PERFIL | Vicente Barrera, el matador condecorat pel PP amb l’alta distinció de la Generalitat Valenciana que serà vicepresident amb Vox

De famós matador en el món taurí a vicepresident del Govern valencià i conseller de Cultura de la mà de Vox. Vicente Barrera (València, 1968) ha sigut, sens dubte, el tapat de la formació ultra tant en la campanya electoral com en les travesses posteriors sobre els possibles candidats a entrar en el Govern valencià liderat pel PP de Carlos Mazón, una vegada es va confirmar després dels resultats electorals que el partit de Santiago Abascal tindria la clau del nou executiu.

La seua primera aparició com un dels homes forts de l’extrema dreta es va produir dimarts passat 13 de juny quan va acompanyar el líder valencià del partit, Carlos Flores, a la primera reunió amb el guanyador de les eleccions, el popular Carlos Mazón, per negociar i rubricar en una reunió de poc més de dues hores l’acord de Govern entre el PP i Vox.

Després d’oferir a Flores l’eixida com a número u del partit ultra per València en les pròximes eleccions generals per apartar-lo del Govern valencià, a causa de la seua condemna a un any de presó per violència masclista el 2002, la figura de Barrera s’ha erigit en la de més importància dels d’Abascal en el futur executiu valencià.

Però, com un acaba un torero aconseguint un càrrec de tant de pes polític? Barrera ve d’una família amb fortes arrels en el món del bou, ja que el seu avi patern va ser el destre Vicente Barrera Cambra, mentre que en la seua família materna va haver-hi importants empresaris, com el seu avi, un dels pioners tèxtils més importants d’Ontinyent a l’inici del segle passat.

Abans de dedicar-se al món taurí i empés per la seua família, va estudiar la carrera de dret a la Universitat de València. El matador va començar la seua trajectòria en les arenes l’any 1992 i es va retirar el 2011. Els seus èxits li van permetre acostar-se a la dreta política valenciana, una afinitat que mai va amagar. De fet, va acudir el gener de 2012 a les portes del jutjat per abraçar-se amb Francisco Camps després de ser absolt en la causa dels vestits, un dels primers judicis del cas Gürtel.

La seua presència va ser habitual en els mítings del PP i l’octubre del 2011 va rebre del president llavors, el popular Alberto Fabra, l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana “com a reconeixement a la seua contribució a la pervivència i el gaudi de la festa dels bous” i a la seua carrera “plena de dedicació, sacrifici i èxit”.

No obstant això, l’al·luvió de casos de corrupció vinculats als càrrecs del PP amb qui mantenia plena sintonia unit a la derrota electoral dels populars el 2015 el van fer acostar-se a altres partits emergents, com va ser primer UPiD i Vox després, partit a què es va afiliar el 2018 i que “ja trobava a faltar a Espanya”, segons va assenyalar en una entrevista amb l’agència Efe el mes de maig passat. Des d’aquest moment tan sols va participar en l’estructura interna del partit, com a coordinador de zona d’Ontinyent (València).

Va figurar per primera vegada en una candidatura electoral de Vox fa quatre anys, quan va ocupar el desé lloc de la llista municipal per València, amb què el seu partit va aconseguir dos edils, i va tornar a fer-ho en les eleccions municipals del 28 de maig passat, aquesta vegada en el seté lloc (Vox va aconseguir quatre regidors).

El desembre del 2021, en la reunió de la junta de districte de Ciutat Vella, Barrera va arribar a proposar com a veí que es tancara un recinte en alguna plaça del centre de València per fer un simulacre infantil de bous al carrer, amb carretons amb caps de cabestres, proposta que no va tirar avant.

Barrera és a més molt actiu en les seues xarxes socials, especialment en Facebook, on ha fet gala de la seua ideologia ultra. Per exemple, va penjar una foto amb el seu nou cavall demanant als seus seguidors que l’ajudaren a posar-li nom, donant com a opcions Viriato, Caudillo, Escipión o Duce.

En una altra publicació d’agost del 2020 va replicar un escrit de Salvador Sostres que qualificava de “magnífic”, i que entre altres coses deia que “els polítics de la dreta haurien de curar-se del complex antifranquista” i que “la classe política del franquisme va ser brillant i segurament la més culta i preparada que hem tingut en segles; ningú ha d’avergonyir-se d’haver sigut ministre de Franco, o que son pare o el seu avi ho foren, tot al contrari que aquelles depriments ministretes de Zapatero, que semblaven eixides d’un anunci de detergent”.