Igualtat atén 59 casos de delictes d’odi i detecta un miler de publicacions discriminatòries a través d’usuaris valencians de Twitter

La Generalitat Valenciana va atendre el 2022 59 persones víctimes de delictes d’odi, que van ser assessorades i derivades als recursos jurídics a través dels recursos de la Conselleria d’Igualtat. En el seu primer any de funcionament, el servei Iguala’t, que informa, orienta i assessora les víctimes, ha detectat més de mig centenar de conductes discriminatòries relacionades amb aquests delictes a la Comunitat Valenciana, amb les agressions relacionades amb el racisme i la xenofòbia com a principal factor.

El 32% dels casos registrats tenen un component xenòfob, a què se suma un 18% d’incidents concrets de component antigitano. La major part de les denúncies provenen d’entitats socials, a través dels seus treballadors, mentre que un 29% de les consultes les fan víctimes, familiars o persones pròximes.

El servei, que parteix de l’Estratègia Valenciana per a la Igualtat de Tracte, la No-discriminació i la Prevenció dels Delictes d’Odi, també ha fet un registre de situacions de discriminació, tant les que impliquen delicte com les que no són punibles, amb informació procedent d’administracions públiques i un rastreig propi. Els serveis de la Generalitat Valenciana i administracions locals han informat de 595 casos de discriminació el 2021; amb el col·lectiu LGTBIQ com a focus principal, amb el 32% de les denúncies. Segueixen les relatives a la discriminació lingüística (un 17%), i a continuació el racisme i la xenofòbia, pròxims al 14%. Per espais, destaca la discriminació en els espais públics amb un 25%, i en l’accés a l’habitatge, que representa un 10% dels casos.

Les dades recopilades pel servei Iguala’t apunten Internet, especialment les xarxes socials, com un espai de reproducció del discurs discriminatori. Delimitant la investigació als usuaris en la Comunitat Valenciana, s’han identificat un miler de missatges, la major part dels quals en Twittter, i un 95% d’aquests procedents de comptes anònims. Els col·lectius que més violència reben en xarxes socials són les persones migrants, refugiades i racialitzades; el col·lectiu LGTBI, el poble gitano i les persones amb malalties que causen estigma social o amb físic no normatiu, destaquen des de la Conselleria d’Igualtat. No obstant això, només s’ha observat caràcter punible en un 1,6% dels missatges analitzats.

El programa, que ha format 200 persones en matèria d’igualtat de tracte, també ha analitzat el discurs periodístic sobre els col·lectius històricament discriminats, “amb la finalitat de poder fer recomanacions encaminades a un periodisme més ètic i inclusiu”. Durant el 2022, s’han analitzat 1.453 informacions en mitjans de comunicació en l’àmbit autonòmic, en què s’apunta un “pitjor” tractament informatiu de diversos col·lectius vulnerables, en referència a pràctiques periodístiques que incrementen l’estigma sobre ells, especialment les persones sense llar i el poble gitano.