Un matrimoni de Sagunt perd la batalla judicial contra el “calvari programat” del soroll en les festes

Dos veïns de Sagunt, capital de la comarca del Camp de Morvedre, han perdut la batalla judicial contra el soroll que pateixen en el seu habitatge durant les festes patronals. Es tracta de “dotze dies d’autèntic calvari programat”, segons al·lega el matrimoni.

El Jutjat Contenciós Administratiu número 6 de València va donar la raó als veïns i va condemnar la corporació a adoptar les mesures necessàries perquè es respectara el dret a la intimitat personal i familiar i a la inviolabilitat del domicili pel fet d’haver acreditat “fefaentment” la prova de mesurament acústic que se superaven “àmpliament” els límits legalment establits.

La sentència inicial considerava que l’Ajuntament de Sagunt va vulnerar els drets fonamentals dels dos veïns i dels seus fills, l’habitatge dels quals està situat en les proximitats d’un recinte firal i d’una discomòbil durant les festes patronals que se celebren cada any la segona quinzena de juliol.

El consistori va recórrer contra la decisió a pesar que el ministeri fiscal s’hi va oposar. La corporació municipal considerava que no hi hagué inactivitat per part de l’Administració i que es tractava d’actes que no són nuls ni anul·lables. A més, també al·legava que no havia quedat acreditat que els veïns hagueren patit danys.

La secció primera de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha revocat la sentència per haver considerat que hi ha una “extralimitació” del jutge d’instància. La sentència del TSJCV, del 20 d’octubre passat, recorda que el recurs inicial del matrimoni es dirigia contra cinc resolucions de l’Ajuntament de Sagunt, encara que en la seua demanda no se’n qüestionava la legalitat.

Així doncs, no consta en aquests actes administratius “cap reclamació, instància, escrit en via administrativa relativa a la invocació de la vulneració de drets fonamentals a conseqüència de la celebració dels festejos”.

“Tot això”, afig el TSJ-CV, “sense perjudici, és clar, que l’Ajuntament, si ho considera pertinent, adopte les mesures (...) per evitar molèsties als veïns”.

La sentència, que no és ferma, repassa l’abundant jurisprudència sobre el dret al descans del Tribunal Suprem i del Constitucional després de la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans respecte del cas López Ostra contra Espanya del 9 de desembre de 1994 sobre l’exposició prolongada a determinats nivells de soroll en l’àmbit domiciliari que puguen objectivament qualificar-se d’evitables i insuportables.