Una megampliació en el port de València en plena emergència climàtica

El Congrés dels Diputats va aprovar dijous passat 8 d’abril la Llei de canvi climàtic d’Espanya, impulsada pel Ministeri de Transició Ecològica. La llei marca la senda perquè Espanya tinga emissions netes zero l’any 2050. El 2030, les emissions han de caure un 23% respecte com eren el 1990.

Només un dia més tard, es va produir una maniobra entre els ministeris de Transports i de Transició Ecològica que dirigeixen els socialistes José Luis Ábalos i Teresa Ribera per eximir-se de responsabilitats i permetre al port de València (el primer de la Mediterrània i el quart d’Europa en moviment de contenidors) duplicar la superfície mitjançant una nova terminal de 134 hectàrees, la capacitat per a moure i emmagatzemar contenidors (actualment en gestiona 5 milions a l’any) i incrementaria exponencialment la seua activitat quant a trànsit de vaixells i vehicles pesants. I tot això amb una declaració d’impacte ambiental de l’any 2007 basada en una llei del 1986 i en un projecte que s’ha modificat substancialment.

La maniobra esmentada queda plasmada en un informe que Ports de l’Estat, organisme dependent de la cartera que gestiona Ábalos, va remetre el 9 d’abril a l’Autoritat Portuària València (APV). Per mitjà d’aquest document a què ha tingut accés elDiario.es, havia de determinar si la DIA del 2007 continuava sent vàlida per a emparar una megampliació que, segons diversos estudis, entre els quals un projecte del Ministeri de Transició Ecològica de regeneració de les platges del sud de València, podria danyar seriosament la costa del Parc Natural de l’Albufera, i fins i tot posaria en risc el llac mateix, una reserva natural protegida de valor incalculable. 

L’informe esmentat explicita que el director general de Qualitat i Avaluació Ambiental del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Ismael Aznar, va emetre amb data 30 de març de 2021 una Resolució d’esmena de resolucions d’avaluació ambiental de projectes portuaris, per la qual es rectifica l’atribució a Ports de l’Estat de la condició d’“òrgan substantiu” i es designa en compte seu les autoritats portuàries com a responsables.

A més, considera que la DIA del 2007 no ha caducat, però posa en relleu aspectes relacionats amb els dragatges pels quals seria recomanable fer nous estudis ambientals, decisió que deixa en mans de l’APV.

Amb aquesta maniobra, el Govern deriva tota la responsabilitat sobre la decisió de tramitar una altra DIA en l’APV, promotora de l’ampliació, i s’eximeix de possibles conseqüències legals, ja que partits com Podem, Compromís, Esquerra Unida i plataformes veïnals i ecologistes com la Comissió Ciutat-Port han anunciat recursos judicials per a paralitzar l’ampliació portuària en el context actual d’emergència climàtica declarada fa un any pel mateix Govern central.

Aquesta decisió de delegar la condició d’òrgans substantius a les autoritats portuàries per decidir sobre avaluacions ambientals dels seus propis projectes constructius xoca frontalment amb el que el mateix ministre Ábalos, que el 2007 va al·legar com a regidor del PSPV a València contra l’ampliació, va traslladar el 2019 per escrit al Govern valencià.

Tal com ha informat aquest diari, a preguntes del Govern valencià sobre la polèmica ampliació, el ministre va contestar per carta que Ports de l’Estat seria l’organisme encarregat de determinar la necessitat d’una altra DIA i que traslladaria la resolució al Ministeri de Transició Ecològica perquè es pronunciara “sobre la necessitat de sotmetre el projecte de referència a noves avaluacions d’impacte ambiental”. Cap dels dos compromisos s’han complit finalment.

Antecedents del projecte

Aquest ha sigut en realitat l’últim episodi d’una polèmica ampliació portuària que va planificar el PP a principis del nou segle, però que el PSPV-PSOE s’ha obstinat a culminar sense unes garanties ambientals mínimes.

L’obra es va planificar l’any 2001 en el pla estratègic del port, amb el Partit Popular al capdavant de les administracions de l’Estat, de la Generalitat Valenciana i de l’Ajuntament de València.

L’ampliació estava dividida en dues fases: la primera, les obres de la qual van acabar el 2012, han suposat la construcció dels dics de recer; la segona suposava l’execució dels molls per a la terminal de contenidors i de creuers a l’interior dels dics.

