La fiscal superior de la Comunitat Valenciana, Teresa Gisbert, ha desglossat dades estadístiques demolidores sobre els delictes sexuals comeses sobre menors. A la província d’Alacant “han augmentat considerablement els supòsits de prostitució de persona menor d’edat o incapaç, la utilització de menors amb finalitats pornogràfiques i una dada especialment important és que han augmentat un 175% les violacions a menors de 16 anys”, ha explicat Gisbert durant l’obertura de l’any judicial 2022-2023, presidit per la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV), Pilar de la Oliva, i a què han assistit, entre altres personalitats, la delegada del Govern en la Comunitat, Pilar Bernabé; la consellera de Justícia i Administracions Públiques, Gabriela Bravo; i la vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Carmen Llombart.
Gisbert ha desglossat les dades estadístiques de l’activitat dels 273 fiscals de la Comunitat Valenciana el 2021. Les estadístiques, desglossades per províncies, mostren que les denúncies per agressions sexuals han augmentat un 31,21%; els abusos sexuals i, especialment, aquells amb accés carnal, un 400% i l’assetjament sexual, sense 57,89%.
A Castelló, per contra, els delictes d’agressió sexual han disminuït un 35%. Els delictes d’abús i assetjament sexual han augmentat un 27%. La fiscal superior ha destacat l’augment d’aquestes conductes delictives en què les víctimes són menors d’edat, “la majoria per abús sexual i per assetjament per telecomunicacions”.
A València, els delictes d’agressió sexual s’han disparat un 37,2%. Mentre que es manté el mateix nombre de violacions que l’any anterior, els delictes d’abús sexual augmenten un 59,2%, disminueix la prostitució de menors i persones amb discapacitat i es manté el nombre d’agressions sexuals a menors de 16 anys.
La fiscal superior ha destacat l’augment d’agressions i abusos sexuals comeses per menors en el territori valencià: “És evident que alguna cosa no estem fent bé”. Gisbert ha incidit en la necessitat d’una educació “dels menors i els joves amb valors d’igualtat i de solidaritat”.
En matèria de violència de gènere, set dones han sigut assassinades el 2021 (una més que l’any anterior). “Cap societat democràtica pot ni ha de tolerar la violència sobre les dones, hem de combatre-la amb fermesa i sense consentir cap pas arrere, però especialment previndre-la, no solament per salvar la vida de les dones, sinó també evitar les gravíssimes conseqüències perjudicials de tota mena que es deriven en els àmbits físic, psicològic i econòmic que afecten tant a elles com les seues filles i fills”, ha dit Teresa Gisbert.
La fiscal superior ha reivindicat la necessitat de crear els jutjats penals especialitzats en violència de gènere. “És imprescindible abundar en la formació en perspectiva de gènere i portar-la, de manera transversal, a tots els àmbits i jurisdiccions”, ha afirmat. Gisbert també ha ressenyat l’augment de la utilització de noves tecnologies en delictes com els d’amenaces, coaccions, assetjament o descobriment i revelació de secrets, “en què és més gran la incidència amb relació als més joves”.
Els fiscals valencians especialitzats en delictes d’odi han doblat les diligències d’investigació penal (de 36 el 2020 a 71 el 2021, la gran majoria a la província de València). Gisbert ha denunciat que la “creació d’un clima d’hostilitat cap a uns col·lectius determinats afavoreix l’execució d’accions violentes” i ha recordat que la “infradenúncia” dels delictes d’odi s’estima en un 90%, el “gran problema a combatre”, ha dit. A més també ha destacat l’augment de la comissió d’aquests delictes a través de les xarxes socials, especialment Tik-Tok, WhatsApp i YouTube.
Sobre les persones majors i amb discapacitat, Teresa Gisbert ha recordat que durant la pandèmia de la Covid-19, “s’ha evidenciat la necessitat de control judicial dels ingressos no voluntaris en les residències”. El 2021, ha afegit, els fiscals han detectat “extraccions de quantitats importants de diners de manera injustificada” per part dels tutors.
A més, Gisbert ha recordat les “víctimes silencioses” mortes en accidents laborals i de trànsit. Les víctimes de sinistralitat laboral s’han disparat el 2021 a 25 morts (10 l’any anterior). De la seua banda, les víctimes en matèria de seguretat viària han passat de 123 el 2020 a 137 l’any següent. “Cal que també aquestes víctimes reben el suport psicològic, social i econòmic adequat a les seues circumstàncies”, ha conclòs la fiscal superior.