L’últim cartutx de les ITV privatitzades per Zaplana: dilatar la reversió a l’espera d’un canvi en el Consell

Les empreses que gestionen les Inspeccions Tècniques de Vehicles (ITV) a la Comunitat Valenciana tractaran de dilatar el procés de recuperació de la gestió pública del servei més enllà de les pròximes eleccions autonòmiques previstes per al mes de maig (llevat que hi haja un avançament), amb l’expectativa que una eventual victòria de la dreta i l’extrema dreta poguera servir-los per a prorrogar els contractes que vencen el 31 de desembre d’enguany.

El conseller d’Economia, Rafael Climent, va revelar dimarts en Plaza Radio que les concessionàries els han traslladat que sol·licitaran una pròrroga de sis mesos com a compensació pels quasi dos mesos d’aturada que van tindre durant el confinament, quan el Govern va decretar temporalment el tancament de les estacions i posteriorment, encara que es van reobrir, van funcionar a mig gas per les restriccions.

Climent va comentar que seran els serveis jurídics els que determinen si és factible la pròrroga esmentada, una opció poc factible, ja que les estacions no van arribar a estar ni tan sols dos mesos paralitzades. A més, va anunciar una rebaixa de les tarifes una vegada la gestió torne a ser pública.

És cert que jurídicament hi ha una obligació de compensar d’alguna manera les pèrdues que hagen pogut tindre les concessionàries, encara que la solució no està exempta de complicacions, perquè cada ITV la va afectar en diferent mesura el confinament, en funció de la seua ubicació.

Les fórmules de compensació que maneja el departament que dirigeix el conseller Rafael Climent i que atorga la legislació són dues: d’una banda, allargar el període de concessió durant un termini aproximat de dos mesos, per la qual cosa les empreses mantindrien la gestió de les estacions fins a març del 2023; l’altra opció seria una aportació econòmica, encara que, per a això, les empreses haurien d’acreditar les pèrdues que hagen pogut tindre.

En aquest sentit, hi ha per a aquesta setmana o la que ve a tot estirar una reunió entre l’Associació d’Entitats Concessionàries de la Comunitat Valenciana per a la Inspecció Tècnica de Vehicles (Aecova-ITV) i la Conselleria d’Economia en què els empresaris traslladaran oficialment i per escrit la seua proposta de compensació justificada.

Els grups del Pacte del Botànic en solitari (PSPV, Compromís i Unides Podem) van votar el mes de juny passat en les Corts Valencianes a favor de la convalidació del decret llei que autoritza la creació de la Societat Valenciana d’ITV, l’empresa pública que s’encarregarà de la gestió.

Economia estima que els ingressos nets per a la Generalitat, descomptant les despeses i les inversions fetes per a l’ampliació de la xarxa d’estacions de les ITV, serien de 39,3 milions d’euros anuals.

Un servei llastrat per la corrupció del PP

Va ser l’expresident de la Generalitat i exministre de Treball amb el PP, Eduardo Zaplana, qui va impulsar la privatització del servei adjudicat fa 25 anys, procés pel qual està acusat d’haver cobrat 20 milions d’euros en mossegades i pel qual serà jutjat juntament amb l’expresident valencià del PP també, José Luis Olivas, en el marc del cas Erial.

El cas Erial, en què està imputat l’expresident de la Generalitat Valenciana i exministre Eduardo Zaplana juntament amb altres i pel qual serà jutjat, es va obrir per investigar el pretés cobrament de 20,6 milions d’euros en comissions derivades de les concessions d’ITV i parcs eòlics a la Comunitat Valenciana.

“El total dels diners delictius mitjançant operacions de corrupció obtinguts per Eduardo Zaplana i la seua organització criminal ascendeix a 20.606.364 euros”, sosté el fiscal Pablo Ponce, que sol·licita per a l’expolític del PP una pena de 19 anys de presó pels presumptes delictes de grup criminal, blanqueig de capitals, suborn, falsedat i prevaricació administrativa.

L’operació d’externalització d’un servei que era públic en els anys 90 del segle passat va servir perquè uns pocs anys després de les adjudicacions les concessionàries vengueren els drets per desenes de milions d’euros, que són els que, al seu torn, s’haurien utilitzat per a pagar les mossegades a la trama internacional que s’investiga en el cas Erial. Sedesa va vendre la seua concessió per 86 milions d’euros i la va repartir entre molts dels ara investigats.

L’adjudicació dels lots de les ITV, un dels epicentres del cas, es va dur a terme el 1997 i van resultar agraciats diversos empresaris que havien portat Zaplana de la mà al poder autonòmic valencià, aplanant el pacte entre Unió Valenciana i el Partit Popular (el conegut com a Pacte del Pollastre) després de les eleccions autonòmiques del 1995.