El fiasco de la ZAL construïda pel Port de València pot implicar indemnitzacions milionàries per al Govern valencià

Les malparades arques públiques del Govern valencià assumiran qualsevol indemnització o responsabilitat patrimonial que es puga derivar de l’anul·lació del Pla Especial de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), malgrat que és un organisme dependent de l’Estat com l’Autoritat Portuària de València (APV), el promotor del projecte.

Així es desprén de l’informe encarregat per l’alcaldia a l’assessoria jurídica de l’Ajuntament sobre les possibles conseqüències de la sentència guanyada pels veïns de la Punta, la qual tomba per quarta vegada la viabilitat de la ZAL per estar en sòl no urbanitzable i per haver-se tramitat amb una avaluació ambiental estratègica (AAE) simplificada en compte d’ordinària.

En concret, la consulta als serveis jurídics es produeix per saber si es podria exigir algun tipus de responsabilitat patrimonial a l’Ajuntament, que fa dos anys va donar compte en junta de Govern del projecte de reurbanització de l’entorn que executa l’Entitat Estatal de Sòl (Sepes) amb una inversió de 3,3 milions d’euros, i si es poden derivar responsabilitats de la recepció per part del consistori de les obres esmentades que finalitzaran aquest mes.

Sobre aquest tema, l’informe afirma que “qualsevol sol·licitud de reversió per part dels afectats l’ha de resoldre la Generalitat i, si se’n deriven indemnitzacions, només, li pertoquen a aquesta” i per tant “no pot derivar cap responsabilitat en aquest Ajuntament pel que fa a l’anul·lació d’un Pla Especial d’aprovació autonòmica, de competència supramunicipal i interés també autonòmic en un àmbit territorial que és patrimoni públic de sòl de la Generalitat i en què figura com a promotor l’Administració de l’Estat”. La infraestructura està 23 anys paralitzada i va suposar un cost de 166 milions d’euros.

L’assessoria jurídica municipal basa aquesta afirmació en el fet que “les parcel·les de la ZAL estan totes incloses dins del Patrimoni Públic de Sòl de la Generalitat”.

Sobre les possibles conseqüències de rebre les obres de reurbanització, l’informe destaca que “es limita a l’obligació municipal de conservació i manteniment, però no implica res que perjudique qualsevol decisió futura sobre l’àmbit de la ZAL” i per tant “cap responsabilitat es pot exigir a l’Ajuntament”. Al contrari, “la no recepció podria suposar una reclamació d’indemnització contra l’Ajuntament”.

A més, adverteix que “l’acte de recepció de les obres podrà ser impugnat pels afectats interessats, que podran demanar-ne la suspensió en els tribunals”.

L’informe posa en relleu també un detall que fins ara es desconeixia i és que l’entitat estatal promotora ha presentat un escrit sol·licitant un aclariment de la sentència que anul·la el Pla Especial, la qual cosa suspén el període per a recórrer contra la sentència judicial fins que hi haja una resposta i també la plena vigència de les conseqüències de la sentència que no seran efectives fins que es publique en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGV).

Amb tot, l’APV ja ha anunciat que recorrerà contra la sentència i la Conselleria de Política Territorial està a l’espera d’un informe de l’Advocacia de la Generalitat per a prendre una decisió.