Més de 60 afusellats pel franquisme a València seran rescatats de l’oblit
“València, 18 de gener de 1940. Presó Model. Estimada companya, el principal motiu que ens indueix a escriure-li aquesta carta és per a manifestar-li el nostre dolor molt justificat per l’execució del seu marit i bon company nostre. Patent el seu extremat valor, ha anat cap a la mort amb la tranquil·litat que caracteritza els innocents”. Aquesta era la fórmula genèrica amb què començaven les missives que es van enviar als familiars dels afusellats per agents franquistes en nom presumptament dels altres presos.
En els primers anys de repressió franquista a València, als presos de Sant Miquel dels Reis (la presó política de la ciutat) se’ls enviava a la presó Model setmanes abans de ser afusellats. El 18 de gener de 1940 es va produir una ‘saca’ (extracció) de magnituds considerables. La majoria dels cossos van acabar a la fossa 113 del cementeri de Paterna, on eren executats.
Segons les investigacions basades en els registres de la presó i del cementeri, s’estima que hi ha unes 60 persones soterrades en aquesta fossa, procedents de diferents pobles de València, Madrid i Burgos. És, fins ara, la més gran al territori valencià, últim escull de la República. Com gran part de les tombes comunes de víctimes del franquisme, està sense exhumar, malgrat la Llei de memòria històrica.
Per rescatar els assassinats de l’oblit, els familiars s’han constituït en una associació i, gràcies a les ajudes de la Diputació de València, començaran les excavacions al juny.
“Va començar com un projecte personal”, explica Santi Vallés, lingüista, escriptor i president de l’associació. “Jo buscava el meu oncle Paco perquè ho vaig prometre a la meua iaia abans de morir”. El president de l’associació es va encarregar personalment d’anar als arxius de Salamanca, als del Ministeri de Defensa i de contactar amb ArqueoAntro, una plataforma que ja feia exhumacions en altres poblacions. Els familiars lamenten l’excés de burocràcia pel qual han de passar per a autoritzar els projectes, i també l’elevat cost que comporten.
Aquest en concret costarà uns 125.000 euros i la Diputació de València en finançarà aproximadament la meitat. “Sense les ajudes seria impossible. L’Estat hauria d’actuar d’ofici i fer com a Alemanya, assumir la responsabilitat amb normalitat i invalidar els judicis que els van condemnar a mort”, reclama Santi, com a portaveu dels familiars de les víctimes.
Les faenes començaran quan acabe l’exhumació dels cossos de la fossa 82, també a Paterna, en què s’estima que hi ha soterrades unes 20 persones. Miguel Mezquida, d’ArqueoAntro, responsable d’executar el projecte, preveu que serà una tasca més complicada que les anteriors. “Preveiem que tardarem al voltant de 2 mesos i mig. Hi ha moltes víctimes soterrades, les unes damunt de les altres, perquè s’acumulen diverses ‘extraccions’ sacas i és un espai molt menut, d’uns dos metres de llarg, dos d’ample i més de quatre de profunditat”.
Miguel explica que fan aquesta tasca perquè “la gent té dret a saber què ha passat”. “Les fosses sempre parlen. És una faena minuciosa, és una excavació en context forense, encara que l’Estat espanyol no judicialitza aquests crims”, assenyala Miguel. Tot i que, afig, amb esperança “fem la faena forense perquè algun dia es puguen jutjar”.
