L’exrector va denunciar davant notari “irregularitats” en la venda de la VIU quan l’actual portaveu del PP a València era consellera

María José Catalá, actual portaveu del PP en l’Ajuntament de València, no ha fet públic el seu sou com a professora associada de la Universitat Internacional de València (VIU), que va vendre al final del 2013 al Grupo Planeta quan era consellera d’Educació de l’últim executiu autonòmic popular. El procediment de diàleg competitiu per a l’ampliació del capital de la fundació de què depenia la universitat en línia, en la pràctica una privatització, també va estar caracteritzat per l’opacitat, amb clàusules de confidencialitat i amb severes reticències per part del rector llavors, Juan Manuel Badenas.

Badenas, actualment catedràtic de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló, va signar davant el notari Alejandro Cervera un document que revela els dubtes seriosos del rector de la VIU llavors sobre el procés. En un correu electrònic dirigit al director general de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana llavors, Emilio Torrejón, Badenas va advertir: “Estan detectant-se possibles irregularitats”. Es referia al procediment de diàleg competitiu (l’opció triada per a la venda de la VIU). Aquestes irregularitats, en la seua opinió, “podrien causar perjudici als interessos” del centre docent i de la fundació de què depén, “al Govern valencià i al futur inversor privat que entre a formar part del capital d’aquesta universitat”.

El document notarial, a què ha tingut accés elDiario.es, arriba a sostindre que la consellera d’Educació llavors, María José Catalá, va mentir als membres del patronat de la fundació de la VIU quan va afirmar que l’Advocacia donava suport a la modalitat de diàleg competitiu per al procediment. L’acta detalla la reunió del 5 de febrer de 2013 en què Catalá, consellera i presidenta del patronat, posa en coneixement dels altres membres que, per dur a terme el procés, se segueixen les instruccions de l’Advocacia, mentre que el director general d’Universitats llavors, José Miguel Saval, manifesta que “s’ha considerat apropiat seguir el procediment de diàleg competitiu”.

Un mes més tard, el 7 de març, la consellera d’Educació llavors informa els patrons que l’Advocacia de la Generalitat Valenciana “està supervisant el procediment d’entrada de capital privat en la Universitat” i que ha recomanat el procediment de diàleg competitiu, “en què no hi ha plecs per tal com no és una licitació”. En aquesta reunió, segons les actes, el rector Juan Manuel Badenas pregunta si “hi ha la possibilitat que abans que es culmine el procés el patronat puga tindre coneixement de tot”.

La resposta, lluny de fer una mica de llum sobre el procés al rector mateix, s’escuda en les “condicions de confidencialitat” que obliguen a informar el patronat de la fundació “a la finalització de cadascuna de les fases del procediment”. L’assessor econòmic de la VIU, Germán Marco, demana que la Conselleria d’Educació autoritze els inversors interessats perquè obtinguen informació “ja que les clàusules de confidencialitat seran molt estrictes i caldrà complir-les”, segons consta en l’acta de la reunió.

En la primera fase del procediment, la taula tècnica havia d’avaluar les ofertes rebudes. El 30 de maig, el rector remet un correu electrònic al director general d’Universitats en què demana un dossier complet “amb tota la informació sobre el procés de diàleg competitiu”, ja que el comité d’empresa de la VIU així li ho havia sol·licitat.

Badenas indica en l’acta notarial que no va obtindre resposta per part de l’alt càrrec de la Conselleria d’Educació. No obstant això, el 30 de juny el rector envia un correu electrònic al director general de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana en què l’insta “fefaentment” que es pose en contacte per a aclarir el procediment i en què avisa de “possibles irregularitats” que “podrien causar perjudici als interessos” de la VIU i de la mateixa Generalitat Valenciana.

Emilio Torrejón, llavors cap de l’Advocacia, contesta que el procediment ja va ser iniciat pels òrgans de la fundació, per la qual cosa no pot pronunciar-se sobre “qüestions prèvies” sobre les quals a més “mai va ser consultat”. El lletrat fins i tot recorda al seu interlocutor que la fundació “pot demanar assessorament jurídic extern”.

La contestació del director de l’Advocacia, segons destaca Badenas en el document signat davant notari, “és contradictòria” amb les manifestacions de María José Catalá en les actes del patronat. El rector llavors reconeix que, a causa de la seua preocupació, s’ha posat en contacte “diverses vegades de manera verbal” amb la consellera popular, el director general d’Universitats i el responsable de l’Advocacia, “a l’efecte que es revise el procediment de diàleg competitiu” per confirmar-ne la “idoneïtat” amb vista a l’entrada de capital privat en la VIU.

“Totes les meues actuacions des del començament del procediment (...) ho han sigut en la creença que aquest procediment havia sigut informat favorablement per l’Advocacia de la Generalitat Valenciana”, conclou Juan Manuel Badenas, que també ha sigut magistrat suplent de les audiències provincials de València i de Castelló.

Màxima confidencialitat

El complex procés d’ampliació de capital privat va ser tan opac que fins i tot el contracte del patronat de la fundació amb l’empresa Janus Antebo Asesores SL, encarregada de l’estimació tècnica de valor de la VIU, era de la “més estricta confidencialitat”, segons la documentació en poder d’aquesta redacció. La resolució en què María José Catalá anuncia l’inici del procediment del diàleg competitiu, amb l’assessorament de la consultora PwC, també recull el “compromís de confidencialitat”.

El gener del 2014, a penes uns mesos després que el rector acudira al notari, el Grupo Planeta va obtindre el 70% de l’accionariat de la VIU, amb una oferta per a invertir 17,8 milions d’euros en quatre anys, a més del pagament de quatre milions per la compra. El restant 30% de l’accionariat segueix en mans de la Generalitat Valenciana. El projecte de Francisco Camps, una universitat privada creada el 2008 batejada en anglés, va ser un mal negoci (per a les arques públiques): va costar 34 milions d’euros i la venda pilotada per Catalá va reportar quasi 22 milions, si s’inclouen les inversions compromeses.

Poc després de la venda, Juan Manuel Badenas va dimitir del càrrec de rector, segons va al·legar pel risc de perdre la seua plaça de catedràtic (la comissió de serveis de l’UJI era per a una universitat pública, una situació que canviava amb l’entrada de Planeta en la VIU). José Miguel Saval, el director general d’Universitats que no contestava el correu electrònic de Badenas, va abandonar el PP el 2020 i va entrar en Ciutadans.

I María José Catalá, actual portaveu del PP a l’Ajuntament de València, a més de diputada autonòmica, segueix vinculada a la VIU com a professora associada de l’àrea jurídica de la universitat en línia. A pesar que eludeix detallar el sou que percep en la universitat la venda de la qual va pilotar, els contractats doctors que imparteixen 24 crèdits –aquest és el cas de Catalá– cobren 7.300 euros.

Fonts del grup municipal del PP defensen que la venda es va realitzar “amb escrupolós seguiment del procediment, atenent al sector públic i a l'Advocacia de la Generalitat Valenciana”. “Si algú insinua irregularitats”, agreguen les mateixes fonts, “el que ha de fer és acudir a un procediment judicial i obtindre una resolució favorable als seus interessos. Tota la resta és una guerra política i insinuacions infundades”.