Les ITV valencianes, la privatització de les quals pot portar Zaplana al banc dels acusats, passen a la gestió pública

La Generalitat Valenciana comptarà amb una empresa pública per gestionar les diferents estacions de la inspecció tècnica de vehicles (ITV). Els grups del Pacte del Botànic en solitari (PSPV, Compromís i Unides Podem) van votar dijous en les Corts Valencianes a favor de la convalidació del decret llei que autoritza la creació de la Societat Valenciana d’ITV a partir del 2023, després de 25 anys de la privatització impulsada per l’expresident del PP, Eduardo Zaplana, procés pel qual està a un pas de ser jutjat pels presumptes delictes de blanqueig i suborn en el marc del cas Erial.

El Govern valencià va notificar al setembre de l’any passat a les empreses concessionàries de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) que no renovarà els contractes una vegada finalitzada la vigència.

Segons la memòria econòmica per a la creació de la nova mercantil, la raó fonamental que avala aquest model de gestió directa “és la millora en la qualitat i el cost del servei que presta la Generalitat de la qual hauran de beneficiar-se tots els usuaris d’aquest”.

En aquest sentit, “l’increment experimentat en aquest servei en els últims 25 anys fa que, en aquests moments, es tracte d’un servei públic d’una repercussió enorme quant a la seua arribada a àmplies capes de la població que han d’utilitzar-lo”. Al costat d’això, “es presenta el superàvit que genera actualment el servei i que, en aquest moment, és la font dels beneficis obtinguts per les empreses concessionàries”.

Per això “la creació d’una nova entitat i l’adscripció del servei a aquesta permetrà, amb aquests recursos, plantejar i aconseguir el doble objectiu d’obtindre noves millores i inversions en el servei de manera que en millore la qualitat al mateix temps que reduir la tarifa que suporten els usuaris”.

Quant a la situació dels empleats, la memòria estableix que “la reversió dels diferents lots de concessió d’ITV donarà lloc a la subrogació de la major part del personal contractat per les societats concessionàries”.

Aquesta subrogació del personal pel nou ens gestor “suposa, entre altres activitats, una auditoria de personal en què es comprove l’antiguitat de les contractacions fetes per les concessionàries i es propose, sota els principis d’eficàcia i eficiència, una nova estructuració de la plantilla existent”.

El fet anterior comportarà ineludiblement “la proposta de prejubilacions, readaptacions al nou lloc de treball i la constatació dels contractes laborals que s’hagen celebrat en el període que comprén els tres anys anteriors al venciment de la concessió, per a, si es considera oportú, procedir a l’eliminació del lloc o no”. El personal que finalment haja de subrogar la nova entitat “és de caràcter laboral, atés que prové d’empreses privades”.

Segons la informació “subministrada pels concessionaris, s’observa l’existència de 999 contractes laborals”. Per tant, “l’anàlisi a fer prèviament a la recepció de les concessions versarà sobre la situació del personal laboral i la proposta d’un conveni col·lectiu a aplicar a tot el personal de les estacions d’ITV a gestionar”.

Economia estima que els ingressos nets per a la Generalitat, descomptant les despeses i les inversions fetes per a l’ampliació de la xarxa d’estacions de les ITV, serien de 39,3 milions d’euros anuals.

Les empreses concessionàries pressionen per retindre el servei

L’Associació d’Entitats Concessionàries de la Comunitat Valenciana per a la Inspecció Tècnica de Vehicles (Aecova-ITV) ha emprés aquesta setmana una ronda de trobades amb els grups parlamentaris de les Corts Valencianes per traslladar-los el seu rebuig al decret llei de la Generalitat per a la reversió a gestió pública a partir del 2023, una norma que s’ha convalidat en el ple de dijous.

A parer seu, aquest decret manca del caràcter d’urgència i és necessari un model de gestió que garantisca l’eficiència del servei i no implique més cost per als contribuents. “Les raons exposades per a justificar el canvi de model de gestió, apel·lant a la urgència, són clarament inconsistents”, subratlla Aecova.

L’entitat, que representa les empreses concessionàries dels set lots per a la gestió de les ITV a la Comunitat Valenciana, afirma que el Consell era plenament coneixedor de la data en què finalitzen els contractes concessionals i que, per tant, “no es produeix cap circumstància imprevisible que explique el procediment legislatiu d’urgència”.

Un servei llastrat per la corrupció del PP

El cas Erial, en què està investigat i a la vora del banc dels acusats l’expresident de la Generalitat Valenciana i exministre Eduardo Zaplana juntament amb altres, es va obrir per investigar el pretés cobrament de 10,5 milions d’euros en comissions derivades de les concessions d’ITV i parcs eòlics a la Comunitat Valenciana, cosa que podria constituir delictes de suborn, blanqueig de capitals, malversació i prevaricació.

El 2 de juny passat es va fer públic que la titular del Jutjat d’Instrucció número 8 de València va dictar la interlocutòria de procediment abreujat del cas Erial el principal protagonista del qual és l’expresident de la Generalitat Valenciana i exministre de Treball, Eduardo Zaplana.

La instrucció del cas Erial, nascut de la documentació que va intervindre l’UCO en el despatx de l’anterior advocat de Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, va detectar la presumpta fortuna de l’exministre Zaplana a l’estranger (concretament a Luxemburg i Panamà). L’expresident de la Generalitat Valenciana aterra en el banc dels acusats amb un panorama complicat després de la confessió clau del seu blanquejador, l’uruguaià Fernando Belhot, i el posterior lliurament del botí (5,7 milions d’euros).

L’empresari Vicente Cotino també figura com a processat en la causa, una trama de corrupció nascuda de la presumpta comissió milionària per la privatització de les ITV durant els primers anys de Zaplana al capdavant de la Generalitat Valenciana. També hi està imputat l’expresident de la Generalitat Valenciana José Luis Olivas.