L’experiment de València de treballar quatre dies: “He notat desconnexió i felicitat”

“La vida no pot ser treballar tota la setmana i anar el dissabte al supermercat. Això no pot ser. Aquesta vida no és humana”. Sense pretendre-ho, l’antropòleg Juan Luis Arsuaga va deixar en una entrevista aquesta idea que reflecteix el paper central que el treball té en la vida i la seua relació amb els malestars contemporanis. Arsuaga, que ja fa dècades que analitza la vida en les societats passades, continuava la frase posant en valor la cultura, la bellesa o la natura com a elements per a ser feliç; eixir del bucle del treball i preparar-se de nou per treballar. Eixir del bucle amb temps.

La reducció de la jornada laboral és una reivindicació clàssica dels sindicats que en els últims anys ha anat guanyant suports. També la flexibilitat horària o la disposició al teletreball, que les persones que participen en una organització puguen decidir com prefereixen treballar. S’estimen beneficis econòmics, ambientals i vitals. Menys càrrega laboral està relacionada amb més salut, tant física com mental.

Sobre la base d’estudis preliminars, la ciutat de València ha provat aquest abril l’experiment de treballar quatre dies a la setmana. Ho ha fet amb la coincidència de quatre festius consecutius en dilluns, entre el 10 i l’1 de maig, forçant una aturada laboral amb tancaments obligatoris i sumant un dia al cap de setmana. La proposta va eixir d’un procés de diàleg amb els sectors implicats: sindicats, empreses, entitats veïnals, institucions i altres agents socials. A falta un estudi concloent, de moment només es compta amb opinions d’agrupacions gremials. Cal recalcar que la prova s’ha produït només a la ciutat, que és a més una capital turística, per la qual cosa el funcionament ha sigut variat en diferents sectors.

Amb tot, l’experiment valencià requerirà una anàlisi exhaustiva, atés que la jornada de 32 hores no se sustenta amb festivitats, sinó que busca, en general, destinar menys temps al treball, organitzar-lo d’una altra manera sense que l’empleat perda salari. Tampoc pretén tancaments obligats ni reduir la prestació de serveis. Passades unes setmanes, l’Ajuntament farà un estudi sobre els canvis d’hàbits de la ciutadania analitzant les dades d’ús de transport públic, consum energètic o afluència a espais culturals i d’oci. S’aborda el debat també sobre la conciliació, tant enfocada cap a les cures com en la vida personal, l’ús dels serveis públics o la faena de casa.

Els treballadors consultats en diferents sectors es mostren a favor d’una regulació clara sobre els horaris per a poder adaptar-s’hi. En general, a grans trets, hi ha una bretxa entre les professions que poden fer servir eines digitals per a organitzar-se i el sector dels serveis, que depén del comportament del consumidor.

Alodia, llibretera, es mostra a favor d’implantar la jornada de quatre dies i planteja la necessitat d’un acord per al petit comerç en què es pacten els dies d’obertura i tancament, com passa al País Basc. Propietària d’una llibreria al barri de Benimaclet, reclama mesures que garantisquen el descans del personal i la conciliació, i adverteix dels problemes per al comerç de barri de no regular els horaris. “Si aquest festiu extra no s’institucionalitza o no es pacta, es converteix a obrir els set dies a la setmana i per al petit comerç és inassumible, no tenim capacitat financera per a contractar a algú i cobrir aquest temps”. En el seu gremi ha coincidit l’experiment amb Sant Jordi i el muntatge de la Fira del Llibre de València, que ha forçat que el dilluns festiu els llibreters treballaren en el muntatge i que el diumenge obriren o tancaren els seus negocis a criteri seu. La resta dels de festius no ha notat canvis significatius en les vendes: “El que vol anar a comprar i troba tancat va en un altre moment” i, afig: “No crec que siga rellevant prendre nota amb festius oficials, crec que requereix més mesos i amb un horari” establit.

Carles, treballador d’un bar a Russafa, epicentre de l’hostaleria valenciana, apunta que aquest mes han tingut més càrrega de treball, que s’ha sumat a problemes de distribució. Els seus proveïdors sí que han tingut dies festius, per la qual cosa el repartiment s’ha aglutinat en menys dies per a cobrir les mateixes zones, mentre que ells treballen per torns per cobrir els horaris de dilluns a diumenge, des del desdejuni fins a la nit. Sí que explica que ha notat més afluència en els festius del client forà, especialment amb el pont del Primer de Maig, per ser festiu a Madrid, però aquests festius extraordinaris no han tingut el seu consumidor habitual. Es perd al treballador que pren un café a mitjan matí, es guanya el turista a mitjan vesprada. Si s’instaurara la jornada de 32 hores, apunta, li faria falta un treballador més per a cobrir el seu horari.

En el mateix barri, amb una opinió similar, es manifesta Encar, propietària i treballadora d’un restaurant. En el seu local treballen de dimarts a diumenge, cobrint servei de menjars i sopars. L’experiment de la capital aquests dies, amb tant de festiu consecutiu, sumat a Setmana Santa i Pasqua, ha distorsionat la seua manera de treballar. “No ens va bé, tampoc als proveïdors”, apunta. “Com que la gent té tres dies de festa, se’n va de la ciutat. El nostre client no estava. Parlant amb altres companys, hem vist que en la capital la faena ha baixat bastant”, indica en referència al període vacacional. A més, recalca, en aquest cas els proveïdors han tingut menys dies de repartiment. “Si això seguira avant, s’instaurara el model de quatre dies, hauríem de canviar l’horari” per a adaptar-se a la jornada.

