L’Església valenciana va disminuir els seus ingressos en 4,5 milions l’any de la pandèmia per la caiguda de les aportacions de fidels

Menys aportacions directes dels fidels i menys despeses en accions assistencials. Els bisbes valencians van reduir els seus ingressos durant l’any 2020, quan va esclatar la pandèmia de la COVID-19, en 4,5 milions d’euros, segons les dades financeres publicades en els portals de transparència. Davant dels 109,5 milions d’euros ingressats el 2019, l’Església valenciana va rebre 105 milions el 2020. L’apartat que experimenta una baixada notable és el de les aportacions voluntàries dels fidels mitjançant col·lectes, que registra un descens global de 7,9 milions d’euros. 

L’arquebisbat de València ha declarat uns ingressos de patrimoni (lloguer d’immobles i activitats econòmiques i financeres) de 5,3 milions d’euros i experimenta la baixada de les aportacions dels fidels respecte de l’exercici anterior (de 23 milions passa a 21). En ingressos per serveis i subvencions públiques corrents ha obtingut 5,2 milions.

L’any de la pandèmia de la COVID-19, l’arquebisbe Antonio Cañizares va augmentar la retribució al clero en 1,4 milions d’euros i les despeses de conservació d’edificis i de funcionament en 2,4 milions. També la retribució al personal seglar, incloent-hi salaris i seguretat social, va augmentar al mig milió respecte de l’any anterior. 

A més, va dedicar 2,1 milions d’euros a centres de formació (seminaris, convictoris i la Facultat de Teologia). En el pressupost per al 2022, l’arquebisbat ha consignat fins 16,4 milions per a la retribució al clero i 4,4 per al personal seglar (per a conservació d’edificis i despeses de funcionament també augmenta les previsions de despesa fins s 17,2 milions). 

La diòcesi d’Oriola-Alacant, al capdavant de la qual el Vaticà ha situat fa poc el polèmic monsenyor Munilla, ha obtingut unes subvencions públiques de 16,1 milions davant dels 15,5 de l’any anterior, que se sumen als 4,6 milions ingressats per serveis. El lloguer d’immobles ha reportat 884.833 euros i la retribució del clero ha suposat un desemborsament de 4,5 milions. D’altra banda, també declara unes despeses de 17,2 milions en salaris i seguretat social del personal seglar. 

En aportacions a centres de formació, la diòcesi alacantina anota unes despeses d’1,3 milions d’euros, incloent-hi els seus seminaris. La conservació d’edificis i les despeses de funcionament han suposat uns desemborsaments de 10,7 milions. La diòcesi ha desplomat les seues despeses en activitats assistencials, que van passar de 920.653 euros el 2019 a tot just 9.670 euros durant el primer any de la pandèmia. 

De la seua banda, la diòcesi de Sogorb-Castelló anota uns ingressos per subvencions públiques de 3,4 milions d’euros i d’1,3 milions per serveis i publicacions. A més, el lloguer d’immobles li ha suposat uns ingressos de 605.824 euros, mentre que les seues activitats econòmiques han ascendit a 1,8 milions. 

El bisbe de Sogorb -Castelló sí que augmenta les seues despeses en activitats assistencials, que passen de 32.485 euros el 2019 a 85.000 el 2020. La conservació d’edificis, amb 6,2 milions d’euros, suposa el gros de les despeses de la diòcesi castellonenca. 

Caiguda de les col·lectes

Les aportacions voluntàries dels fidels mitjançant col·lectes i subscripcions a les arques de la diòcesi que dirigeix Casimiro López Llorente es van desplomar l’any de la pandèmia. De 5,5 milions el 2019 van passar l’any següent a ingressar només un milió d’euros. Més sostinguts van ser els descensos en la diòcesi d’Oriola-Alacant (de 9,1 milions a 8,1) i a València, on disminueixen dos milions d’euros.

El balanç d’ingressos i despeses de l’arquebisbat de València i del bisbat de Sogorb-Castelló no desglossa les aportacions al Vaticà, a diferència del d’Alacant, que ressenya unes ajudes de 484.331 euros.