Mazón prepara un canvi normatiu per a introduir més castellà en À Punt

El Govern valencià impulsa un nou contracte programa per a la radiotelevisió pública valenciana À Punt i vol incorporar-hi més continguts en castellà. El document legislatiu en vigor caducarà el gener i es prorrogarà mentre l’executiu de Carlos Mazón treballa amb la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació en un nou marc per al servei públic, amb la intenció que aquest incloga més emissions en castellà.

El secretari autonòmic de Comunicació, José Manuel Cuenca, va apuntar en la comissió parlamentària de l’espai audiovisual la intenció del Consell de Carlos Mazón d’augmentar les emissions en castellà a fi de millorar l’audiència de la ràdio i la televisió. Per a Cuenca, els objectius de servei públic que guien l’ens no poden complir-se si la cadena pública “no té un nivell elevat d’acceptació, reconeixement i implantació”. “Volem una televisió pública present, no invisible ni que els valencians no senten com a pròpia”, va dir durant la seua intervenció, on va apuntar a un canvi normatiu.

El responsable de Comunicació de la Generalitat Valenciana vincula l’escassa presència dels mitjans públics a les comarques de Castelló i Alacant amb l’ús del valencià com a llengua vehicular. Per al secretari autonòmic, la cosa més idònia seria que la televisió pública la veren “el màxim nombre de ciutadans”. Cuenca va preguntar als diputats què els semblava millor, si “una televisió que arriba a 100.000 persones amb una part en valencià o una televisió que vegen mil persones i tota en valencià”, i va assegurar que À Punt és la televisió autonòmica menys vista. Per al responsable autonòmic, les millores passen per introduir més castellà, perquè, al seu judici i segons les dades d’implantació territorial, a les comarques alacantines els ciutadans castellanoparlants “se senten expulsats del servei públic”. “Aquesta situació no pot prolongar-se més, és una anomalia”, va assenyalar.

“Les dades demostren que À Punt té menys implantació a les províncies d’Alacant i Castelló, cosa que té a veure amb la utilització en exclusiva d’una de les dues llengües cooficials de la nostra Comunitat. Hem de ser molt conscients que això implica allunyar de la nostra graella un nombre elevadíssim de ciutadans i, per tant, renunciar explícitament a incorporar un nombre molt considerable d’usuaris del servei que en l’actualitat donen l’esquena a la televisió pública. No pot haver-hi bretxes de rebuig en la nostra televisió ni en la nostra ràdio. La llengua no es pot convertir en una bretxa estructural rígida i intransitable i ara ho és. Una situació incompatible amb la funció de servei públic que té encomanada la radiotelevisió”, va defensar Cuenca en la seua intervenció, en què també va insistir en la vertebració territorial. En el seu argument, va apuntar a més que una part del sector audiovisual planteja “reduir les diferències que hi ha entre les preferències del públic i l’oferta existent”, i afavorir el sorgiment d’empreses amb més capacitat financera per a escometre grans produccions.

En la llei del servei públic de radiodifusió, aprovada el 2016 en les Corts Valencianes, s’indica que els continguts han d’oferir-se “de manera accessible i en valencià, que es completarà amb l’emissió multilingüe de les obres audiovisuals en castellà i anglés o, si és el cas, en versió original. En aquest supòsit, es garantirà la subtitulació al valencià i al castellà”. D’acord amb la mateixa norma, entre els principis que regeixen les emissions està “promoure la cohesió territorial i la diversitat lingüística mitjançant la difusió en valencià, que serà la llengua vehicular dels mitjans públics que depenguen de Generalitat Valenciana”. La reforma requereix un canvi legal que ha d’aprovar-se en les Corts Valencianes per una majoria de tres cinquens, encara que ja s’han utilitzat altres fórmules a través de la llei d’acompanyament als pressupostos per a modificar alguns aspectes de la televisió. En la legislatura passada l’acord per a introduir millores com la fusió de la Corporació i la Societat Anònima es va donar per impossible entre quatre dels sis partits presents en la cambra.

En el debat de la llei d’acompanyament als pressupostos, el PP i Vox van impulsar una modificació legislativa per a canviar la composició del Consell Rector, que incloïa també una modificació del mandat marc de la televisió pública. Després de les crítiques de l’oposició i bona part del sector audiovisual, Mazón va anunciar que el PP retirava l’esmena.