Guerra entre els funcionaris imputats en el cas Azud: l’“Aranya Negra” tenia “contacte directe amb Rita Barberá”

“No és estrany que es donen casos de robatoris de béns públics”. En una entrevista en La Razón, a penes tres anys abans que Rita Barberá perdera l’alcaldia, la funcionària Esmeralda Orero, la servidora pública amb més galons investigada en el cas Azud, assegurava que “les decisions les pren un polític i les executa un tècnic”. Els prolegòmens de les pilotes de la presumpta trama (fonamentalment els plecs de contractació) passaven per les mans d’un grup selecte de funcionaris que han declarat davant la jutgessa instructora.

José Luis Camarero Gómez, funcionari de carrera des del 1981, va declarar davant la jutgessa instructora del cas Azud que se’n va anar del Servei de Llicències “perquè van nomenar directora general a Esmeralda Orero”, amb qui “no es portava bé” perquè mantenia “discrepàncies laborals”. Les declaracions dels investigats, que figuren en el sumari del cas Azud, a què ha tingut accés elDiario.es, destapen les fòbies i les filies entre la cúpula del funcionariat municipal durant l’era de Rita Barberá.

Orero, en l’Ajuntament de València des del 1984, va ser definida per un assessor de l’exvicealcalde Alfonso Grau com una funcionària amb “molt de comandament en plaça” en la corporació municipal pel fet de tindre “contacte directe amb Rita Barberá i la seua germana Asunción Barberá”, cap de gabinet de la difunta primera edil. “També amb Alfonso Grau”, encara que si el vicealcalde llavors “li ordenava alguna cosa que no li agradava, Esmeralda immediatament acudia a Asunción Barberá o a Rita”, va assegurar Gordillo en la seua declaració com a testimoni.

L’alta funcionària, de la màxima confiança de la primera edil fins al punt de saltar-se la cadena de comandament, tenia un sobrenom cridaner: l’“Aranya Negra”, títol d’una coneguda novel·la de l’escriptor Vicente Blasco Ibáñez que retrata la Companyia de Jesús en format fulletonesc. “Sempre anava vestida de negre”, aclareix el testimoni.

Un penedit: “Alfonso Grau manava en l’ajuntament”

La declaració del penedit Jesús Gordillo ha resultat clau per a armar tant la peça separada A del cas Taula, relativa al presumpte finançament il·legal de les campanyes municipals de Rita Barberá, com el cas Azud. Gordillo va tindre una visió privilegiada dels tripijocs a l’ajuntament pel fet d’haver sigut assessor de Grau i per haver treballat en l’entramat empresarial de Laterne, propietat del difunt empresari Vicente Sáez, i una mena de societat pantalla per al finançament de les campanyes populars per part d’aportacions opaques de contractistes municipals.

El testimoni va oferir a la magistrada Pepa Tarodo, instructora del cas Azud, una autèntica classe magistral sobre el funcionament de l’ajuntament governat durant 24 anys per Rita Barberá i les seues terminals economicofamiliars. “Alfonso Grau era el que manava en l’ajuntament i no es feia res si no donava el seu vistiplau”, va declarar el penedit. Així doncs, el vicealcalde llavors, processat en el cas Taula i un dels principals investigats en el cas Azud, detenia un “poder de comandament” que “era total”. “Rita li ho consultava tot a ell”, postil·la. Alfonso Grau, del qual resultava “molt difícil obtindre algun tipus d’informació”, era “molt discret”.

L’edil Carlos Mundina i l’aparcament del Club de Tenis

El funcionari José Luis Camarero Gómez també va relatar a la jutgessa una anècdota reveladora sobre el funcionament de la corporació municipal durant el mandat de Rita Barberá. L’investigat va declarar que el cunyat de l’alcaldessa popular, el lletrat José María Corbín, va anar a parlar amb ell, acompanyat pel president del Club de Tenis de València, per construir un aparcament de 300 places davall de les pistes de terra batuda.

El club, una institució elitista de la burgesia valenciana fundat el 1905 i situat en una exclusiva zona a tocar dels Jardins de Vivers, es va topar amb la negativa del funcionari: “No es podia fer”. José Luis Camarero Gómez, segons la seua declaració davant la jutgessa, va rebre després una telefonada de Carlos Mundina, assessor del regidor d’Urbanisme llavors, Jorge Bellver, diputat autonòmic del PP investigat en el cas Azud.

Carlos Mundina, regidor actual del grup popular en l’Ajuntament de València, juntament amb el secretari municipal Manuel Latorre, “van demanar explicacions” al funcionari sobre el motiu de la seua negativa a construir l’aparcament de 300 places en el Club de Tenis de València.

El secretari Manuel Latorre, que no està investigat en la causa, va declarar com a testimoni i també va deixar alguns encàrrecs que mostren les fòbies i les filies entre el funcionariat de confiança de Rita Barberá. Sobre Néstor Ramírez, cap dels Serveis Jurídics de l’Ajuntament de València mort el 2011, va assegurar que havia mantingut “discrepàncies” en informes urbanístics. “No era un referent en l’àmbit jurídic”, tercereja Manuel Latorre, que assegura que mantenia “bon tracte” amb Alfonso Grau.