Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

El judici del cas Taula pel finançament en B de les campanyes del PP de Rita Barberá se celebrarà després de les eleccions

Alfonso Grau i Rita Barberá.

Lucas Marco

0

La secció segona de l’Audiència Provincial de València ha convocat el pròxim 2 de juny (a penes cinc dies després de les eleccions autonòmiques i municipals) els lletrats dels quatre processats en la peça separada A del cas Taula, relativa al presumpte finançament en B de les campanyes del PP de Rita Barberá el 2007 i el 2011, per fixar les sessions del judici oral, concretar el calendari i formular al·legacions sobre les proves proposades.

La celebració del judici després de les pròximes eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig suposa un baló d’oxigen per al PP valencià, que viu la campanya amb els espeternecs de la vista oral de la peça separada D del cas Taula, per la qual s’asseuen en el banc dels acusats l’expresident popular de la Diputació de València Alfonso Rus, i Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners. Les setmanes prèvies a la campanya electoral, l’expresident autonòmic Francisco Camps també s’ha assegut en el banc dels acusats en el judici per la peça separada 5 del cas Gürtel en l’Audiència Nacional, suspés per la vaga de funcionaris.

En el banc dels acusats del judici per la peça A del cas Taula s’asseuran Alfonso Grau, ex-vicealcalde de València (també investigat en el cas Assut), María del Carmen García-Fuster, exsecretària del grup municipal del PP i persona de confiança de Rita Barberá, i Juan Eduardo Sanción i José Salinas, exresponsables de dues fundacions municipals pretesament implicades en els mecanismes de finançament de les campanyes dels populars.

La interlocutòria, a què ha tingut accés eldiario.es, es refereix a l’estadi previ per a la valoració dels mitjans de prova proposats per les defenses amb vista al judici oral i només accepta una pericial jurídica proposada per Salinas, exresponsable de la Fundació Turisme València Convention Bureau sobre la seua naturalesa jurídica i el seu règim contractual.

Sobre la documental anticipada (la que sol·liciten les parts perquè es practiquen les gestions per part del tribunal per a la seua aportació abans del judici), la secció segona de l’Audiència Provincial de València denega totes les propostes.

La defensa de García-Fuster proposava la remissió d’ofici al Consell General del Poder Judicial de l’expedient disciplinari al jutge del cas Taula per retards en la instrucció de la causa. No obstant això, explica la interlocutòria, “manca de rellevància per a l’acreditació de cap fet amb transcendència a l’efecte de l’enjudiciament dels fets” si es pretenen acreditar la concurrència de dilacions extraordinàries i indegudes amb vista a obtindre atenuants.

El lletrat de María del Carmen García-Fuster és José María Corbíin, cunyat de l’exalcaldessa Rita Barberá i un dels principals capitostos del cas Assut, en què també figura com a investigat Alfonso Grau.

“Una via probatòria inadequada”, segons la interlocutòria

La defensa de l’ex-vicealcalde de València demanava les actes de sessions del patronat i del consell permanent de la Fundació Turisme València Convention Bureau. La proposta d’aquesta prova pretén saber si després del canvi de Govern municipal el 2015 i el trasllat de la vara de comandament a l’actual alcalde de Compromís, Joan Ribó, s’ha modificat estatutàriament la naturalesa jurídica de la fundació, cosa que “es revela com una via probatòria inadequada i desproporcionada”.

Tampoc admet l’aportació de “tots” els pressupostos de la mateixa fundació entre el 2004 i el 2017 per a verificar si tenia capacitat econòmica per a obtindre recursos propis. “No es revela informació rellevant per a l’enjudiciament dels fets o per a exercir el dret de defensa davant dels fets pels quals es formula acusació”, indica la interlocutòria.

La secció segona de l’Audiència Provincial de València també rebutja l’aportació d’informació sobre despeses o lliuraments amb càrrec a l’ajuntament, entre el 2006 i el 2016, de tres de les entitats implicades per “no constar en la petició la utilitat” per a exercir el dret de defensa.

El mateix argument repeteix l’acte per a dues peticions més relatives a una auditoria al Centre d’Estratègies i Desenvolupaments (CEiD), a més dels estats comptables i alguns contractes de l’entitat municipal, i a les reunions entre el CEiD i la Fundació per a la Innovació Urbana i Economia del Coneixement a què haguera assistit Alfonso Grau.

La peça A del cas Taula

El judici per la peça separada A del cas Taula només inclou quatre acusats després de la polèmica decisió de la secció quarta de l’Audiència Provincial de València de tombar la causa per a mig centenar d’assessors i regidors de Rita Barberá investigats per un presumpte delicte de blanqueig de capitals en el marc del ‘barrufeig’ en la campanya electoral de les municipals del 2015. La resolució va tindre amb un vot particular contundent de la magistrada Clara Bayarri que avalava el “possible origen il·lícit” dels fons en B que va manejar el PP.

La resolució, una de les més controvertides dels últims temps, distingia entre “diners negres” i “diners bruts” i avalava que els edils i assessors del PP de València reberen dos bitllets de 500 euros sense saber-ne l’origen delictiu. La mateixa secció quarta de l’Audiència Provincial de València, presidida per Pedro Castellano, també va dictar la interlocutòria que va tombar el processament del PP en la peça A del cas Taula argumentant que es desconeix l’origen dels fons en B que va moure l’equip de Rita Barberá per a la campanya electoral.

Etiquetas
stats