Huit dècades de la decapitació del beat Gapp, el marianista antinazi refugiat a València i segrestat per la Gestapo

El 13 d’agost de 1943, el beat Santiago Gapp, religiós marianista austríac opositor al règim d’Adolf Hitler, va ser decapitat en la presó de Plötzensee de Berlín després d’haver sigut localitzat per la Gestapo a València i traslladat, mitjançant engany, fins a França.

Jakob Gapp (Wattens, Àustria, 1897) era un sacerdot austríac que va fugir del seu país el 1939 –el març del 1938 l’Alemanya nazi s’annexiona Àustria al III Reich (Anschluss)– perseguit per la policia nazi, la Gestapo, “per les seues crítiques contundents contra el racisme de Hitler, que plasmava en les seues homilies”, segons va reflectir el seu biògraf, el religiós marianista José María Salaverri. Gapp, conegut després a Espanya com a Santiago, va arribar a València el 1941 després de passar per Bordeus i el 1942 va ser localitzat per la Gestapo.

Dos joves alemanys van arribar a València i es van guanyar durant mesos la confiança de Gapp, fent-se passar per jueus també perseguits, fins a convéncer-lo mitjançant enganys per a viatjar a Sant Sebastià. El 9 de novembre de 1942 van entrar amb ell a Hendaia, llavors a la França ocupada pel règim nazi, i va ser arrestat. Després de ser torturat i empresonat, va morir decapitat a Berlín el 13 d’agost de 1943 (va ser beatificat per Joan Pau II el 1996). Les seues relíquies són venerades hui a Innsbruck (Àustria).

Els marianistes, segons ha anunciat l’Arquebisbat de València, celebraran en les seues comunitats de tot el món misses en record del beat Gapp. A més, en els pròxims mesos eixirà a la llum un llibre amb escrits de Santiago Gapp, incloent-hi la correspondència amb la seua família i amb altres marianistes i amics, fruit de la investigació d’Emilio Cárdenas, marianista basc integrat durant uns anys en la comunitat del col·legi El Pilar a València.

La publicació està prevista per al pròxim curs i se suma al documental dirigit pel valencià Manuel Cabo, Santiago Gapp, el sacerdote que se enfrentó a Hitler, que recorre la vida del sacerdot austríac en localitzacions com Alemanya, Àustria, França i Espanya, amb entrevistes a historiadors i religiosos de la congregació marianista a què pertanyia Gapp.

El treball mostra documents originals, alguns d’inèdits, com la seua sentència de mort, cartes del religiós des de València o des de la presó, o el telegrama enviat pel director de la presó alemanya on va ser guillotinat per informar els familiars de la seua mort.