La Generalitat proposa un peatge urbà en les vies més utilitzades de l’àrea metropolitana de València

La Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat va traure a informació pública el 3 de juliol passat la versió preliminar del Pla de Mobilitat Metropolitana (PMoMe) de València i la documentació associada.

El PMoMe de València pretén fer més sostenible el patró de desplaçaments quotidians dels més d’1,8 milions d’habitants de l’àrea metropolitana de València, formada per més de 70 municipis en què es concentra una part molt important de l’ocupació i del valor afegit brut de la província.

Durant un termini de 45 dies, tota persona interessada pot fer les seues aportacions per a millorar el PMoME. D’aquesta manera, la ciutadania, administracions, empreses, col·lectius i institucions poden consultar el document en línia o de manera presencial en els serveis centrals de la Conselleria a València.

Segons el document, l’objectiu consisteix a augmentar en 220.000 el nombre de persones que diàriament fa ús de maneres sostenibles per a desplaçar-se, a més de reduir les emissions de gasos contaminants amb l’objectiu de lluitar contra el canvi climàtic.

A més, considera que “juntament amb l’efecte negatiu sobre el medi ambient que ha tingut el desenvolupament viari, cal incloure la sensació de gratuïtat o cost zero en el manteniment d’aquestes infraestructures que l’usuari percep, incrementant la sensació de cost zero en els desplaçaments en vehicle privat que la ciutadania percep de manera generalitzada”.

En aquest sentit, una de les mesures que proposa és “introduir el concepte de ‘Congestion Charging’ en l’àrea metropolitana de València, de la mateixa manera que altres ciutats europees l’apliquen en l’actualitat”, és a dir, un peatge urbà.

“El cobrament per l’ús de les carreteres significa cobrar un preu per l’ús que els conductors fan de les infraestructures viàries, bé de manera genèrica, bé de manera puntual en uns certs moments del dia”, afirma el PMoMe.

Els objectius són dos: “Reduir l’afecció del trànsit rodat en els mitjans urbans metropolitans pels seus efectes mediambientals i aconseguir noves fonts de finançament per al desenvolupament dels projectes de transport públic necessaris, agilitant els terminis d’inversió, construcció i posada en servei”.

Quant a la implementació, “el sistema haurà d’estudiar-se detalladament, tant pel que fa a les afeccions com els beneficis que generarien a la ciutadania i les administracions metropolitanes”. Igualment, haurà d’estudiar-se “l’inici de la implantació una vegada les infraestructures necessàries mínimes de transport públic són desenvolupades per dotar d’alternativa de mobilitat a la ciutadania que actualment es desplaça en transport privat”.

La introducció dels nous sistemes de tarifació haurà de fer-se “de manera progressiva, fent una campanya important de conscienciació de l’opinió pública respecte dels beneficis, així com de les institucions polítiques i anirà acompanyada de bonificacions i ajudes socials per a certs col·lectius”.

Així doncs, “les tecnologies a utilitzar per a la seua implementació dependran del resultat de l’estudi corresponent, i són actualment les solucions més comunes la tarifació per accés o per quilòmetres recorreguts dins d’una certa àrea”.

Entre els beneficis d’aquest sistema, el document destaca que “el cobrament per ús de la xarxa viària és la manera més eficient de tarifa de congestió i tenen els impactes distributius més baixos”.

A més, afirma que “els preus de congestió beneficien els conductors i les empreses pel fet de reduir els retards i l’estrés, ja que augmenta la previsibilitat dels temps de viatge i permet més lliuraments per hora per a les empreses” i ajuden també “al transport públic pel fet de millorar les velocitats de circulació i la confiabilitat (regularitat) del servei, pel fet d’augmentar la quantitat de passatgers usant el transport públic i per reduir els costos per als operadors”.

També beneficia “els governs estatals i locals pel fet de millorar la qualitat dels serveis de transport sense augments d’impostos o grans despeses de capital, per proporcionar ingressos addicionals per a finançar el transport, per retindre negocis i expandir la base impositiva, i per acurtar els temps de resposta a incidents per al personal d’emergència i així estalviar vides”.

Finalment, es considera positiu “per a la societat en general per reduir el consum de combustible i les emissions dels vehicles, per permetre decisions més eficients d’ús de la terra, per reduir les distorsions del mercat immobiliari i per ampliar les oportunitats per a la participació cívica”.