Mestalla, l’estadi més longeu d’Espanya: 100 anys de valencianisme “de pares a fills”

“De parells a fills”. Aquest és un dels lemes favorits de l’afició del València CF i amb què d’alguna manera s’explica com en molts casos s’ha adquirit aquest sentiment cap a un club que el mes de març passat va complir 104 anys. I l’estadi de Mestalla és, sens dubte, el gran protagonista de tota aquesta història, testimoni dels èxits i els fracassos, contenidor d’il·lusions i vivències que s’han anat transmetent de generació en generació.

Tal dia com hui, 20 de maig de 2023, es compleixen 100 anys des que l’estadi de Mestalla va acollir el seu partit inaugural contra el Llevant UE, amb resultat d’1-0 a favor del València CF. Quatre anys després de la seua fundació, el club estrenava així el seu estadi, amb capacitat per a 17.000 espectadors. Fins llavors, disputava els seus partits en el camp d’Algirós, situat a tan sols uns 500 metres, vora de l’actual carrer Finlàndia.

El periodista Paco Lloret, actual director del programa Esports Migdia de València Capital Ràdio i autor, entre altres, del llibre El Camp de Mestalla, un recorrido por la Historia, comenta a elDiario.es que “llevat del 1969 al 1994, en què se li va donar el nom de qui va ser president, Luis Casanova, sempre s’ha anomenat Mestalla per la séquia que passa per davall de la graderia del fons sud. El canvi de nom va ser iniciativa de l’expresident Julio de Miguel, en les noces d’or del club, en agraïment a la seua tasca, però era una cosa que Casanova no sabia i que no hauria volgut”.

En el moment de la inauguració el 1923, el Mestalla tenia una cabuda de 14.000 espectadors: “El projecte el va fer l’arquitecte Francisco Almenar Quinzá i el constructor va ser Ramón Ferrer Aguilar. El president del València CF en aquell moment era Ramon Lenarte i el vicepresident Pablo Verdeguer va signar l’escriptura; el preu que es va pagar per la parcel·la va ser de 316.000 pessetes, mentre que les obres de construcció de la graderia van ascendir a 588.000 pessetes”, explica Lloret.

Des de llavors, l’estadi, a més dels partits de futbol del València CF, diverses finals de Copa i fins i tot un Espanya-Itàlia l’any 1925, “va acollir molts mítings polítics durant de la Segona República, i ja llavors competien les esquerres i les dretes per veure qui portava més gent”. Posteriorment, durant la Guerra Civil el coliseu va quedar pràcticament destruït, ja que “molts materials com el ferro o la fusta necessaris per a la guerra se’ls van anar emportant”, i fins i tot va ser durant un temps “un camp de presoners”.

Poc després d’acabar la Guerra Civil, l’exèrcit va reconstruir el més essencial de l’estadi i en un termini de dos mesos va tornar a acollir partits de futbol. A partir d’ací, va arribar el gran València CF de la dècada dels anys 40 amb Luis Casanova en la presidència i amb la davantera elèctrica formada per Epi, Amadeo, Mundo, Asensi i Gorostiza. El Mestalla va viure grans partits i va celebrar dues copes i tres lligues.

Posteriorment, al començament dels anys 50, l’estadi viu la seua transformació clau amb una gran reforma les obres de la qual es prolonguen durant cinc anys, de què ix l’actual tribuna, fins que al cap de poc de temps arriba la gran riuada del 1957: “Va mantindre el camp impracticable durant dos mesos, el València CF va haver de jugar els seus partits fora; després, al final dels 50 va arribar la il·luminació artificial a l’estadi, cosa que va generar un gran acolliment amb vista a les competicions europees, fins i tot va arribar a vindre el Santos de Pelé”, comenta Lloret.

L’última gran reforma, abans de la impulsada per Paco Roig les graderies de la qual va declarar il·legals la justícia, es va fer amb vista al mundial del 1982 en què el Mestalla va ser seu Espanya. Segons conta Lloret, “es fa l’estiu del 1978 i és la que deixa l’actual fisonomia de l’estadi, amb la creació dels fons desdoblats, de la graderia de la mar i la instal·lació de butaques de plàstic. Paradoxalment, aquesta inversió va ser un llast per al club i va ser l’inici de tots els problemes econòmics que van vindre després. Es van prometre moltes ajudes, però finalment no en va arribar cap i el club va haver d’assumir tot el cost de les obres”.

