La Generalitat Valenciana no sap com inhabilitar un funcionari condemnat per corrupció en el cas IVAM

Què cal fer amb la inhabilitació especial de l’exdirector econòmic financer de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM)? És la consulta que ha formulat la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública al Consell Jurídic Consultiu (CJC) sobre l’execució de la sentència de la secció quarta de l’Audiència Provincial de València que va condemnar Juan Carlos Lledó, exgendre de la directora del museu, Consuelo Císcar, i condemnat com a cooperador necessari d’un delicte continuat de prevaricació administrativa i d’un delicte continuat de malversació de cabals públics en el marc de la primera peça separada del cas IVAM, relativa als viatges pel món, abonats amb fons públics, de l’artista Rablaci (fill de Císcar i de l’exconseller Rafael Blasco, condemnat al seu torn per corrupció).

El pacte de conformitat aconseguit entre les parts va lliurar l’exdirectora del museu i Lledó d’una condemna més severa, amb el pagament d’una responsabilitat civil de 75.000 euros per a tots dos i un empresari, a pesar que l’IVAM va pagar 143.883 euros per costejar les exposicions de Rablaci en tres continents, segons la Fiscalia Anticorrupció.

La sentència, que reconeix les circumstàncies atenuants de la reparació del mal i la confessió, va imposar a Lledó la inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, “estenent-se a totes les ocupacions o càrrecs públics a què puga accedir-se per elecció o lliure designació en l’àmbit de l’Administració pública de la Comunitat Valenciana” per un període d’un any i sis mesos pel delicte de prevaricació i pel mateix període a conseqüència de la malversació de cabals públics.

Juan Carlos Lledó és funcionari de carrera de la Conselleria d’Educació i ja va ser condemnat a una multa de 1.000 euros per tinença de pornografia infantil. Actualment està adscrit al servei de justícia gratuïta del departament que dirigeix la consellera Gabriela Bravo. No obstant això, aquesta conselleria ha plantejat al CJC si en la pena d’inhabilitació imposada per la sentència “han d’entendre’s compresos tots els llocs de treball independentment de la forma de provisió, o únicament els classificats com a eventuals o amb forma de provisió lliure designació”.

El CJC, en un dictamen amb caràcter urgent, considera que els magistrats “haurien d’haver concretar les ocupacions i els càrrecs a què havia d’estendre’s la inhabilitació especial (és a dir, al lloc en concret de directiu de l’IVAM o, eventualment, també a la seua condició de funcionari de la Conselleria d’Educació).

“A falta de la necessària concreció” que exigeix el Codi penal, “no és competència” ni pot el Consell Jurídic Consultiu “suplir la funció de l’òrgan judicial ni substituir la competència de l’Administració mateixa en l’execució de la sentència”, assenyala el dictamen. Lledó, recorda el CJC, era director econòmic administratiu de l’IVAM mitjançant un contracte d’alta direcció decidit per la mateixa Consuelo Císcar, però per a l’accés a aquell lloc no calia ser funcionari de carrera (encara que en el cas del condemnat sí que ho era).

Aquesta “doble condició” exigeix que la sentència haguera concretat les ocupacions públiques que afecta la inhabilitació especial. Així doncs, les funcions públiques “en l’exercici de les quals es van perpetrar els comportaments delictius” de Juan Carlos Lledó “no van ser les pròpies de la seua condició de funcionari” de la Conselleria d’Educació.

L’exgendre de Císcar va ser condemnat per dos delictes contra l’Administració en l’exercici de funcions de naturalesa pública mitjançant un contracte d’alta direcció, abunda el CJC. No obstant això, la inhabilitació especial –a diferència de l’absoluta– afecta una ocupació o un càrrec concret, “la qual cosa imposa la necessària concreció” en la sentència, segons el Codi penal. Així i tot, matisa el dictamen, hi ha sentències similars del Tribunal Suprem (relatives al cas Malaya o al cas La Muela) “sense cap concreció o sense especificar les ocupacions o els càrrecs públics a què s’estén”.

Encara que el CJC no arriba a una conclusió definitiva, el dictamen “aconsella evitar qualsevol interpretació extensiva de la part dispositiva de la sentència de l’Audiència Provincial que no resulte clarament emparada per aquesta o per l’ordenament jurídic”. D’altra banda, “estima dubtós” que la sentència haja d’estendre’s “sense haver-hi previ pronunciament judicial, a la pèrdua de la condició de funcionari” de la Conselleria d’Educació, “la qual cosa, en última instància, haurien de resoldre els tribunals”.

En aquest cas, reconeix el CJC, la determinació de la inhabilitació especial “no és inicialment senzilla”. “La privació d’ocupació o càrrec podria no resultar controvertida si el condemnat tinguera únicament una sola ocupació identificable, la qual cosa no passa en aquest cas”, postil·la.

A més, recorda el dictamen, la interlocutòria de liquidació de la condemna, que no va ser impugnada pel ministeri fiscal, simplement indica com a pena imposada la inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per elecció o lliure designació en l’Administració valenciana des del 30 de juliol de 2021 (data en què la sentència va esdevindre ferma) fins al 23 de juliol de 2014. “No consta la comunicació a l’òrgan judicial de l’anotació en el registre corresponent de la Generalitat de la pèrdua o baixa de la condició de funcionari públic”, afig el CJC.

El dictamen encala la pilota en altres teulades: “En última instància, correspon la interpretació de l’abast de la inhabilitació especial a l’òrgan judicial [l’Audiència Provincial de València] i, si escau, a l’Administració que ha d’executar la sentència [la Conselleria de Justícia]”.