Mireia Mollà, Compromís prescindeix d’una peça clau del seu èxit polític

L’abrupta eixida de l’executiu valencià de Mireia Mollà i Herrera (Elx, 1982) suposa la caiguda d’una peça clau per a Compromís i per als socis del PSPV-PSOE i Unides Podem. La seua incorporació al Govern autonòmic com a consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica en la segona legislatura del Pacte del Botànic, inaugurada després d’un avançament electoral unilateral decidit pel president Ximo Puig i que va aprofundir encara més la desconfiança entre els socis, pretenia encarrilar una conselleria que va ser un orgue de gats durant els primers quatre anys. Mollà, amb el seu agosarat estil de cara al públic, amaga un perfil seriós que va permetre, sense anar més lluny, l’aprovació dels pressupostos autonòmics durant la primera legislatura del Botànic, quan ella era diputada del grup parlamentari en les Corts Valencianes.

El càrrec de consellera culminava una carrera política iniciada amb la seua incorporació com a diputada autonòmica el 2007, sota la marca de l’originari Compromís pel País Valencià, tot just amb 25 anys. Després de la ruptura del sector liderat per son, Pasqual Mollà, i per Mónica Oltra i la creació del Compromís definitiu –una nova marca que consolidava una mena de valencianisme progressista amb una potència electoral impensable fins feia quatre dies–, Mireia Mollà va liderar juntament amb la diputada socialista Clara Tirado la denúncia de les corrupteles de Rafael Blasco, llavors conseller del PP. Una denúncia que va propiciar l’entrada a la presó del longeu polític valencià.

Si durant l’última legislatura dels populars valencians en el Palau de la Generalitat Mollà es va centrar en la batalla contra la corrupció de Blasco, en la primera del Botànic a partir del 2015 es va encarregar pràcticament en exclusiva de pilotar les complicades negociacions dels pressupostos autonòmics. Una missió quasi impossible en què va haver de bregar amb els socis del PSPV-PSOE i, especialment, amb Podem, que no estava integrat en l’executiu valencià, però donava suport parlamentari des de la barrera.

El paper central de Mollà en la negociació pressupostària, amb interlocutors en la part socialista com Manolo Mata, José Muñoz o Ana Barceló, successivament, li va valdre un cert reconeixement per part del president Ximo Puig, per la seua capacitat que les coses no s’extralimitaren massa i el seu profund coneixement dels números exercici rere exercici.

El seu aterratge en el Govern valencià el 2019 va propiciar la pacificació d’una conselleria, controlada durant la primera legislatura per la pota verda de Compromís, que va acabar com el ball de Torrent. No obstant això, el pes de Mireia Mollà en el si d’Iniciativa ha anat desinflant-se en els últims temps, malgrat l’històric paper de la família en la formació. Sense anar més lluny, els Mollà van ser agranats en l’últim congrés de la formació ecosocialista.

Si bé una de les explicacions que s’han manejat després del cessament ha sigut la pretesa negociació unilateral dels pressupostos, les desavinences en el si de la pota valencianista del Botànic venen de (més) lluny. Mireia Mollà va empényer, juntament amb l’alcalde de València, Joan Ribó, a la dimissió de Mónica Oltra en un context insostenible arran de la seua imputació a compte de la gestió de la Conselleria d’Igualtat dels abusos del seu exmarit a una menor tutelada.

La postura de Mollà va quedar anotada en el si d’una formació que compta amb una llunyana, lleu i molt difuminada tradició bolxevic. La minoritària avantguarda havia quedat escapçada amb la dimissió de la seua històrica i carismàtica líder, una situació que en aquesta tradició sol anar acompanyada de porgues.

En substitució d’Oltra, va entrar com a vicepresidenta la jove Aitana Mas, un dels puntals d’Iniciativa a les comarques del sud del País Valencià, un terreny electoralment controlat per la dreta. Mas s’ha encarregat de negociar amb els seus socis del PSPV-PSOE les qüestions més espinoses de l’acció de govern i encara el sempre complex debat del repartiment pressupostari. En paral·lel, el diputat en el Congrés Joan Baldoví s’ha proposat com a candidat a les primàries per a encapçalar la llista de Compromís a les pròximes eleccions autonòmiques i omplir el buit que deixa Oltra en el lideratge de la formació.

Paradoxalment, l’eixida d’Oltra (percebuda pels socialistes com un focus d’inestabilitat i tensions) no ha portat pau. L’última refrega en el si de les conselleries controlades per Compromís a compte de la lentitud de les autoritzacions per a les plantes fotovoltaiques va col·locar Mollà en el disparador. La vicepresidenta Aitana Mas va demanar a Mollà en l’última roda de premsa posterior al ple del Consell que fugira dels personalismes i va instar a “remar tots en la mateixa direcció”.

A penes quatre dies després d’aquestes declaracions, Aitana Mas ha demanat a Ximo Puig la destitució de Mollà en una conversa celebrada en el Palau de la Generalitat. El comunicat de Presidència al·ludeix a l’agraïment per part de Mas al seu “esforç” i “dedicació” dels últims anys. També destaca el “perfil polític” i de “gestió de primera línia” de la substituta, la fins ara secretària autonòmica de Salut Pública Isaura Navarro, amb qui Mollà ha mantingut al llarg del temps enfrontaments sonats.

En Compromís, més enllà d’Iniciativa, no sabien res de la decisió que es portava entre mans Aitana Mas. El cessament, del qual Mollà s’ha assabentat poc abans que Presidència el comunicara, ha causat una certa perplexitat entre les files socialistes. A ningú se li escapa que a penes queden sis mesos per a les pròximes eleccions autonòmiques.