L’infrafinançament i els contractes de la pandèmia llastren els comptes públics valencians

Els resultats de la liquidació del pressupost del 2023, any en què es va produir el canvi de govern en la Generalitat Valenciana i de les prioritats polítiques, practicada per la Intervenció General i presentada al ple del Consell dona un resultat negatiu de 2.946 milions d’euros en els comptes autonòmics.

En el pressupost d’ingressos i drets reconeguts nets s’observa un creixement respecte del 2022 de 2.562 milions d’euros (un 15,77%), però l’increment de les obligacions reconegudes (els pagaments) en 2.266 milions (+11,62%) determina que el resultat pressupostari no financer se situe en els 2.946,4 milions en negatiu esmentats.

Com que va ser l’any de transició entre dues coalicions radicalment oposades, les culpes són repartides i les acusacions, encreuades. La consellera d’Hisenda, Ruth Merino, atribueix el resultat a la “pesada motxilla heretada” de l’executiu del Pacte del Botànic. El resultat, va apuntar, es deu a l’increment de les obligacions (un 11,62% el 2023) i a “despeses estructurals que, d’un any per a un altre, han anat creixent”. En concret, va esmentar l’augment del capítol I –personal– que va créixer en més de 543 milions d’euros i el II, de despeses de funcionament, que va créixer 853 milions d’euros. La consellera va apuntar que aquesta diferència “es pot reduir”, en línia amb el discurs del PP sobre minimitzar l’estructura de l’Administració autonòmica.

El pes de l’infrafinançament és també notable. Segons va apuntar la titular d’Hisenda, l’increment del deute és generat principalment per l’excés de dèficit de la Generalitat el 2022, que es finança l’any següent al través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Aquests retards en el finançament ordinari comprometen els objectius d’estabilitat, va apuntar Merino.

Les partides assenyalades corresponen a contractació de personal i la seua massa salarial i a la compra de béns i serveis. Sobre la primera, que augmenta 544 milions en la despesa el 2023, els socialistes apunten que l’any passat va haver-hi un augment de sou als empleats públics de gairebé el 3%, que suposa uns 240 milions d’euros. A més, inclouen en aquest augment la consolidació de places per cursos en Educació i en Sanitat com a resposta a la pandèmia, 249 per als primers i 228 per als segons. Sobre la segona partida, defensen que el 80%, quasi 735 milions d’euros, correspon a compres de la Conselleria de Sanitat, que vinculen a una millor prestació dels serveis públics.

El grup socialista acusa el Consell actual d’una mala gestió dels recursos. “Carlos Mazón ha quedat retratat amb un dèficit de 3.000 milions d’euros, malgrat que la Generalitat ha comptat amb un 26% més de recursos del sistema de finançament que en exercicis anteriors” per part del Govern central, van censurar des del PSPV. A més, remarquen, estan els efectes dels decrets anticrisi i l’augment de preus provocat per la guerra d’Ucraïna, que també repercuteix en els costos de l’Administració.