'havia prestat el servei”, ha postil·lat. 

El representant del Ministeri Públic, Pablo Ponce, li ha preguntat al testimoni com va ser possible que el cap de servei d'Administració Tributària de la Diputació de València certificara al març del 2014 la realització del servei quan la factura s'havia presentat nou mesos després. “No ho sé”, ha contestat José Luís Castellote, que ha assenyalat que únicament figurava un informe que sostenia que el servei es va prestar però no el de necessitat, l'albarà o l'existència de crèdit. 

L'actual president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha relatat que després de la caiguda d'Alfonso Rus com a president de la institució provincial en les eleccions del 2015, va entrar com a vicepresident i delegat de l'àrea d'Hisenda i es va topar amb els encàrrecs de gestió que heretava l'empresa pública Imelsa, entre elles el del 'call center'. “Imelsa tenia bastants encàrrecs arrossegats de la legislatura anterior i aquest [el del 'call center'] es plantejava que s'havia d'acabar o no”, ha dit Gaspar. 

La nova corporació es plantejava “diverses eixides”: prorrogar el servei o que la Diputació l'assumira, tal com finalment va succeir. “Es va estar remenant durant diverses setmanes què fer”, ha declarat el president de la institució provincial. El servei caducava a la fi de desembre del 2015 i no hi havia temps de traure una nova licitació. 

Una trucada telefònica “improcedent”

En aqueix context —“complicat”, de “moltes reunions i molta lletra xicoteta”— el polític socialista va rebre una trucada que no li va fer gens de gràcia. A l'altre costat del fil telefònic, l'empresari Mariano López (ex sogre de Marcos Benavent, autodenominat 'ionqui dels diners') preguntava per l'adjudicació a l'empresa Servimun, de la qual l'acusat va cobrar a través d'una empresa pantalla a nom de la seua cunyada. 

“Em semblava una telefonada improcedent”, ha dit Gaspar, que també ha aclarit que la finalització del contracte ja estava canalitzada i decidida. “Sabia alguna cosa del sogre perquè en aquell moment tot això anava pels despatxos però ni li posava cara ni sabia qui era”, ha agregat. Mariano López va insistir a Gaspar que, si finalitzava el contracte, els treballadors se n'anirien al carrer. 

Toni Gaspar va esbrinar que José Manuel Orengo, llavors cap de gabinet del president Jorge Rodríguez, li havia proporcionat el seu número de telèfon a Mariano López, per la seua condició de “col·laborador” de la Fiscalia Anticorrupció. “Vaig cridar Orengo molest perquè estava tancant l'expedient i no em va resultar ni procedent ni agradable”, ha declarat. 

L'exdirigente socialista li va vindre a dir que, atés que Mariano López estava col·laborant amb Anticorrupció (va aportar els àudios del seu ex gendre) havien de “tindre una mica de paciència i torejar l'assumpte”. Durant la fase final del contracte, l'ex sogre del 'ionqui dels diners' va estar “marejant moltíssim la qüestió”, ha agregat. 

El fiscal anticorrupció li ha preguntat a Toni Gaspar si coneixia l'adjudicatari del contracte, l'empresari i amo de Servimun, José Palomares. “No sé qui és el senyor Palomares”, ha contestat, reforçant així la tesi del Ministeri Públic segons la qual Mariano López, per a qui sol·licita 13 anys de presó, era el facilitador del contracte presumptament falsejat, ja que va ser qui va trucar interessant-se per l'esdevenir del servei malgrat no ser-ne l'adjudicatari.