Sobre aquest projecte, el Ministeri de Medi Ambient va atorgar el 2007 una declaració d’impacte ambiental (DIA) favorable subjecta al control dels efectes de l’ampliació a les platges de l’entorn, entre aquestes les situades al Parc Natural de l’Albufera, i a implementar mesures correctores en cas d’afecció.

No obstant això, la segona fase del projecte, paralitzada fins ara per la crisi, s’ha reactivat i el consell d’administració de l’APV que presideix el socialista Aurelio Martínez va aprovar el 2018 l’avantprojecte de la segona fase, que preveu modificacions importants sobre el projecte inicial que va obtindre la DIA.

Entre aquestes, destaquen les condicions del dragatge en la dàrsena interior que passen a cota -24 (la DIA en tot moment estableix la cota a -18), el canvi de configuració dels molls, que incrementaran l’impacte visual a les platges del Cabanyal i la Malva-rosa i suposen l’ús de 4 milions més de metres cúbics de material de rebliment per als nous molls del que estableix la DIA del 2007, o el trasllat de la terminal de creuers a les antigues drassanes d’Unión Naval, una zona molt més pròxima al nucli urbà, l’impacte del qual en els barris limítrofs tampoc s’ha avaluat. Una operació, per cert, que ha implicat el rescat d’una concessió al navilier Vicente Boluda a canvi d’una altra concessió, operació que investiga el Tribunal de Comptes.

El projecte d’ampliació ha estat un any paralitzat a l’espera que Ports de l’Estat resolguera la vigència de la DIA. Amb l’informe de l’organisme estatal que considera que no ha caducat a la mà, l’APV pretén portar al consell d’administració d’aquest mes d’abril o el de maig l’aprovació de l’adjudicació d’una concessió a 50 anys per a la construcció i la gestió de la nova terminal de contenidors a l’empresa TIL, filial d’MSC, que preveu una inversió de 1.000 milions. Per fer-ho, abans l’APV haurà d’invertir 400 milions de diners públics per a la construcció dels molls, sobre els quals s’executaria la terminal.

Si aquest pas es produeix sense tramitar una altra DIA, els partits Podem, Compromís i Esquerra Unida, així com plataformes veïnals i ecologistes com la Comissió Ciutat-Port, han anunciat recursos judicials per a paralitzar l’ampliació, perquè entenen que la declaració ambiental del 2007, basada en una llei del 1986 (la normativa que regula en l’actualitat aquestes qüestions és del 2013), està desfasada i no és vàlida per a un projecte que no té res a veure amb el que va obtindre la DIA fa 14 anys.

Tots aquests partits i col·lectius, a més de la Federació Veïnal de València, demanen que es desmunten els dics de recer, causa principal de l’erosió que venen patint les platges del sud, i es trasllade l’ampliació al port de Sagunt, amb més possibilitats de creixement, més espai logístic i millors connexions ferroviàries.

Amenaça per a les platges del parc natural

El projecte de regeneració de les platges del sud de València pendent d’executar pel Ministeri de Transició Ecològica atribueix l’erosió que venen patint aquestes platges “a aquest efecte ombra i de difracció que provoquen les obres de recer” del port de València i considera que “el procés regressiu amenaça, de manera especial, els ecosistemes de la Devesa, per l’estrenyiment de la restinga que tanca l’Albufera” fins al punt que l’onatge ja danya les dunes protegides.

Tal com va informar elDiario.es, des que van acabar les obres dels dics de recer de la polèmica ampliació nord del port de València l’any 2012, moment en què s’accelera la regressió de les platges per l’efecte ombra de la infraestructura, la Demarcació de Costes, dependent del Ministeri de Transició Ecològica, tan sols ha invertit 3,2 milions d’euros en la millora d’aquestes platges.

Segons l’Estudi sobre dels canvis del front dunar i les platges del sud a conseqüència del temporal Gloria. Actualització de les línies de costa, coordinat pel doctor de la Universitat Politècnica de València Josep Pardo Pascual, entre els anys 2015 i 2020 s’han perdut 427.498 metres cúbics d’arena en tot aquest front marí, dels quals 168.744 metres cúbics corresponen a les dunes, fet que ha provocat una reculada en molts sectors del Saler i una forta baixada a la cota de la platja, per la qual cosa la capacitat de defensa de la platja s’ha reduït substancialment.