Curiositats del destí, encara que en un context totalment diferent, actualment la institució està en una situació semblant, amb un estadi a mig construir que no va poder finançar i el deute del qual el va portar a vendre la majoria accionarial a un inversor, el magnat Peter Lim, que no ha fet sinó agreujar el problema, per la delicada situació econòmica i esportiva, amb el club lluitant per evitar el descens i el nou estadi sense data per a reprendre les obres, 14 anys després de quedar paralitzades. De fet, l’associació Llibertat VCF ha convocat una protesta per a exigir l’eixida de Lim del club que tindrà lloc el diumenge 21 de maig a les 17.30 a l’avinguda de Suècia, una hora abans del partit davant el Reial Madrid.

Anècdotes i esdeveniments

Al llarg de la seua història, Mestalla ha sigut testimoni dels èxits esportius i les celebracions d’un València CF que l’any 2004 va ser declarat millor club del món després de disputar dues finals de la Champions League, guanyar dues lligues, una Europa League i la Supercopa d’Europa. Posteriorment, tan sols ha guanyat dues copes el 2008 i el 2019.

No obstant això, no sols ha acollit partits de futbol. A més, tal com comenta Paco Lloret, “va haver-hi concerts de Tina Turner, de Prince o de Julio Iglesias, i hi ha hagut competicions de rugbi, de columbicultura i fins i tot de ‘motogol’, una mena de futbol que es jugava amb moto”. A més, “l’1 de maig de 1961 el Mestalla va acollir el final d’una etapa de la Volta Ciclista a Espanya que va guanyar, tant l’etapa com la Volta, el valencià Angelino Soler, que hui dia continua sent el guanyador de la Volta més jove de tota la història”.

A més, “el Llevant UE va haver de jugar durant la temporada 1968-69 al Mestalla, ja que després de vendre el Vallejo, tenien el seu camp en obres i va arribar a un acord amb el València CF”. En les olimpíades de Barcelona, el 1992, l’estadi va ser seu de la selecció olímpica que va ser medalla d’or.

També per al record queda el gran míting del PP l’any 1996 en què es van noliejar centenars d’autobusos, els grups de jubilats hi van ser duts amb berenar inclòs, Julio Iglesias va estar en la tribuna de convidats i un aparell de propaganda enorme va aconseguir omplir l’estadi del València CF. Rita Barberá i Eduardo Zaplana, ja instal·lat en la Generalitat Valenciana, van brindar a José María Aznar una plataforma multitudinària en la campanya electoral que el portaria per primera vegada a la presidència del Govern.

Actes oficials del club

El club ha preparat una sèrie d’accions per a celebrar el Centenari del Camp de Mestalla al costat de l’afició aquest diumenge amb motiu del partit que es disputarà entre el València CF i Reial Madrid (18.30).

A partir de les 18.00, començaran els prolegòmens. En primer lloc, s’emetran a través dels videomarcadors alguns de continguts que s’han fet durant aquest any amb motiu del centenari del Mestalla. Posteriorment, el club tindrà un record per als que desgraciadament ens han deixat i no poden viure el Centenari del Camp de Mestalla.

Abans que comence el matx, serà el mateix Camp de Mestalla qui agrairà a l’afició a través d’una carta viure el seu centenari amb d’ell. A més, la Societat Unió Musical de Iàtova interpretarà la partitura del primer himne del València CF, que data del 1924. Finalment, el fermall arribarà quan els jugadors salten al terreny de joc.

Coincidint amb aquest moment, un cantant cantarà l’himne de la Comunitat Valenciana en directe. De la mateixa manera, es repartiran elements d’animació en tot l’estadi. I a la part alta del Camp de Mestalla hi haurà un nou escut que presidirà la façana, mentre l’escut original continua remodelant-se.

D’altra banda, el partit també tindrà un vessant solidari. El València CF ha volgut remuntar-se als seus orígens i destinar l’import recaptat en la subhasta de les samarretes amb què els jugadors valencianistes disputaran la trobada a Casa Caridad, de la mateixa manera que es va fer en el partit inaugural del 1923.

A més, en aquest mes de maig el València CF homenatja els seus socis amb més de 50 anys d’antiguitat. Coincidint amb el mes del centenari del Camp de Mestalla, el club recupera per primera vegada des de l’inici de la pandèmia un dels actes més emotius del calendari, el reconeixement als socis que durant més de 50 anys han sigut abonats de manera ininterrompuda.