Una obra de teatre sense ofenses gratuïtes: la crítica a la pederàstia a l’Església no incita a l’odi els catòlics, conclou una jutgessa

“Dues llibertats bàsiques per a l’existència d’una societat democràtica”. En aquest rerefons de col·lisió entre la llibertat d’expressió i la llibertat religiosa emmarca la titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 5 de València el recurs d’Advocats Cristians, una entitat ultraconservadora presidida per la lletrada Polonia Castellanos, contra la premiada obra de teatre Poder i santedat del dramaturg valencià Manuel Molins. Ha guanyat la llibertat d’expressió.

La peça, representada en el Teatre Principal fa dos anys i produïda per la Diputació de València i per l’Institut Valencià de Cultura, retratava els abusos sexuals i la corrupció en el si de l’Església catòlica amb un cartell cridaner en què apareixia un Papa besant en la boca un xiquet. La imatge va escandalitzar l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares, i Vox. Advocats Cristians va demandar la institució provincial pel fet de considerar que l’obra era un “atac contra els catòlics i l’Església”.

El Jutjat Contenciós Administratiu número 5 no va admetre la demanda per la falta de legitimació activa de l’associació recurrent, però, arran d’un recurs, la secció cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) va revocar la interlocutòria. Així doncs, la jutgessa ha entrat a valorar el fons de l’assumpte, en què sobrevola el xoc entre els drets a la llibertat d’expressió i a la llibertat religiosa i de culte.

La resolució, a què ha tingut accés elDiario.es, recorda que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, s’ha inclinat en les seues últimes sentències per donar “més protecció al dret a la llibertat d’expressió”. La jutgessa al·ludeix a la sentència del TEDH sobre la condemna a les integrants del grup musical Pussy Riot per haver interpretat una cançó en la catedral de Moscou. Estrasburg “no va apreciar l’existència d’odi religiós, pel fet que l’actuació musical no va ser violenta, ni va interrompre cap servei religiós i tampoc va causar danys personals o materials”.

La demanda d’Advocats Cristians al·ludia a alguns extractes de l’obra, escrita en valencià, com ara: “En un altre moment, el gran problema del Vaticà i de la seua Església va ser la complicitat, o no, amb el nazisme. Ara, a més de la corrupció econòmica, el problema és la pederàstia” o “El Vaticà és un Estat homofòbic aliat de fet amb tots els estats homofòbics i autoritaris que encara perviuen (...). El Vaticà no respecta els drets humans, perquè només li interessen els drets divins”, entre altres fragments seleccionats.

No obstant això, la jutgessa conclou que “ni tan sols” amb aqueixes frases es van depassar els límits de la llibertat d’expressió. Amb la representació de l’obra de Manuel Molins en el Teatre Principal “no es va perseguir més que una crítica a un tema d’actualitat a escala mundial, com va ser i és la revelació en els últims temps de múltiples denúncies de pederàstia respecte d’alguns sacerdots i bisbes de l’Església catòlica, inclosos alguns d’alt rang jeràrquic, i la revelació de casos de corrupció en l’Estat del Vaticà”.

Una manifestació de la llibertat de crítica

La sentència destaca que ningú va obligar el públic a assistir a la representació de l’obra: “Encara que poguera considerar-se que aquesta crítica va poder provocar una disconformitat frontal per part de ciutadans que professen la religió catòlica, la veritat és que l’obra i la seua representació teatral no van ser més que una manifestació de la llibertat de crítica inherent al dret fonamental a la llibertat d’expressió i de creació literària i artística de què gaudeixen les societats democràtiques, i es va representar a l’interior d’un local –el Teatre Principal–, i davant les persones que voluntàriament van decidir assistir-hi”.

La magistrada reconeix que el cartell del Papa besant un xic en la boca “podria considerar-se feridor per als sentiments religiosos dels catòlics”, tal com evidencia la “polèmica suscitada en la societat civil i en el si de l’Església catòlica”. Sense anar més lluny, l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares, va assegurar que la peça teatral “viola la llibertat religiosa”. No obstant això, la sentència considera que no es van excedir els límits de la llibertat d’expressió, “pel fet de no establir-se vinculació directa del cartell amb els creients catòlics”. No hi ha incitació a l’odi cap al col·lectiu catòlic, conclou.

El TEDH, al·lega la sentència, va establir que l’art “pot utilitzar-se per a provocar forts sentiments sense el propòsit d’incitar a la violència, la discriminació o l’hostilitat”. La detracció que expressava el polèmic cartell, instal·lat en la façana del Teatre Principal, no era ni molt menys gratuïta. “La crítica feta per alguns col·lectius socials respecte de la posició mantinguda per l’alta cúpula jeràrquica de l’Església catòlica sobre els casos de pederàstia en el si de l’Església permet concloure que el cartell representava una expressió artística que no resultava gratuïtament ofensiva, en tant que estava obert un debat d’interés general sobre l’actuació d’aquella alta jerarquia eclesiàstica”, afig la jutgessa.

La sentència, contra la qual es pot recórrer, imposa les costes processals a l’entitat ultra Advocats Cristians.