On van els fons europeus? El mapa dels projectes valencians finançats amb els Next Generation

La Comunitat Valenciana és dels territoris que més fons europeus està executant des que es van activar els mecanismes extraordinaris de la pandèmia. Així ho indiquen alguns informes com el de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) o les dades facilitades per la Comissió Europea que va fer públiques el PSPV. La valenciana és la quarta autonomia que més pressupost ha rebut dels fons Next Generation, amb 327 milions abonats pel Govern central per a projectes d’R+D+I i la segona que més n’ha executat, segons l’organisme investigador.

D’aquesta partida extraordinària, autoritzada com a injecció econòmica després de la pandèmia, la Generalitat Valenciana compta amb prop de 2.000 milions d’euros per a diferents projectes gestionats per la comunitat autònoma, a què s’uneixen els 855 milions gestionats pel Govern central en el territori valencià, que es poden executar fins al 2026.

Malgrat el termini d’execució, alguns projectes finançats amb els Next Generation han començat a materialitzar-se. La Comissió Europea té un mapa interactiu en què cada regió pot conéixer exemples d’aquestes iniciatives, classificades pel programa a què pertanyen i el tipus de contingut.

La major part de projectes amb finançament europeu que es localitzen a la Comunitat Valenciana van lligats a la transició ecològica i a la mobilitat. Són les zones de baixes emissions, que els governs municipals del PP i Vox qüestionen, l’electrificació de la flota del transport públic, les conversions en zona de vianants o les creacions de carrils bici les que més es reprodueixen. Segons el mapa, predominen en grans municipis com Sagunt, amb 2 milions d’euros per a carrils bici; Mislata, on la creació de pàrquings dissuasius té un finançament de 600.000 euros o Paterna i Quart de Poblet, tots dos amb la zona de baixes emissions. S’espera que aquesta mesura contribuïsca a reduir l’ús del vehicle privat en entorns urbans un 35% el 2030 en el conjunt d’Espanya, indica el projecte.

En aquesta mateixa línia, la ciutat de València compta amb 35 milions d’euros autoritzats entre la zona de baixes emissions, carrils bici, millores dels autobusos i espai per als vianants. En la capital valenciana també hi ha diversos projectes relacionats amb la ciberseguretat i la intel·ligència artificial, aplicada específicament a programes de salut i interconnexió entre empreses. Entre aquestes, les xarxes d’emprenedoria o la Xarxa Territorial de Hubs d’Intel·ligència Artificial, una xarxa de “generació de talent empresarial” dedicada a l’àmbit de l’IA, mitjançant formació i nous programes i itineraris educatius per a desenvolupar productes, serveis i eines que ofereix. També es finança la creació d’una estructura de computació quàntica.

En l’àrea d’ocupació i formació, destaca la inversió de 21,6 milions d’euros per a incrementar les places de formació professional de grau superior, com per exemple en el complex educatiu de Xest, on s’han creat unes 90 places segons el document. Hi ha projectes de comunitats energètiques en municipis com Picassent, amb 800.000 euros injectats, o projectes de rehabilitació urbana com a Sagunt, on es reformaran 704 habitatges en el barri Baladre I per 7,1 milions d’euros.

Les comarques d’Alacant tenen projectes com el Centre Nacional d’Intel·ligència Turística de Benidorm, amb més de 6 milions d’euros de finançament; un programa d’eines digitals per a impulsar la digitalització de petites empreses, microempreses i autònoms; un programa destinat al desplegament d’infraestructures de banda ampla d’alta velocitat finançades en 141 municipis d’Alacant; a més dels projectes de mobilitat i baixes emissions.

A Castelló, a més dels plans esmentats de mobilitat, digitalització i telecomunicacions, hi ha una convocatòria de projectes pioners en l’àmbit de l’hidrogen renovable i un projecte per a donar suport a l’execució del pla d’emergència de la presa de l’Alcora, amb 380.000 euros de finançament.

L’autonomia també compta amb finançament per als Perte, els anomenats ‘projectes tractors’, que exerceixen de motor d’inversió privada. En aquesta línia, la Comunitat Valenciana participa dels Perte de vehicle elèctric connectat, salut d’avantguarda, energies renovables i hidrogen i emmagatzematge; agroalimentació; aeroespacial, digitalització del cicle de l’aigua, economia circular i nova economia de la llengua.