El Port de València, pendent de la seua polèmica ampliació, és ja el seté que més contamina d'Europa

“En lloc de recolzar propostes per a fer que el transport marítim siga més net, els ports obstaculitzen cada vegada més els esforços per fer que el sector siga més respectuós amb el medi ambient”.

Així es pronuncia Jacob Armstrong, responsable de la campanya de transport marítim sostenible de l'organització europea Transport & Environment (T&E), que impulsa el desenvolupament d'un sistema de mobilitat zero emissions i que ha publicat l'informe 'Acompliment climàtic dels ports de la Unió Europea. Una anàlisi de les emissions en la cadena de subministrament marítim i en el moll'.

Es tracta del primer estudi que quantifica les emissions dels vaixells atracats (és a dir, càrrega, descàrrega o proveïment de carburant en ports) i atributs de la cadena de subministrament marítim. El document conclou que els ports d'Algesires, Barcelona i València ocupen els llocs quart, cinqué i seté, respectivament, de la llista dels deu ports europeus amb majors emissions de CO₂, una classificació encapçalada per Rotterdam (Holanda), Anvers (Bèlgica) i Hamburg (Alemanya). El “top 10” ho completen El Pireu (Grècia), Bremerhaven (Alemanya), Marsella (França) i Amsterdam (Holanda).

En concret, Rotterdam emet a l'any 13,7 milions de tones de CO₂, Anvers 7,4 milions, Hamburg 4,7 milions, Algesires 3,3 milions, Barcelona 2,8 milions, El Pireu i València, 2,7 milions, Bremerhaven i Marsella, 2,3 milions, i Amsterdam, 2,1 milions.

El Port de València ja és per tant el seté d'Europa que més contamina en el moment de l'atracada, principalment pel trànsit de vaixells portacontenidors i amb tot, aspira a culminar la polèmica ampliació nord que duplicaria la seua capacitat i per tant també les seues actuals emissions. Tot això amb una declaració d'impacte ambiental (DIA) de l'any 2007, basada en un projecte que res té a veure amb el que ara es pretén aprovar i en una llei de l'any 1986 que ja no està en vigor.

Precisament, l'Autoritat Portuària de València (APV) va publicar aquest dimecres les dades de trànsits de l'any 2021, exercici en el qual va superar els 5,6 milions de TEUs (contenidor estàndard de 20 peus) i els 85 milions de tones, unes xifres que milloren l'activitat respecte a 2020 i 2019, aquest últim any prepandèmia. Aquestes dades situen al recinte valencià com el quart port d'Europa en contenidors, superant al grec del Pireu, i per darrere de Rotterdam, Anvers i Hamburg.

El mètode de mesura utilitzat en en l'informe assigna les emissions reportades a ports individuals a través de dades de càrrega. El total de les emissions es calculen per a cada tipus de vaixell (per exemple, de gas, portacontenidors...), després s'assignen a ports depenent de la quantitat de càrrega relacionada amb aqueix tipus de vaixell (per exemple, GNL, contenidors) que es moga en cada port. Per tant, s'assigna una quantitat estàndard d'emissions a cada unitat tractada.

Segons l'organització que ha realitzat l'estudi, en l'actualitat, el sector del transport marítim “està fent el seu agost”, amb uns preus històrics per contenidor, i els ports, l'impacte climàtic dels quals és “enorme”, estan en el centre d'aquest “lucratiu” negoci.

A més, els ports s'han sumat al World Shipping Council, grup de pressió de les empreses de portacontenidors, en la seua petició que es reduïsca l'àmbit geogràfic d'aplicació de la proposta de la Comissió Europea d'incloure el transport marítim en el sistema de comerç d'emissions de carboni (MTS, per les seues sigles en anglés).

Amb aquesta petició, es pretén eximir del sistema MTS fins a 100 milions de tones d'emissions de CO₂ i el 70% de l'activitat del negoci marítim de portacontenidors amb la justificació que si no es redueixen les exigències, els vaixells es desviaran a ports d'altres regions, segons la mateixa font.

Actualment, la Comissió Europea ha proposat 2030 com a data límit perquè els ports instal·len en terra electricitat a alguns sectors marítims: contenidors, vaixells de passatgers i línies de creuers. Aquest és un dels projectes més recurrents que sol anunciar el Port de València cada vegada que es qüestiona l'ampliació nord per a justificar que l'ampliació nord serà sostenible i fins i tot que abans de 2030 el recinte tindrà zero emissions.

Segons Transport & Environment, l'electrificació, si bé és important, només arribarà fins a un cert punt per a abordar el problema climàtic dels ports: “L'enorme volum de necessitats dels vaixells de navegació marítima individuals fan que l'electrificació dels vaixells per a les operacions marítimes siga poc probable, per la qual cosa existeix una clara necessitat de construir infraestructures per als combustibles líquids nets del futur. Mentre que el gas natural líquid fòssil (GNL) i els biocombustibles han sigut erròniament proposats com a opcions sostenibles, els únics combustibles sostenibles per al sector marítim són els e-combustibles basats ​​en hidrogen, com l'e-amoníac, l'e-metanol o hidrogen en si mateix (tot fet d'energia renovable i, quan siga rellevant, de la captura directa d'aire)”.