L’herència tòxica de l’empresa de la família Cotino a Nules: un deute de quasi tres milions d’euros amb CaixaBank

Un aparcament subterrani, construït per Sedesa, el grup empresarial de la família Cotino, continua provocant seriosos maldecaps a l’Ajuntament de Nules, a la comarca castellonenca de la Plana Baixa. Es tracta d’una societat que va viure de l’obra pública. Vicente Cotino, nebot del difunt expresident de les Corts Valencianes, Juan Cotino, va ser condemnat per finançar il·legalment el PP.

La firma Sedesa Concesiones SLU, actualment extingida després d’un concurs de creditors, va obtindre del consistori el 2009, en aquell moment governat pel popular Mario García Báscones, l’autorització administrativa per a hipotecar la concessió. Quatre anys més tard, la firma va comunicar a l’Ajuntament la greu situació econòmica de l’aparcament i va demanar la resolució de mutu acord de la concessió o, en tot cas, l’abonament d’1,6 milions en concepte de dèficit d’explotació. No obstant això, Sedesa va acabar tancant l’aparcament subterrani per les pèrdues acumulades.

El 2017, l’empresa va entrar en concurs voluntari i el consistori va acordar el segrest de la concessió i la gestió directa de l’aparcament. L’any següent, l’Ajuntament va moure fitxa i va fixar la indemnització a abonar per les inversions fetes i no amortitzades en 2,6 milions d’euros, atribuint a més a la filial de Sedesa la culpa exclusiva per la resolució contractual i acordant, de passada, destinar la garantia a favor de la concessió per al pagament dels danys i perjudicis.

La firma va recórrer contra els acords del ple i la titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Castelló va acabar anul·lant algunes de les resolucions del consistori i fixant la indemnització en 2,6 milions d’euros. No obstant això, l’Ajuntament de Nules va recórrer contra la sentència i la secció cinquena de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha hagut de posar-hi ordre.

L’alt tribunal autonòmic ha anul·lat la sentència i ha acordat l’arxivament del procediment, en una sentència que no és ferma. El lletrat del consistori argumentava que el creditor hipotecari, l’entitat CaixaBank, ja té un iniciat un procediment d’impugnació dels mateixos acords davant dos jutjats contenciosos administratius de Castelló. La legitimació activa, en tot cas, “no la deté una societat inexistent, sinó el creditor hipotecari”, afegia.

I és que, el 2021, el Jutjat del Mercantil número 3 de València va dictar una interlocutòria sobre la conclusió del concurs i l’extinció de la seua personalitat jurídica. Per part seua, Sedesa al·legava una “determinació errònia” de la causa de resolució del contracte i rebutjava la confiscació de la garantia i el pagament dels danys i perjudicis. L’empresa considerava que no se li pot imputar la culpabilitat com a concessionària, ja que va entrar en “concurs fortuït”.

La indemnització, en tot cas, aniria al banc

Per contra, la sentència del TSJCV, qüestiona de pla que la filial de Sedesa puga pledejar després d’haver conclòs el concurs: “Cessat l’administrador concursal, resulta òbvia la falta de legitimació d’aquest per a interposar el recurs d’apel·lació”.

A la data de la declaració del concurs de Sedesa, a l’entitat bancària se li devien 2,9 milions d’euros, incloent-hi els interessos. “És evident”, afig la sentència, que “la quantitat en què hipotèticament podria resultar condemnat l’Ajuntament seria íntegrament per al creditor hipotecari que la reclamant judicialment”. Així doncs, la mercantil Sedesa manca “de cap legitimació per no derivar-se cap conseqüència econòmica del resultat del procediment”, conclou.