Un increment del 132% en els lloguers a València i 3.500 desnonaments per impagaments no basten perquè el PP limite els preus

L’alça dels preus dels lloguers d’habitatge unida als desnonaments per impagaments s’ha convertit en els últims anys en un problema social de primer ordre i en un dels principals reptes a abordar per les diferents administracions.

La nova Llei d’habitatge aprovada el mes d’abril passat pel Govern progressista de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz permet, per a fer efectiu del dret d’accés a l’habitatge, la possibilitat que les administracions competents declaren zones de mercat residencial tensat, cosa que autoritza a limitar els preus dels lloguers.

A la Comunitat Valenciana, el que va ser vicepresident segon i conseller d’Habitatge, Héctor Illueca, va signar el mes de maig passat la resolució per a iniciar aquest procediment, en el cas de València amb el suport de l’alcalde llavors, Joan Ribó, davant la situació cada vegada més insostenible.

I les dades parlen per si soles. Segons el portal immobiliari especialitzat Fotocasa, la Comunitat Valenciana va registrar el preu del metre quadrat d’habitatge destinat a lloguer més baix de la sèrie l’abril del 2015, amb 5,03 euros el metre quadrat. En l’actualitat, la mitjana autonòmica està en 11,53 euros, un 129% més.

En el cas de la ciutat de València, també el 2015 es va registrar el preu del metre quadrat més baix, amb 5,73 euros, mentre que huit anys després s’ha disparat un 132% fins a 13,31 euros el metre quadrat. Això significa que, per exemple, un habitatge de 100 metres quadrats ha passat de costar 573 euros al mes el 2015 a 1.331 euros al mes en l’actualitat.

A més, segons les dades elaborades per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de València sobre la base de les que publica el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), la Comunitat Valenciana va registrar l’any passat 3.500 desnonaments per impagament de lloguers, incloent-hi baixos comercials, encara que són els casos menys nombrosos. El 2021 en van ser 3.800.

Malgrat aquestes dades, la nova alcaldessa de València del PP, María José Catalá, va descartar fa poc limitar els preus dels lloguers i, com a mesures en matèria d’habitatge, va anunciar la posada en marxa d’oficines antiocupes, un problema que a la província afectaria el 0,06% dels habitatges, i la construcció de més habitatge públic, moltes vegades vinculada al desenvolupament de grans plans urbanístics que reserven un percentatge reduït de metres quadrats a l’execució d’habitatges protegits, a pesar que, segons l’INE, la ciutat té 36.000 immobles buits.

Sobre la possibilitat de declarar València zona tensada per limitar els preus, Catalá va comentar: “És una opció que dona la Llei d’habitatge amb què no estem molt d’acord i estem ara treballant i reflexionant sobre aquesta qüestió”. I va afegir que està convençuda que en les pròximes eleccions generals el seu partit tindrà una política diferent d’habitatge, per la qual cosa “en aquest moment no es farà aquesta declaració”.