Ana, autònoma en el sector editorial, afirma que està encantada amb la proposta. “Com que la gent que fa encàrrecs està de vacances, s’ha instaurat la idea de descans per a tothom. No hi ha hagut peticions de divendres a dimarts, que eren habituals”. Preguntada sobre què ha notat en sumar un dia lliure, respon rotundament: “Desconnexió i felicitat”. I afig: “A vegades no es respecta que l’autònom també té dret al descans. I nosaltres en la nostra pròpia autoexplotació també ho hem concebut com a minivacances, un sempre tendeix a envair el cap de setmana amb faena endarrerida. En tindre tres dies, hem concentrat més la faena, com hauria de ser sempre”.

Un altre sector que medita aquesta proposta és el comerç d’alimentació. En la presentació anual de resultats, el director general dels supermercats Consum, va reflexionar sobre aquesta qüestió a propòsit de l’experiment valencià, que ha inclòs un tancament obligatori per festius. Juan Luis Durich va plantejar que aquest model en la distribució de l’alimentació seria “un gran problema” perquè “es produeixen uns colls de botella tremends” en concentrar la cadena d’aprovisionament en menys dies, sumat a la falta de camions. “Un dia venem el doble del que abans féiem en dos dies”, apunta, en referència a la introducció d’un festiu. No obstant això, va indicar que una altra cosa seria si es fera amb torns de treball.

La jornada de quatre dies com a model a llarg termini

L’assaig de la capital es complementa amb les ajudes de la Generalitat Valenciana perquè les empreses establides en el territori facen una prova pilot de reducció de jornada, una de les reivindicacions sindicals, que comencen a operar enguany. Josep pertany a la segona generació que dirigeix una gestoria a Massamagrell i està formalment amb aquesta jornada de 32 hores setmanals des de febrer, quan va rebre l’aval dels serveis d’ocupació autonòmics. En la seua empresa, amb cinc treballadores, ja havien provat altres formes de flexibilitat de jornada. Abans de la pandèmia es van acollir a diversos programes de digitalització de l’empresa i amb l’arribada del confinament es van trobar que podien teletreballar sense problemes. A partir d’ací, explica, “es va afermar una manera de treballar a què alguns eren reticents” i aspiren que aquest siga el seu objectiu.

Amb la digitalització dels arxius i els processos telemàtics de l’Administració han aconseguit estalviar temps i organitzar la faena trimestral per preveure els pics de més càrrega laboral, com són les liquidacions d’impostos o la campanya de la renda. “És una faena previsible i automatitzar els processos estalvia molt de temps. El que els meus pares feien en sis hores ho fem quasi prement un botó”, apunta.

Economista de formació, recalca que l’organització de la faena, la digitalització i l’automatització dels processos de l’Administració són clau perquè hagen pogut reduir la jornada, però també la voluntat empresarial per a ser flexible. “La qüestió és com es comporta el consumidor i com s’organitzen les empreses, si són capaces de cedir en beneficis per la qualitat de vida dels seus treballadors”

Per a Josep la jornada de 32 hores o de quatre dies és, bàsicament, “una qüestió d’organització”. “Ja havíem experimentat que ho féiem tot a hora, per això hem reduït la jornada. Si no arribes és perquè falten persones”, indica. L’economista considera que “si et poses al caliu dels canvis pots organitzar-te. Nosaltres repartim els horaris segons les necessitats. Tenim moments pic i moments vall. La qüestió és que el client no ho note”, explica.

Sobre els beneficis de la jornada reduïda, apunta que en general ha notat més benestar en tota l’empresa. “Pots anar al gimnàs o resoldre els teus assumptes personals. Et permet fer-te càrrec dels teus problemes, de la teua vida, et permet tindre més temps per a descansar i refer-te. I si la faena és menys costosa, condeix més”, resumeix en forma d’equació.

L’economista Joan Sanchis s’ha especialitzat en el disseny de polítiques públiques dirigides a incentivar la reducció de la jornada laboral, una qüestió que executa des dels serveis Labora del Govern valencià i des de la seua faceta com a escriptor divulgador. Autor de Quatre dies. Treballar menys per a viure en un món millor (Sembra Llibres), reivindica “posar el treball al servei de les persones, no les persones al servei del treball”

“El model ideal és que la legislació laboral avance i que cada persona, segons les seues necessitats, tinga possibilitat de triar”, apuntava en una entrevista amb elDiario.es, d’acord amb l’opinió d’experts en dret laboral. “El treball ha de ser una plataforma, no una rèmora que ens robe temps”, insisteix.

Per a Sanchis, una de les qüestions a destacar del projecte, enfocat a avaluar els temes de salut i mobilitat, és la que té a veure amb el poder adquisitiu dels treballadors, en “com s’han redistribuït els guanys de productivitat en les últimes dècades, amb els salaris estancats”. Per a l’economista, “reduir el temps de treball és una manera de millorar la redistribució de renda, de recuperar poder adquisitiu per a les rendes del treball (incrementant de manera indirecta el salari per hora) i és una via per a aconseguir un millor equilibri entre capital i treball”.