L’entitat metropolitana de València reclama cinc milions d’euros a l’empresa de la ‘trama del fem’ del PP

L’Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus (Emtre) de València ha sol·licitat una indemnització per incompliments de 5,1 milions d’euros a la unió temporal d’empreses (UTE) Los Hornillos, que gestiona la planta de Quart de Poblet i que s’ha erigit en l’epicentre de la investigació del Jutjat d’Instrucció número 3 de la capital del Túria sobre la ‘trama dels fems’ iniciada durant l’etapa de la popular Rita Barberá al capdavant de l’ajuntament.

Els informes tècnics de l’Emtre han confirmat que la producció de compost “ha quedat molt per davall de la compromesa en un període que abasta més d’una dècada, des de la posada en marxa de la planta, el 2011, fins al 2021”.

L’entitat metropolitana, presidida pel vicealcalde de València, Sergi Campillo, ha calculat per a cada exercici el dèficit de tones que no s’han produït fins a aconseguir els compromisos previstos en el contracte i l’ha multiplicat pel cost que ha suportat l’Emtre pel transport i l’eliminació en abocador de les quantitats. “Cost que d’haver aconseguit els compromisos de l’oferta, l’Emtre no hauria hagut de sufragar”, indica la documentació a què ha tingut accés elDiario.es.

L’Emtre ha optat per un “càlcul global” i un “criteri més ajustat a la realitat del funcionament de la planta” perquè l’UTE Los Hornillos “no puga sentir-se perjudicada pel tipus de residu que rep” i ha tingut en compte “la complexitat d’aconseguir aquests compromisos de recuperació oferits”. L’entitat es cobreix així l’esquena amb vista al previsible contenciós amb les empreses, adjudicatàries del servei fins al pròxim 2031.

Per determinar el valor del sobrecost assumit per l’Emtre, l’import corresponent a cada anualitat s’ha actualitzat en funció de l’IPC del 2022, per la qual cosa als 5,1 milions se sumen 819.446 euros per aquest concepte. Un dictamen del Consell Jurídic Consultiu (CJC), del 23 de febrer passat, avala el procediment de responsabilitat per danys de naturalesa contractual.

“Res no obsta”, sosté el *CJC, perquè l’Emtre, com a òrgan de contractació, inicie un procediment per a reclamar a l’UTE Los Hornillos “els danys i perjudicis que estime produïts anualment en l’execució del contracte”, en relació amb els incompliments de recuperació de subproductes i compostos assumits per les mercantils en els plecs de l’adjudicació.

La reclamació naix arran de l’entrada en vigor de la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular que crea un impost estatal per a l’ús d’abocadors i fixa 30 euros per tona per al depòsit de rebutjos. En el cas de l’Emtre de València, el nou impost va entrar en vigor l’1 de gener passat.

“Vista la repercussió que tindrà en el pressupost metropolità sufragar aquest nou impost, es considera convenient revisar el compliment dels compromisos de recuperació de les instal·lacions de tractament, amb la finalitat d’exigir que s’aconseguisquen els rendiments oferits pels concessionaris i minimitzar en la mesura que siga possible l’impacte d’aquest impost”, indica l’informe de l’Emtre.

I és que les instal·lacions de valorització inclouen en els seus contractes i estudis econòmics els compromisos de recuperació de subproductes i de compostos, a més del material bioestabilitzat. “L’incompliment d’aquests objectius té repercussions econòmiques negatives en l’entitat, perquè suposen un increment de tones a transportar i eliminar en abocador quan la seua destinació hauria d’haver sigut la recuperació o l’agricultura”, explica l’informe de l’Emtre.

La ‘trama dels fems’

El titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de València manté investigats el director general de l’UTE Los Hornillos, Carlos Fernández; al cap del Servei d’Ecoparcs, Javier Hernández de France, i l’ex-cap de servei de l’Àrea Tècnica de l’Emtre, José Luis Vayá. Aquest últim participava, a través d’un testaferro, en l’empresa Servicios Medioambientales Valencia (SMV), que va facturar 10 milions d’euros a la concessionària de la planta, segons la denúncia de l’Emtre el 2018 davant la Fiscalia Anticorrupció.

José Luis Vayá elaborava els informes tècnics que pretesament beneficiaven l’empresa en què participava. El funcionari va abonar 70.000 euros en metàl·lic per formar part de l’accionariat d’SMV a través d’un presumpte testaferro. Fins al 2013, l’Emtre contractava proveïdors mitjançant un informe de mercat elaborat per Vayá en què sempre figurava SMV com la mercantil més destacada. La major part dels contractes van ser adjudicats a aquesta firma.

El jutge, segons fonts pròximes al cas, ha prorrogat la instrucció fins al mes vinent de juliol, encara que ja ha pres declaració a diversos testimonis. La declaració més rellevant va ser la de l’investigat Javier Hernández de France, antic soci de José Luis Vayá en l’empresa SMV, que va decidir col·laborar amb la justícia.

Es tracta, segons els indicis, d’una trama calcada del cas Emarsa, el descomunal saqueig de l’empresa pública que gestionava la depuradora de Pinedo –xifrat pel Tribunal Suprem en 23,6 milions d’euros– i per la qual van ser condemnats diversos antics càrrecs del PP.

L’escàndol de la ‘trama dels fems’ es va cobrar el cap del gerent de l’Emtre Eugenio Cámara, destituït arran de la denúncia. Cámara, que té plaça en propietat en l’Emtre, va ser nomenat gerent durant l’època de l’edil popular Maria Àngels Ramon-Llin al capdavant de l’entitat i és gendre de l’ex-vicealcalde, Alfonso Grau, mà dreta de la difunta alcaldessa Rita Barberá.

La connexió amb el ‘cas Assut’

El sogre d’Eugenio Cámara és un dels presumptes capitostos de la trama del cas Assut, de la qual va cobrar dos milions d’euros en mossegades, segons la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. Durant les perquisicions del cas, comandades per Anticorrupció i el Jutjat d’Instrucció número 13 de València, també va aflorar la planta de l’UTE Los Hornillos en una de les múltiples línies d’investigació.

L’UTE creada recentment va pagar a l’advocat José María Corbín, cunyat de l’exalcaldessa Rita Barberá, 174.000 euros el 2005 i 87.000 euros l’any següent, durant el procés de licitació de la planta. Els investigadors de l’UCO sospitaven que podria tractar-se de presumptes mossegades vinculades al procés d’adjudicació.

En el sumari del cas Assut figuren pagaments per un total de 491.694 euros, entre el 2006 i el 2014, de Cyes Infraestructuras –una de les empreses que conformen l’UTE Los Hornillos– a José María*Corbín.