Un exdirectiu de la firma saquejada en el cas Taula confirma el “funcionament molt deficient” del centre d’atenció telefònica falsejat

José Luis Vera, exdirector jurídic de l’empresa pública Imelsa, ha confirmat el “funcionament molt deficient” del centre d’atenció telefònica pretesament falsejat per la trama del cas Taula. Així s’ha referit, durant la seua declaració com a testimoni en el judici per la peça separada D del cas Taula, al servei d’atenció telefònica en matèria de gestió tributària que va adjudicar la firma pública de la Diputació de València a l’empresa Servimun.

L’exdirectora de personal d’Imelsa, María Escrihuela, va advertir Vera l’agost del 2015, a quatre mesos que acabara el contracte del centre d’atenció telefònica, que estaven produint-se un “muntó d’incompliments” per part de l’empresa Servimun, adjudicatària del servei.

El testimoni, un dels principals investigats en el cas Assut, ha confirmat que “no es va donar formació” als treballadors per part de l’empresa adjudicatària, sinó per “tècnics propis” de la Diputació. L’informe de Vera sobre el funcionament del centre d’atenció telefònica va concloure que l’empresa “incompleix totalment i absolutament el plec i les millores de formació” que havia inclòs en la seua oferta a la licitació.

“La gran sorpresa d’estudiar aquest tema és l’escassa o nul·la realització de tots els compromisos adquirits”, ha dit Vera, que també ha assegurat que l’empresa no va posar en marxa cap de les millores que havia oferit i que li van permetre guanyar el concurs. De fet, la teleoperadora M. B. ha confirmat l’escassa formació de la firma als empleats.

El testimoni va accedir al càrrec de director jurídic de la firma pública després del canvi de govern en la Diputació de València amb la missió d’auditar els comptes del 2014, que l’empresa encarregada de supervisar-los s’havia negat a validar. Tot això en el context de la investigació, llavors secreta, de la trama. “El cas Taula, que llavors era la causa Imelsa, estava permanentment en els mitjans de comunicació, fins i tot amb titulars d’Imelsa com a organització criminal”, ha relatat.

Amb el bloqueig dels comptes, el consell d’administració d’Imelsa “es queda paralitzat”, ha dit. Així doncs, Vera va encarregar un informe d’auditoria forense amb una empresa que mai havia treballat per a Imelsa ni per a la Diputació de València. Durant tot un cap de setmana i amb la “presència permanent” d’un notari, es va fer una “copia espill” del servidor de l’empresa pública i d’alguns ordinadors.

L’acusat Mariano López, exsogre de Marcos Benavent (autodenominat ionqui dels diners i gerent d’Imelsa), va cobrar fins al 15% del preu del contracte a l’adjudicatària a través d’una firma pantalla a nom de la seua cunyada. El contracte finalitzava el 31 de desembre de 2015, encara que hi havia la possibilitat de prorrogar-ho. López, segons ha declarat el testimoni, es va dedicar a intentar convéncer alguns responsables de la institució provincial de la conveniència de prorrogar el contracte.

“Tothom callava per por”

Vera va consultar el gabinet del president de la Diputació llavors, Jorge Rodríguez, i amb membres del consell d’administració i es va topar amb una “situació estranya”. “Venen a dir-me que anara amb compte, perquè Mariano estava col·laborant amb la Fiscalia”, ha assegurat. El testimoni ha explicat que, aquells dies, amb la causa encara secreta, hi havia el perill que les perquisicions afectaren altres partits, més enllà del PP d’Alfonso Rus.

“Aquest home tractava de ser una mena d’interlocutor entre el que investigava la Fiscalia i ells mateixos”, ha dit Vera en referència als nous responsables de la Diputació de València. Amb mesos d’antelació, el director jurídic d’Imelsa va remetre una carta a Servimun en què advertia que no es renovaria el contracte. Encara que, a través de treballadors del centre d’atenció telefònica, es va assabentar que l’empresa sostenia que estava negociant-se “a altres nivells”. De fet, l’actual president de la institució provincial, Toni Gaspar, va relatar en la seua declaració com a testimoni la incòmoda telefonada que va rebre de Mariano López.

Quan Vera va plantejar la possibilitat de no prorrogar el contracte, va entendre que “hi havia una por a la reacció mateixa de Mariano per una pretesa relació amb la Fiscalia, que no era certa”. “Em vaig adonar que era un tema molt sensible i candent, tothom callava per por”, ha abundat el testimoni.

En la sessió de dilluns, també ha declarat Jorge C., funcionari de la Diputació de València i membre de la mesa de contractació que va adjudicar a Servimun el contracte. El testimoni ha assegurat que es va fiar del criteri dels altres components de la mesa d’adjudicació, entre ells els acusats Ricardo de Ángel Marí i Salvador Deusa. L’home ha negat que la contractació fora un “paperot”. “A vegades he pensat que, si va haver-hi alguna cosa, vaig ser un idiota perquè no em vaig adonar de res, per a mi va ser un procés d’allò més net, però aquesta era la meua apreciació”, ha contestat a preguntes d’una de les defenses. També ha negat haver rebut cap tipus de pressió.

Domingo L., contractat com a consultor per analitzar el funcionament del servei, ha assegurat que mai va tindre clar qui exercia de “líder del projecte”. El consultor va detectar una “insuficiència i obsolescència” de la infraestructura tecnològica del centre d’atenció telefònica, el material del qual aportava Imelsa. El testimoni ha assegurat que es tractava d’una “aplicació molt obsoleta” amb un formulari “infumable”. Això sí, després de les reunions que va mantindre amb els responsables del servei, va concloure que el centre d’atenció telefònica “millorava en el pal·liatiu més que en l’estructural”.