Gaby Collado, bomber forestal en l’incendi de Begís, alerta davant la deficient gestió forestal: “Els boscos estan molt malament”

Gaby Collado (40 anys) és enginyer forestal i bomber forestal de la Generalitat Valenciana –un cos integrat en la Societat Valenciana de Gestió dels Serveis d’Emergències (Sgise)– des del 2009, i és un dels centenars d’efectius mobilitzats fa uns dies per a les tasques d’extinció de l’incendi de Begís (a la comarca castellonenca de l’Alt Palància) que ha calcinat al voltant de 20.000 hectàrees en el que és un dels focs més importants que aquest estiu han arrasat la península. Espanya està patint el seu pitjor estiu quant a superfície cremada de les últimes tres dècades –la Comunitat Valenciana està patint els seus pitjors registres, amb prop de 35.000 hectàrees arrasades per les flames, des del 2012, en què en van ser prop de 60.000 amb dos incendis devastadors a Andilla i Cortes de Pallars.

Collado és un dels gairebé 900 bombers forestals que hi ha a la Comunitat Valenciana, un cos dependent de la Conselleria de Justícia i Interior i que té repartides per tot el territori valencià una mica més de mig centenar d’estacions, cadascuna dotada amb cinc o sis agents, depenent de si tenen assignada una autobomba (un camió) o no, “encara que la major part de les dotacions estan incompletes”, puntualitza. En el seu cas, està assignat a la base d’Estivella, encara que la seua unitat està a Gilet, poblacions de la comarca valenciana del Camp de Morvedre.

Els bombers forestals treballen dos dies –amb jornades de deu hores diàries– i en descansen dos: “Tenim dos torns i creiem que caldria afegir-ne un tercer per a cobrir més temps, ja que hi ha unes hores a la nit en què tan sols hi ha dos parcs de guàrdia a tota la Comunitat Valenciana, així com també es redueix en un terç el personal disponible entre el 30 d’octubre i l’1 de maig”. Això, subratlla, redueix la capacitat de resposta si es produeix un incendi en els moments en què hi ha menys treballadors operatius.

Aquest enginyer forestal explica que enguany és especialment problemàtic pel que fa a la quantitat d’incendis, encara que també actuen en rescats, inundacions, tempestes i col·laboren amb el Consorci Provincial en cas que els bombers necessiten ajuda. Des del mes de maig passat ha intervingut en gairebé mig centenar de serveis relacionats amb incendis forestals: “A l’agost, en 25 dies hem tingut 25 serveis (cada vegada que ixen, és un servei, encara que corresponga al mateix incendi, com per exemple va passar en el cas de Begís)”. En aquest cas, fins i tot s’ha hagut de recórrer a bombers que estaven de vacances o lliurant i que acudien a treballar de manera voluntària, “jo mateix vaig acudir a Calles un dia que no em tocava”. Collado també es va sorprendre per la quantitat diferent de professionals que hi havia treballant contra les flames a Begís: “Hi havia gent de Castella, de Catalunya, d’Aragó, bombers de Castelló, València i Alacant, agents forestals, efectius de l’UME... va ser al·lucinant”.

No res de semblant en tretze anys

En aquests tretze anys assegura que mai havia vist res com el que va viure en primera persona en l’incendi de Begís, si bé és cert que no va actuar en els grans incendis del 2012 a Andilla i Cortes de Pallars: “Va ser una faena molt complicada. El problema d’aquest foc és que va ser sobre un altre d’anterior, el d’Andilla, de manera que hi havia molt més combustible –bosc baix– i les flames es van estendre d’una manera molt ràpida”. “Això, unit als canvis continus de direcció del vent, l’orografia del terreny –amb barrancs que fan més imprevisible l’evolució del foc– i la situació en què estan els boscos va fer que es donaren les condicions perfectes perquè fora molt difícil controlar l’incendi”, apunta Collado, que explica que a Castelló es van trobar amb un foc convectiu, “capaç de generar el seu propi clima i els seus propis corrents”. Així doncs, ens vam trobar davant els anomenats incendis de sisena generació, incendis molt voraços “que no es poden combatre”.

El mal estat de conservació dels boscos, amb una gestió forestal millorable, tal com reconeix l’enginyer forestal, “la muntanya està molt malament”, fan que les zones rurals estiguen plenes de combustible, amb el risc que això suposa en cas d’incendi: “Els boscos estan plens de matolls i s’han perdut les zones de pastura; la gestió municipal és insuficient, perquè els ajuntaments no tenen diners per a treballar en la neteja dels boscos més enllà de les subvencions que se’ls concedeixen; i, a més, les zones urbanitzades fora de trames urbanes, que s’han acabat consolidant, tampoc estan cuidades, cosa que provoca que un incendi no es pare quan arriba a zones d’habitatges, sinó que hi trobe més combustible i continue arrasant-ho tot”.

Amb aquest caldo de cultiu, les tempestes seques –els investigadors de la Guàrdia Civil han detectat que cada vegada són més els focs provocats per causes naturals–, troben el context adequat perquè es prenga la flama, i el foc, en compte de trobar-se obstacles, troba una autopista per la qual continuar avançant. No obstant això, insisteix que, “o les administracions posen de la seua part i treballen en les muntanyes, o tindrem més incendis en què serà complicat actuar”.

Garantir la seguretat de les persones

Ho va explicar el president de la Generalitat en cadascuna de les seues intervencions després de les diferents reunions del Cecopi (Centre de Coordinació Operativa Integrada) i ho ratifica Collado: “En un incendi, la cosa primordial és salvar les vides dels que puguen veure’s afectats pel foc i les nostres, per descomptat”. Per això, han d’actuar tenint controlades vies de fuita, moltes vegades cap a terra ja cremada: “I malgrat això, alguna vegada hem hagut d’eixir corrent perquè et sorprén un canvi de vent”.

En el cas de Begís, més enllà d’algun esglai, com el canvi de vent, i per tant de les flames, que va sorprendre uns bombers del Consorci Provincial de Castelló o el que va obligar al tren que cobria el trajecte València-Saragossa a parar la marxa i haver de girar, no s’han hagut de lamentar desgràcies personals. I els danys materials tampoc han sigut molt grans, “més enllà de maquinària i algun graner”.

Els últims dies, Gaby ha estat fent tasques de vigilància de la zona cremada en l’Alt Palància, i assegura que el paisatge és “desolador”. Sent “molta angoixa i tristor” quan recorre muntanyes que fa a penes quinze dies estaven cobertes de boscos i en què ja no queda més que terra cremada “que tardarà entre quinze i vint anys a recuperar-se i poder tornar a veure pins menuts”.