No va ser “un divorci dur”: la sentència per violència psíquica habitual del dirigent de Vox Carlos Flores, al detall

No va ser “un divorci dur”, tal com va relativitzar Alberto Núñez Feijóo la condemna per violència masclista al dirigent valencià de Vox Carlos Flores. Va ser una persecució masclista durant mesos, amb insults i amenaces reiterats a la seua exdona, en presència dels seus fills menors d’edat. La sentència de la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València que va confirmar la condemna a un any de presó a Flores, com a responsable criminalment en concepte d’autor d’un delicte de violència psíquica habitual i de 21 faltes de coaccions, injúries i vexacions injustes detalla el reguitzell d’insults que va dedicar a la seua exdona i al seu exsogre i l’estratègia fallida del dirigent de Vox hui per a desacreditar la denunciant assegurant que patia “gelosia” i “despit”. Al líder valencià de Vox se li va prohibir aproximar-se durant tres anys a la seua exdona, a qui va haver d’indemnitzar en concepte de responsabilitat civil amb 6.000 euros.

La sentència del Jutjat Penal número 7 de València va declarar com a fets provats que Carlos Flores, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de València, es va dedicar a proferir insults a la seua exdona davall del balcó del seu habitatge o a l’entrada del col·legi dels seus tres fills menors d’edat durant els mesos de setembre, octubre i novembre del 2000 i gener i febrer de l’any següent.

Huit vegades, Flores “es va col·locar davall del balcó” de l’habitatge de la seua exdona i li va dirigir expressions com “lladre, segrestadora de xiquets, ama de calabós, puta”, li va cridar que es “buscara la vida” i li va preguntar si no es decidia “a fer les cantonades encara”. L’11 d’octubre de 2000, el dirigent ultra va seguir a bord de la seua motocicleta la seua exdona i els seus fills cap al col·legi i li va etzibar: “No puc fer-ho?, moleste?, imbècil, cuida els teus fills lladre, et falten diners?, no et passe prou?, mantinguda, que vius a costa dels teus fills, no et fa vergonya?”.

“Boja, lladre, segrestadora de xiquets”

El 21 de desembre de 2000, la víctima va haver de telefonar a la Policia per haver-la increpada el seu exmarit al jardí de la urbanització on vivia amb expressions com “home, ja està ací la mantinguda aquesta, la fugitiva aquesta”. A més, Carlos Flores li va impedir entrar al seu domicili. El 12 de gener de 2001, en una altra trobada, li va dir: “Boja, més que boja, lladre, segrestadora de xiquets, manipuladora, saps on més fa mal, que aquesta és la meua preferida”, en referència a una de les filles que es negava a acompanyar-lo.

Cinc dies després, el dirigent d’extrema dreta va seguir pel carrer els seus fills que anaven amb sa mare i el seu avi matern i va dir al seu exsogre: “Creua enfront, que és el barri de les putes, ves-te’n amb les putes, que és el que has de fer, és que no tens dona a qui cuidar?, va i ves-te’n”. La situació va ser de tal calibre que la seua filla major, d’11 anys en aquells dies, va avisar agents de la Policia Local que estaven en els voltants “perquè hi intervingueren”.

“Estaré fotent-te fins que muires”

El 24 de gener de 2001, Flores va tornar a arremetre contra el seu exsogre mentre es dirigia al col·legi amb els seus tres nets. Li va dir: “Pocavergonya”, “lladre”, “fill de puta”. L’endemà, la mare i l’avi acompanyaven els tres fills al col·legi i l’ara líder valencià de Vox els va seguir fins a l’entrada del centre docent i va etzibar a la seua exdona: “Puta, lladre, segrestadora de xiquets, més que lladre, estaré fotent-te tota la vida fins que muires i acabe amb tu, lladre”.

La víctima va haver d’eixir acompanyada per una altra dona “davant la presència insistent de l’acusat en el lloc”, segons l’apartat de fets provats de la sentència. El 9 de febrer es va repetir una escena similar en el col·legi. Flores va dir a la seua exmuller “mantinguda, busca’t la vida” i la va seguir fins al seu domicili, per la qual cosa la víctima va telefonar a la Policia.

La sentència va condemnar Flores com a autor d’un delicte de violència psíquica habitual i de 21 faltes de coaccions, injúries i vexacions injustes, encara que el va absoldre dels presumptes delictes d’amenaces, injúries, lesions psíquiques i coaccions i d’una falta de lesions. No obstant això, el dirigent de Vox va interposar un recurs d’apel·lació contra la sentència en què qüestionava la valoració de la prova per part de la magistrada.

La sentència de la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València, per contra, considera que el relat dels fets és “clar, precís i està argumentat degudament i àmpliament” en relació amb la prova practicada durant la vista oral, en què van declarar huit testimonis per part de l’acusació i dos de la defensa.

El dirigent ultra va acusar la seua víctima de ‘prefabricar’ proves

El recurs de Carlos Flores, recorda la sentència, es limita a “donar una altra versió dels fets, a interpretar les proves practicades d’una manera diferent de l’efectuada per la magistrada (...) orientant-les cap a la seua exculpació, contradient les declaracions d’alguns testimonis, els que el perjudiquen, imputant-los animadversió personal i subratllant aspectes parcials de les declaracions d’uns altres, donant-los subjectivament un sentit exculpatori”.

El dirigent de Vox també es va escudar en una pretesa “prefabricació” de les proves per part de la víctima, argumentant que una de les testimonis proposada per la defensa va declarar que l’exmuller de Flores li va demanar que gravara un vídeo des de sa casa “per poder demostrar la persecució de què era objecte”.

