El País Valencià s'acomiada del llast reputacional de la corrupció: escala a la sisena posició en qualitat pública

El llast reputacional de la corrupció ha sigut un fardell difícil de suportar per a la Comunitat Valenciana, convertida durant l'era del PP en una referència indiscutible, en mitjans de comunicació i en sales de justícia, del saqueig dels fons púbics. La corrupció, com la paella, es cuina millor a València; aqueix era l'adagi que s'aplicava, a pesar que altres territoris també han comptat amb bons ingredients per als amants del robatori d'allò públic. No obstant això, les dades demostren que hi ha hagut un canvi molt rellevant. 

El prestigiós índex sobre les regions dels països de la Unió Europea que elabora, amb el suport de la Comissió Europea, l'Institut de Qualitat del Govern de la Universitat de Göteborg ha rebaixat a la Comunitat Valenciana del lloc 14 en 2017 al sisé en el seu últim informe. L'estudi ressenya una millora molt important en matèria de transparència i lluita contra la corrupció en els últims anys. I tot això quan Espanya ha baixat del lloc 33 al 34 en l'últim Índex de Percepció de la Corrupció que elabora Transparència Internacional. 

El jurista i consultor Rafael Jiménez Asensio ha analitzat els resultats de l'informe, incidint en la millora notable de la Comunitat Valenciana. “A diferència de l'índex de 2017, on els governs autonòmics amb millors resultats se situaven a l'Espanya septentrional, però especialment en part del Cantàbric i vall de l'Ebre, amb l'excepció d'Extremadura, ara se sumen a aqueix grup avantatjat la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i les Illes Balears, la qual cosa canvia la geografia de la qualitat institucional territorial, amb interessants aportacions”, explica en la seua anàlisi.

“La millora de la Comunitat Valenciana en relació amb l'índex de 2017”, agrega el jurista, “és evident, deixant la zona negativa i passant a un digne sisé lloc, només entelat per les dades negatives (però molt lleus) en matèria de corrupció”. 

El director de l'Agència Valenciana Antifrau (AVA), Joan Llinares, destaca que l'Índex sobre Qualitat dels Governs subnacionals als països de la UE “ha passat completament desapercebut” i “és molt menys conegut” que el que elabora Transparència Internacional. “Per a nosaltres és molt més rigorós perquè l'anàlisi ho fa respecte a Europa i mirant regió a regió”, explica Llinares, qui lamenta la posició d'Espanya en matèria de percepció de la corrupció “conformement a la seua importància i el seu pes en l'OCDE”.

En 2017, recorda el director d'Antifrau, la Comunitat Valenciana “estava davall de la mitjana europea quant a índexs de qualitat governamental, qualitat pública i de percepció de la corrupció, ”a tres llocs de ser els últims“. No obstant això, quatre anys més tard, ”fa un salt a la sisena posició“ situant-se a més per damunt de la mitjana europea. 

“Per davant de nosaltres”, abunda Llinares, “estan comunitats autònomes bastant més xicotetes”, com La Rioja, País Basc, Navarra, Astúries i Extremadura. “Molt per darrere de nosaltres tenim Madrid, Catalunya, Andalusia i les Illes Balears”, destaca el director de la AVA. 

A què es deu la inusitada millora? “Per part nostra, per descomptat, pensem que les millores es deuen a un compromís general en bona part de les administracions”, sosté Joan Llinares, qui al·ludeix a millores en matèria de protecció de alertadores de pràctiques irregulars o la implementació de canals interns de denúncies en ajuntaments i diputacions, entre altres factors. 

L'Institut de Qualitat del Govern de la Universitat de Göteborg, codirigit pel catedràtic de Ciència Política Víctor Lapuente, confirma així que la corrupció, a diferència de la paella, ja no es cuina tan bé ni a tan gran escala al País Valencià.