A l’espera del pla de xoc per a millorar la Rodalia de València: els usuaris convoquen una protesta divendres

El president de la Generalitat, Ximo Puig, va exigir a la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, una solució a curt termini per a “la situació d’emergència” que viu el servei valencià de Rodalia. En una reunió que es va celebrar el 28 de desembre passat, es va traslladar a Sánchez “la indignació de milers de valencians i valencianes que, pel caos que pateix la Rodalia a la Comunitat Valenciana, no poden anar als seus llocs de treball, a estudiar o fer compres amb la normalitat que caldria”.

La ministra es va comprometre a presentar en el termini d’una setmana un paquet de mesures de xoc que es puguen aplicar a curt termini per intentar solucionar aquesta situació. No obstant això, ha passat més d’una setmana i no se sap res del pla esmentat, cosa que ha esgotat una vegada més la paciència dels usuaris, que han convocat una protesta divendres a les 18.30 h en l’Estació del Nord de València.

La Plataforma del País Valencià “per un tren públic, social i sostenible que vertebre el territori i refrede el planeta” ha promogut la concentració en representació de nombroses organitzacions en defensa del ferrocarril, del territori i del medi ambient, així com d’organitzacions sindicals i polítiques.

Amb aquesta concentració, l’organització vol denunciar de manera pública “el mal servei de Rodalia de València, que tanca el 2021 amb menys de 9,5 milions d’usuaris, a diferència de fa 12 anys, en què en tenia més de 24 milions”. La situació “és insostenible tant per la manca de personal i de vehicles com pel desviament de les inversions i la pèssima gestió del servei”.

Per aquest motiu, demanen el restabliment del servei ferroviari anterior a la pandèmia de la COVID-19, amb la plantilla suficient per a garantir un servei de qualitat, reorganitzant els horaris i augmentant la freqüència dels trens.

A més, exigeixen que s’aposte d’una manera decidida pel transport de Rodalia, i Mitjana Distància optimitzant la gestió dels recursos econòmics disponibles, prioritzant les actuacions més pròximes a la ciutadania i respectuoses amb el medi ambient, amb la valoració de nous projectes com el tren de la costa, així com potenciar les actuacions encaminades a fomentar la intermodalitat, la integració de la xarxa ferroviària en una xarxa metropolitana al servei de les persones, amb mobilitat reduïda i bicicletes.

L’entitat també posa de manifest que “el 7 de gener de 2022 farà un any que es va tancar la línia de tren entre Utiel i Conca, cosa que va passar a conseqüència de la tempesta Filomena i va seguir tancada en acabar el temporal i, a més, sense línia d’autobusos”.

Aquesta línia feia més de trenta anys que no rebia cap mena d’inversió econòmica i, de fet, atés el seu mal estat, “la circulació no podia superar els 60 quilòmetres per hora i fins i tot en alguns trams els 20 quilòmetres per hora, condicionant així el servei i obligant les persones usuàries a recórrer al vehicle particular”.

Des dels col·lectius en defensa del ferrocarril es va denunciar aquesta situació, atés que ja es preveia l’estratègia del ministeri i l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) per a tancar definitivament aquesta via fèrria.

“Aquesta línia és un exemple més que mostra el perill que corre el ferrocarril convencional des de fa dècades, especialment a causa del desviament d’inversions a l’AVE, model de transport que beneficia menys del 4% de les persones usuàries, i deixa així zones de l’interior incomunicades, com l’esmentada anteriorment”, denuncien.

La plataforma exigeix el restabliment del servei ferroviari entre Utiel i Conca que va quedar interromput el 8 de gener de 2021, apostant per una rehabilitació exhaustiva, que permeta poder augmentar la qualitat del servei, així com la regularitat i la freqüència.

Així mateix, rebutja el pla presentat pel ministeri sobre el tancament definitiu de la línia i la seua reconversió en via verda, i la substitució del tren per autobusos a la carta que resten possibilitats al servei a les comarques per les quals transcorre la línia fèrria, augmentant les diferències entre l’Espanya buidada i les grans ciutats.