El model fotovoltaic de Compromís: plantes solars al poble de la vicepresidenta Aitana Mas

L’aferrissat debat sobre el model d’implantació d’energia fotovoltaica en el territori valencià s’ha cobrat ja quatre destitucions en un mes en l’executiu autonòmic, l’última la de Pedro Fresco com a director general de Transició Energètica. L’expert en el sector energètic va ser nomenat per l’exconsellera del departament de Transició Ecològica, Mireia Mollà, cessada al seu torn per la vicepresidenta del Govern autonòmic, Aitana Mas.

No obstant això, en la població d’on és oriünda Aitana Mas i de la qual va ser regidora i portaveu de Compromís entre el 2011 i el 2015 el model sembla clar. Així doncs, la cooperativa elèctrica local Enercoop pretén convertir-se en la primera comunitat energètica local perquè els quasi 30.000 habitants de la localitat consumisquen electricitat autogenerada a partir de panells fotovoltaics, de propietat col·lectiva. I per fer-ho manté una planta solar.

La cooperativa compta amb una subestació transformadora de 40 megavats en la partida del Boch, en funcionament des del 2013 en col·laboració amb Iberdrola. De fet, l’exsecretària autonòmica d’Emergència Climàtica i Transició Energètica Paula Tuzón, que va dimitir després de la destitució de Mireia Mollà com a consellera, i Pedro Fresco, cessat divendres passat, van visitar la zona el 7 de juliol de 2021 per conéixer de primera mà els projectes de la cooperativa elèctrica Enercoop i visitar el seu parc solar.

Pedro Fresco va declarar durant la visita que “és una referència per tot el que està fent, tant en matèria d’autoconsum com en la creació de plantes fotovoltaiques d’aquesta grandària”. “És molt interessant haver-ho vist de primera mà, perquè volem impulsar l’autoconsum i les comunitats energètiques en tots els nivells”, va afegir.

Dilluns, els que han visitat la localitat són l’actual consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Isaura Navarro, i la vicepresidenta Aitana Mas, que s’han reunit amb l’alcalde de Crevillent, José Manuel Penalva, i amb els responsables de la cooperativa energètica per “conéixer més a fons el projecte”.

El projecte de comunitat energètica, amb finançament del projecte d’innovació Merlon de la Unió Europea, s’ha erigit en prova pilot i té un pressupost total de 400.000 euros (dels quals 300.000 euros provenen de la UE).

Al final del 2022, la cooperativa elèctrica pretén acabar la fase inicial del projecte amb la instal·lació de 120 quilovats, que proporcionaran energia a uns 70 habitatges mitjançant un sistema d’emmagatzematge d’energia d’ió-liti de 200 quilovats hora.

La localitat, que pateix la falta de pluja, podria així produir energia durant el dia i consumir-la a la nit, a més de no dependre de l’electricitat exterior en cas d’apagades, va explicar Joaquín Mas, director d’Enercoop en declaracions al portal internacional Climate Tracker.

La segona planta solar en el municipi: 22.484 mòduls solars fotovoltaics

D’altra banda, la Generalitat Valenciana va anunciar el 24 de novembre passat l’autorització d’una nova planta fotovoltaica a Crevillent. La instal·lació Boch I compta amb capacitat per a aconseguir una potència pic de 10,2 megavats. Impulsada per la firma Feres Energy SL amb un pressupost superior a 4,6 milions d’euros, la instal·lació compta amb 22.484 mòduls solars fotovoltaics muntats directament sobre el sòl en una estructura fixa i la línia d’evacuació de 20 qilovolts connectarà amb la subestació Crevillent.

Fins ara a Crevillent no han “començat per les teulades”, com diu el lema de la campanya llançada per Compromís, sinó per la instal·lació de plantes fotovoltaiques en el terreny del municipi.