El Govern ha posat en marxa 534 quilòmetres del Corredor Mediterrani en quatre anys i ja està al 74% de l’execució

El Govern ha pitjat l’accelerador per avançar i acabar el Corredor Mediterrani, especialment en els últims quatre anys, en què les licitacions i les execucions d’obra s’han multiplicat de manera exponencial en una infraestructura que comprén 1.838 quilòmetres lineals des de la frontera francesa fins a Algesires, esperonats sobretot pels fons europeus.

No obstant això, continua acumulant certs retards a conseqüència del dèficit inversor que hi ha hagut els anys precedents, en què la infraestructura no acabava de veure’s des de l’executiu central com una prioritat a pesar que la Comissió Europea el va considerar com a eix bàsic de la xarxa transeuropea el 2011.

Amb tot, segons les dades oficials de l’oficina del comissionat del Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, creada l’any 2017 precisament per impulsar la infraestructura, el 2018 el 60% dels quilòmetres de Corredor Mediterrani tenien estudi informatiu o de viabilitat aprovat o en redacció, amb 1.107 quilòmetres en total. El 2022 el 100% dels quilòmetres tenen estudi informatiu o de viabilitat aprovat o en redacció, és a dir, 1.838 quilòmetres.

Fa quatre anys, el 57% dels quilòmetres del Corredor tenien projecte constructiu aprovat o en redacció, és a dir, 1.055 quilòmetres. En l’actualitat, el 85% dels quilòmetres tenen projecte constructiu aprovat o en redacció (1.566 km).

A més, el 2018 hi havia 823 quilòmetres de la infraestructura en obres o en servei, és a dir, un 45%, mentre que en l’actualitat hi ha ja en marxa 1.357 quilòmetres, un 74% del total. Finalment, fa quatre anys hi havia 383 quilòmetres en servei, un 21%, i en l’actualitat n’hi ha 624, un 35%. El 2018 el 21% dels quilòmetres estaven en servei.

#QuieroCorredor denuncia retards

Amb tot, el moviment #QuieroCorredor, integrat per empresaris de totes les autonomies per les quals discorre la infraestructura, va fer pública dilluns la seua primera revisió semestral de les obres del Corredor Mediterrani el 2022, en què admet que les faenes “avancen”, però “no al ritme anunciat i promés pel Govern”.

La iniciativa ja ha analitzat onze vegades l’estat de les obres del Corredor Mediterrani, “una infraestructura clau per a la competitivitat del transport de persones i mercaderies a Espanya”, segons va destacar #QuieroCorredor en un comunicat.

El moviment ha fet una anàlisi “detallada” dels 14 trams del Corredor i, segons assenyala, “trau a la llum una realitat inapel·lable: les obres no avancen al ritme anunciat i promés pel Govern”.

Segons recorda, durant el cinqué Acte Empresarial pel Corredor Mediterrani que es va celebrar al novembre de l’any passat, l’actual ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, va anunciar que el 2026 les obres que connectarien Almeria amb la frontera francesa estarien “acabades” i, en un horitzó més pròxim, que les fites següents estarien acabades el 2023.

Entre aquestes, la connexió del port de Tarragona i del Camp de Tarragona amb la resta d’Europa; la connexió de les tres capitals de la Comunitat Valenciana en amplària internacional, amb la millora en els serveis entre València i Castelló perquè l’Alta Velocitat no interferisca amb la Rodalia; la posada en servei del tram entre Almussafes i la Font de Sant Lluís, entre Moixent i l’Alcúdia i l’entrada a Múrcia i la connexió directa i d’alta velocitat entre Granada i Màlaga amb Antequera.

Amb aquests compromisos en ment, els tècnics ferroviaris que col·laboren amb el moviment #QuieroCorredor, Francisco García Calvo i Xavier Lluch, “tenen clar” que, al ritme a què van les obres, aquests terminis “no es compliran”.

Perquè pogueren fer-ho, haurien d’estar en marxa els trams Totana-Totana i Llorca-Pulpí, la connexió Murcia-Cartagena i la línia Bobadilla-Algesires. A més, el tram Almeria-Granada no té encara projecte, i el túnel passant de València “amenaça de ser el semàfor d’Europa si les obres no s’acceleren”, va denunciar el moviment.

Quant a les fites assolides, destaca l’adjudicació del canvi d’amplària de via entre Castelló i Vandellòs; la finalització del bypass d’El Reguerón; la licitació de les obres en el tram Totana-Totana i l’adjudicació de les de Llorca-Pulpí.

Per al que resta del 2022, queda pendent la finalització de les obres del túnel de Castellbisbal; l’adjudicació del canvi d’amplària entre Tarragona i Vandellòs; el projecte definitiu del tram Múrcia-Cartagena i el projecte del tram Almeria-Granada.

El president de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), Vicente Boluda, va comentar que “encara que les obres van, perquè afortunadament van, no van al ritme que nosaltres voldríem o que esperàvem”.

El túnel passant de València

Una de les seues “preocupacions més grans” és el túnel passant de València, “que no està ni tan sols dissenyat” i que “mentre no estiga, serà el semàfor del Corredor. Ací es pararà tot”. “El moviment #QuieroCorredor no pararà fins que no estiga acabat el Corredor Mediterrani”, va advertir Boluda.

La segona revisió semestral del 2022 tindrà lloc el 17 de novembre a Barcelona, data que coincidirà a més amb un acte empresarial com els celebrats el 2017 a Madrid, el 2018 a Barcelona, el 2019 a Elx, el 2020 a València i el 2021 a Madrid, en què s’espera congregar empresaris i representants de la societat civil espanyola sota la reclamació de #QuieroCorredor.

Segons Boluda, “des que es va posar en marxa el moviment #QuieroCorredor, s’ha aconseguit que els empresaris i la societat civil de tot Espanya s’impliquen i participen de la reivindicació mitjançant l’assistència a la multitud d’actes que s’han organitzat; i que el Corredor Mediterrani estiga en l’epicentre del debat polític i, per això, que els responsables públics assumisquen compromisos”.