Una declaració que, segons la sentència, “de cap manera pressuposa” una “prefabricació” de proves, sinó que demostrava “la preocupació de la denunciant per poder acreditar davant els tribunals la realitat d’uns esdeveniments de rellevància penal”. De fet, el delicte va ser provat “sense necessitat” del vídeo mitjançant “abundant prova testifical, documental i fins i tot amb les mateixes declaracions de l’acusat”.

Flores va proposar la declaració “manifestament inoportuna” dels seus fills

D’altra banda, Carlos Flores també arguïa la denegació de l’exploració en el judici oral dels seus tres fills menors d’edat. “Aquesta denegació no vicia de cap manera ni el judici ni la sentència, basada en altres múltiples proves”, assenyala la sentència.

La mateixa secció cinquena de l’Audiència Provincial de València va sostindre en una interlocutòria que l’exploració dels plançons resultava “manifestament inoportuna, tant per l’edat dels testimonis, com per la condició de fills comuns de totes dues parts implicades, a qui ha de procurar-se, per damunt de tot, [que] queden preservats de les topades entre els pares”.

La sentència considera la proposta “poc convenient” tenint en compte “els interessos dels xiquets”, atés que eren menors d’edat i que un interrogatori en un judici contra un dels seus pares podria suposar un “trauma inevitable”.

Un psicòleg i una pedagoga que van declarar durant el judici van al·ludir a la “nefasta situació emocional dels menors” en què “inevitablement” la conducta de Carlos Flores “no ha pogut ser sinó perjudicial”.

“Provocació constant” de la víctima

A més, la defensa del dirigent de Vox argumentava que s’havia produït una “provocació constant per part de la víctima”. Així doncs, al·ludia a un “incompliment reiterat” del dret de visites als fills. No obstant això, la sentència considera que “fins i tot si fora cert, de cap manera pot constituir-se en causa de justificació o d’exculpació de la seua actuació”. Ni tan sols eren “aquests els fets que s’enjudiciaven”, recorda. I “de cap manera perden rellevància penal els insults que acreditadament” va dirigir Carlos Flores a la seua exmuller pel fet que el recurs d’apel·lació del dirigent ultra argumentara que es tractava d’“insults sempre relacionats amb els fills”.

La sentència sosté que expressions com ara “lladre” o “segrestadora de xiquets”, independentment de les “motivacions en el fur intern” de l’acusat, “ni justificaven ni exculpaven ni feien menys reprotxable el seu comportament”.

“Gelosia” i “despit”, segons Carlos Flores

El recurs del dirigent valencià de Vox s’escudava en l’“animadversió” de la seua exmuller com a pretesa causa de la seua denúncia “i raó de la seua no veracitat”. Així doncs, atribuïa l’acusació a la “gelosia derivada” que Carlos Flores tinguera una nova relació, al “despit o el trauma de la denunciant, ateses les seues creences religioses, per haver sigut deixada pel seu marit i haver perdut la seua condició de dona de professor d’universitat”. La sentència, per part seua, va concloure que “més enllà de la mala relació entre uns esposos que han arribat a la situació judicial en què estan”, no eren suficients les “simples conjectures” del dirigent ultra per a invalidar l’acusació.

La defensa de Carlos Flores també qüestionava que se li poguera aplicar l’article 153 del Codi penal, que castiga a qui “habitualment exercisca violència física o psíquica” sobre la seua excònjuge o sobre els fills. El recurs mantenia que l’informe mèdic forense no va detectar “cap mal psíquic” en la seua exmuller.

La víctima se’n va anar a Barcelona

La sentència, per contra, recorda que un informe psiquiàtric forense va concloure que la víctima presentava un quadre d’aprimament, ansietat i insomni. Els símptomes van millorar amb el tractament mèdic, el suport de la seua família i la ‘fugida’ de la dona a Barcelona.

Encara que la víctima no presentava seqüeles psíquiques greus, la dona tenia “por” del seu exmarit i baixa autoestima. A més, cada vegada que havia de tornar a València, patia problemes d’ansietat per l’“alta conflictivitat amb el seu exmarit i els comentaris del seu entorn social”.

La defensa de Carlos Flores s’escudava en el pretés incompliment de la seua exmuller del règim de visites. El 27 de desembre de 1999, una interlocutòria del Jutjat de Primera Instància número 24 de València va acordar un règim de visites que permetia al dirigent de Vox veure els seus fills els dilluns, dimecres i dijous de cada setmana des de l’hora d’eixida del col·legi fins a les 20.00. No obstant això, el juliol del 2000 aquest règim de visites es va suprimir mitjançant una altra resolució que limitava el dret de visita del pare als caps de setmana alterns i a la meitat de les vacances durant dues setmanes.

La sentència del mateix jutjat, dictada el 7 de desembre de 2000, va acordar que el règim de visites fora els caps de setmana alterns (des del divendres a l’eixida del col·legi fins a les 20.00 del diumenge, a més de dues setmanes de vacances). La resolució va ser confirmada per la secció desena de l’Audiència Provincial de València el 23 de maig de 2001. “Malgrat els règims de visita al·ludits, l’acusat va seguir la denunciant i els fills en el camí d’anada al col·legi”, indica la sentència. En una ocasió, Flores va demanar a alguns escolars que cridaren els seus fills. Un altre dia va impedir a la seua exmuller “l’entrada normal al col·legi”.