El Govern valencià protegeix 30.000 hectàrees de posidònia marina davant del fondeig indiscriminat d’embarcacions

El ple del Govern valencià va aprovar divendres el decret de conservació de praderies de posidònia marina, que té per objecte la regulació dels usos que puguen afectar les praderies de fanerògames i de les comunitats biològiques de què formen part, i compatibilitzar l’activitat amb la protecció d’aquests boscos marins. Aquest decret converteix la Comunitat Valenciana en la segona a aprovar una norma específica de protecció de les fanerògames marines.

El document també es refereix a la gestió de les restes d’arribatges que arriben a les platges i que constitueixen una barrera natural contra la regressió, mitjançant la promoció d’accions que contribuïsquen de manera activa al reaprofitament,

En concret, l’objectiu que persegueix és la protecció de la posidònia, una espècie reconeguda i protegida per la Directiva Europea d’Hàbitats que en el litoral valencià ocupa més de 30.000 hectàrees. Per fer-ho, el decret preveu mapar la presència de praderies de posidònia amb una cartografia actualitzada, així com elevar la vigilància sobre les amenaces com els fondejos incontrolats, les fonts de contaminació o els canvis de salinitat.

Segons el decret, la Conselleria d’Emergència Climàtica cartografiarà i facilitarà a l’Institut Cartogràfic Valencià les praderies de fanerògames marines existents en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, i catalogarà les considerades “d’alt valor, d’acord amb la millor informació tècnica i científica disponible”.

Les delimitacions cartogràfiques i la catalogació seran incorporades “a sistemes d’informació accessibles als navegants i al públic en general i incorporades a les cartes i les publicacions nàutiques elaborades per l’Institut Hidrogràfic de la Marina”.

En virtut de la nova normativa, queden prohibides sobre praderies de fanerògames marines “la pesca d’arrossegament, les extraccions d’àrids, l’abocament de materials dragats i l’abocament d’aigües residuals i salmorres”.

També “els nous projectes, entre altres, els d’aqüicultura, els nous emissaris submarins i les noves obres en els casos en què la tramitació ambiental corresponent determine que puguen tindre efectes negatius sobre les praderies de fanerògames marines”. En el seu cas, “en el marc d’aquesta tramitació ambiental ha de plantejar-se l’alternativa que garantisca el compliment de les prescripcions d’aquest decret”.

Respecte a les praderies de posidònia i praderies d’alt valor, queden prohibits, a més, “l’ancoratge, la instal·lació de morts de fondeig i el fondeig que no estiga degudament autoritzat”.

Els nous projectes que, “sense situar-se sobre praderies de fanerògames marines, durant la tramitació ambiental corresponent es determine que puguen tindre efectes negatius sobre aquestes, han de plantejar alternatives que garantisquen el compliment de les prescripcions d’aquest decret”.

L’autorització d’abocaments de terra a la mar d’aigües depurades, tèrmics, procedents de dessalinitzadores o els que puguen afectar les praderies de fanerògames marines indicarà “les mesures de control i seguiment a adoptar pel titular de la instal·lació per conéixer el resultat de les analítiques en matèria de qualitat de les aigües i d’evolució de la biocenosi marina, informació que haurà de comunicar a la Conselleria competent en la matèria de medi ambient”.

Pel que fa a les instal·lacions ja existents d’abocaments en la costa, “quan dels resultats dels controls duts a terme o del programa de seguiment previst en l’article 9 es puga inferir una afecció a les praderies, la Conselleria competent en la matèria de medi ambient requerirà al titular de l’abocament perquè intensifique i amplie el seguiment ambiental, faça les millores necessàries en el tractament de l’efluent o modifique el punt d’abocament per minimitzar-ne l’impacte”.

Sobre el fondeig d’embarcacions en praderies posidònia i praderies d’alt valor “només serà possible utilitzant sistemes de baix impacte autoritzats d’acord amb la normativa”.

En el cas d’espais naturals protegits, incloses les Reserves Marines i els espais de la Xarxa Natura 2000, “l’administració competent instal·larà sistemes de fondeig de baix impacte per facilitar l’ús d’unes zones determinades, d’acord amb l’ordenació aprovades d’aquests espais”.

Les previsions referents al fondeig d’aquest article “no s’aplicaran en casos de força major o perill per a la seguretat de la vida humana en la mar o de la navegació”. Tampoc s’aplicaran “en els casos de treballs científics, projectes de restauració d’hàbitats i de gestió d’àrees protegides degudament autoritzats o ordenats per l’òrgan ambiental”.