Les huit objeccions del degà dels advocats a la venda del València CF a Peter Lim que no es van tindre en compte

El 15 de desembre passat es va celebrar en el Jutjat de Primera Instància civil número 1 de València el judici per la venda de la majoria accionarial del València CF, en aquell moment el 70%, per part de la Fundació del club al magnat de Singapur Peter Lim.

La demanda presentada al final del 2021 en el jutjat demana, segons defensa l’advocat que porta el cas, Jaime Navarro, “que es declare la nul·litat de l’adquisició del València CF per Meriton, perquè es va fer incomplint diverses obligacions” i afig que “la sanció és de nul·litat de ple dret; les causes de nul·litat defensen que l’operació va incomplir la Llei de transparència i bon govern, a més de diversos articles del Codi civil”.

El cas està vist per a sentència a l’espera de la resolució judicial, la decisió de la qual en favor dels interessos dels demandants es preveu complicada, però més enllà del resultat final, la vista judicial ha posat novament en evidència la forma com es va desenvolupar el procés de venda, amb nul·la transparència i intent d’ocultació de documentació transcendental per part dels dos grans actors de la transacció a Lim: els llavors presidents del València CF, Amadeo Salvo, i de la Fundació, Aurelio Martínez.

Un dels documents més destacats que va tractar d’ocultar-se en el seu moment i que paradoxalment no va ser admés com a prova en la vista va ser el dictamen sol·licitat per la mateixa Fundació al degà del Col·legi d’Advocats de València llavors, Mariano Durán, sobre un esborrany del contracte de compravenda a Meriton Holdings, empresa de Lim.

El document, a què ha tingut accés elDiario.es, va plantejar fins a huit objeccions, motiu pel qual va concloure: “El Patronat de la Fundació no ha de signar el document sobre el qual se’m demana opinió”.

Primera objecció. “No es tracta d’un document de venda de les accions (...) sinó d’una carta de manifestacions sobre els passos previs, dies hàbils, processos de revisió”.

Segona objecció. “En les clàusules o termes en què es concreta, per exemple, el pagament del preu de les accions a la Fundació no s’estableix una condició essencial per a qui subscriu, com és, no sols la comunicació a Bankia que Meriton assumeix el deute de la Fundació, sinó que l’entitat Bankia allibere, per escrit i sense restriccions, la Fundació del deute d’aquesta amb Bankia”.

Tercera. “Tampoc estableix cap mena garanties a favor de la Fundació, en el cas que, per qualsevol causa, la compradora no complira, o se sotmetera a processos de fusió, absorció, deslocalització o altres”.

Quarta. “No és estableix cap sanció o indemnització en cas d’incompliment, com seria exigible”.

Cinquena. “Malgrat que el document hauria de versar només sobre la venda de les accions que titula la Fundació, hi ha, en les condicions establides per aquesta en el procés de venda, i de selecció (he d’intuir), obligacions i passius que afecten la societat València CF, com ara el vell Mestalla, o sobre el nou Mestalla. En aquest sentit, del contingut del contracte es dedueixen canvis substancials que estic segur que obeeixen als pactes entre qui vol comprar, Meriton, i Bankia. Així doncs, no es cancel·la el deute del València CF, sinó que es prorroga, això sí, amb la garantia de la societat compradora (...). Per si no fora prou, es manté com a garantia a favor de Bankia el vell Mestalla i altres drets del club”.

Sisena. “S’estableix que el comprador Meriton pot cedir els seus drets a una altra societat del grup, sense que establisca cap control o autorització o almenys un coneixement autoritzat”.

Setena. “No hi ha en tot el document cap clàusula de garanties a favor de la venedora i d’obligació per al comprador”.

Huitena. “(...) El contracte no reflecteix, amb les garanties degudes i en termes de drets, obligacions, contingències, pactes d’incompliments, les condicions que va establir la Fundació”. Entre aquestes condicions figurava “compromís d’acabar el nou estadi”.

A més, el document que signava Durán considera “inadmissible” que el contracte es redactara en anglés i que a més, en cas de dubte sobre algun aspecte, prevalguera aquest idioma sobre altres a què es poguera traduir.

Malgrat la contundència d’aquest informe, el 24 d’octubre de 2014 es va signar el contracte que acreditava Peter Lim, a través de la seua empresa Meriton Holdings, com a nou màxim accionista del València CF. Posteriorment, el 30 de novembre, el president del club, Amadeo Salvo, va imposar a Aurelio Martínez la insígnia d’or i brillants del club “en reconeixement de la seua gestió al capdavant de la Fundació durant el complicat procés de venda del paquet accionarial majoritari del club a l’empresari singapurés Peter Lim”.

Tant Martínez com Salvo han sigut citats a declarar en judici oral el pròxim 23 de març a les 9.30 a conseqüència d’una demanda interposada per cinc accionistes del València CF, també representats pel despatx d’advocats de Jaime Navarro, en què reclamen danys morals i econòmics a tots dos exdirigents de l’entitat valencianista com a màxims responsables de la venda de la majoria accionarial a Meriton Holdings.