Judici per les agressions del 9 d’Octubre del 2017: 28 “extremistes violents” de la ultradreta al banc dels acusats

Sis anys després de les brutals agressions durant la marxa del 9 d’Octubre del 2017, 28 ultres s’asseuran en el banc dels acusats. La secció primera de l’Audiència Provincial de València ha assenyalat per al pròxim 25 de setembre la data per a l’inici del judici. En una resolució dictada dimarts, el tribunal ordena que se cite les defenses i les acusacions per a l’inici del curs judicial després de les vacances estivals. Així doncs, l’Audiència de València ha reservat la sala Tirant I de la Ciutat de la Justícia, un espai utilitzat en macrojudicis amb nombrosos acusats i lletrats.

L’acusació particular, que exerceix la Comissió 9 d’Octubre (la plataforma de partits, sindicats i associacions culturals que organitza cada any la marxa atacada), demana entre cinc i 11 anys de presó per als 28 “extremistes violents” identificats com a agressors.

L’instructor de la causa, tal com va informar elDiario.es, va encarregar a la Brigada d’Informació de la Policia Nacional l’anàlisi de fins a 1.200 vídeos d’aquella jornada. No obstant això, l’ordre de processament dels 28 acusats reconeix que altres agressors partícips de fets penalment rellevants “no han pogut ser portats al procés com a investigats”.

Els ultres van atacar, a plena llum del dia i retratats per càmeres de televisió, els assistents a la tradicional marxa d’esquerres convocada la vesprada del 9 d’Octubre. Tant manifestants com periodistes van patir les brutals agressions dels ultradretans en el marc d’un “acte festiu i familiar” a què “acudeixen famílies”, recordava el jutge instructor.

L’escrit d’acusació de la Comissió 9 d’Octubre demana la condemna dels encausats per una llista llarga de presumptes delictes: desordres públics, amenaces, danys, coaccions, lesions, odi i integració en grup criminal. L’acusació particular considera un “èxit” la celebració del judici, “tenint en compte el context de la tradicional impunitat de què ha gaudit l’extrema dreta al País Valencià”.

La condemna dels ultres, un escenari plausible tenint en compte la quantitat de proves en contra i la declaració dels testimonis durant la fase d’instrucció, suposaria un “missatge necessari de compromís de la justícia amb la democràcia i els drets i de rebuig social a la violència”.

L’acusació particular considera, en la mateixa línia que la Fiscalia de delictes d’odi, que hi ha l’agreujant de superioritat, discriminació ideològica i, en alguns casos, de reincidència. A més, sol·licita per als acusats la pena accessòria de prohibició d’aproximar-se a una distància de 300 metres de les seus de les entitats que integren la Comissió 9 d’Octubre, incloent-hi també les manifestacions o els actes que convoquen. Tot això per un període superior en dos anys a la condemna.

L’Ajuntament de València, el Moviment Contra la Intolerància i l’extint periòdic Jornada, a més de diversos particulars que van patir agressions, també exerceixen l’acusació particular.