L’Agència Valenciana Antifrau, que controlaran el PP i Vox amb la seua nova normativa, facilita la recuperació de 5,3 milions

L’Agència Valenciana Antifrau (AVAF) va aconseguir facilitar al llarg de l’any passat la recuperació de 5,1 milions d’euros de diners públics gràcies als diferents procediments oberts, una quantitat important tenint en compte que el cost real executat de l’Agència va ser de 3,8 milions d’euros, per la qual cosa s’obté una ràtio de retorn econòmic estimat del 134,74%.

A més, en els anys que està l’AVAF en funcionament són més de 34 milions d’euros recuperables els que s’han aconseguit, sense comptar actius reputacionals, amb la qual cosa s’ha generat un retorn de recursos públics de més del doble de l’invertit, és a dir, per cada euro destinat al funcionament de l’Agència es recuperen 1,35 euros, només derivat dels treballs de recerca.

Aquestes són algunes de les dades aportades dimarts pel director de l’Agència Valenciana Antifrau (AVAF), Joan Llinares, en la presentació de la memòria del 2023 en les Corts. El responsable de l’organisme també ha destacat que el 2023 va haver-hi un total de 556 denúncies, cosa que suposa un creixement del 22,73%, i ha posat en relleu que 22 administracions, la major part ajuntaments, no van seguir les seues recomanacions, huit més que el 2022. El 40% de les denúncies van versar sobre recursos humans, principalment en relació amb processos selectius.

Les administracions que no van acceptar les recomanacions van ser els ajuntaments d’Albal, Alcoi, Alacant, Ares dels Oms, Benidorm, Borriana, Callosa de Segura, Canet d’en Berenguer, Castelló de Rugat, Xiva, Cortes de Pallars, Elx, Foios, Godella, Rojals, Tous, Torís, València, Vilamarxant (19), la Mancomunitat del Carraixet, Divalterra (Diputació de València) i Consorci València Interior.

Entre les denúncies rebudes, el 56% (309) feien referència a l’Administració municipal, seguida en un 12% (66) per la Generalitat i en un altre 12% (65) pel sector privat.

Sobre la nova normativa anunciada per a nomenar el director de l’entitat, Llinares, ha defensat que la proposició de llei que ha registrat el PP per a modificar la llei fundacional de l’entitat recull propostes que havia fet el mateix organisme “en molts aspectes, per no dir la major part” i ha assenyalat que la introducció d’una segona volta per a triar el seu successor per majoria absoluta és una forma de “desbloqueig”.

Així ho ha assegurat Llinares dimarts després de presentar la memòria d’Antifrau del 2023 en les Corts, on ha considerat que és “ideal” triar la persona que el succeïsca en el càrrec (que deixarà el 25 de maig d’enguany) per majoria qualificada del parlament (tres cinquens dels diputats), però ha assenyalat que encara que “li agrade més” aquesta fórmula, no pot “qüestionar la legitimitat” d’algú triat per majoria absoluta.

Llinares ha assenyalat que la proposició de llei, que va registrar el PP en solitari, sense Vox, “no modifica el procediment pel qual el parlament ha d’elegir el candidat”, ni canvia “el sistema de participació i iniciativa de la societat civil per a presentar candidatures”. De fet, Llinares ha assenyalat que la inclusió d’una segona ronda per a elegir el director per majoria absoluta està “prevista en altres normes nacionals i estatals”. Sí que ha justificat que la majoria de tres cinquens a ell l’ha dotat d’una “legitimitat” juntament amb el seu equip directiu, que espera que supose la “continuïtat” de l’agència.

Suspensió d’ocupació i sou a una empleada

Llinares ha anunciat la sanció disciplinària a una treballadora de l’organisme de 18 mesos de suspensió d’ocupació i sou per presumptes filtracions de documents interns respecte a la investigació de pretesos casos d’assetjament sexual en el si de l’agència, uns casos que ell va negar categòricament fa uns mesos.

Segons ha explicat, hi ha dos procediments disciplinaris oberts contra dues treballadores de l’organisme per presumptes filtracions de dades confidencials relacionades amb l’expedient informatiu obert per les acusacions d’assetjament sexual.

El 14 de novembre passat, Llinares va comparéixer en el parlament valencià i va negar l’existència d’assetjament sexual en Antifrau, conclusió a què va assegurar que s’havia arribat després de diverses investigacions. A més, va assegurar que es mantenien oberts expedients a dues funcionàries per presumptes filtracions de dades confidencials relacionades amb aquest assumpte.