40 anys de l’Estatut d’Autonomia: l’oportunitat per a repensar la descentralització de l’Estat i l’autogovern

Cogovernança és una paraula que fa anys que està instal·lada en el Palau de la Generalitat Valenciana. Des de l’entrada del Govern del Pacte del Botànic, les forces que el componen han elaborat propostes normatives que avancen en la descentralització –s’ha presentat fins i tot una proposta de reforma constitucional– per a aconseguir un model territorial en què l’Estat no remeta a un ens abstracte, sinó a una administració pròxima, que els ciutadans senten com a seua. Fer tangible, en definitiva, el concepte d’autogovern.

El 2022 es compleixen 40 anys de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, una carta de drets emparada en la Constitució del 1978 i que recull el sentiment de nacionalitat històrica previ a la seua redacció. La norma institucional bàsica de l’autonomia valenciana va formar part del corpus legal del primer avanç en la descentralització d’Estat espanyol constituït després del franquisme, amb el reconeixement de drets i competències als territoris que componen Espanya.

En el quaranté aniversari de la norma, que ha passat per diverses reformes i tres sentències del Tribunal Constitucional que anul·len la seua capacitat legislativa en matèria civil, l’executiu autonòmic vol abordar una anàlisi més profunda de l’impacte de la norma: què ha fet l’autogovern valencià pels seus ciutadans i com pot millorar. Ja en el debat de política general, celebrat el setembre passat, les Corts Valencianes van aprovar una resolució per a “establir un marc jurídic de referència per a la commemoració del quaranta aniversari de l’aprovació i entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana” i crear una marca institucional representativa de l’efemèride.

El marc jurídic es va aprovar el 10 de desembre passat en forma de decret del Consell, que estableix que les autoritats autonòmiques dedicaran l’any de l’aniversari a analitzar el model d’autogovern valencià i els efectes de les reformes successives. “Al llarg de quatre dècades, el model valencià d’autogovern ha hagut de respondre als reptes plantejats per una societat en evolució permanent i a les exigències d’una ciutadania que ha pres consciència progressiva de la seua capacitat per a reclamar als poders públics l’adopció de comportaments i mesures concordes amb les necessitats col·lectives i amb els interessos generals”, recull el text, que considera la data una “oportunitat per a valorar què ens ha aportat el nostre sistema institucional d’autogovern, quin ha suposat poder exercir, des de la Generalitat, competències exclusives en les matèries més estretament vinculades amb l’estat del benestar, quines polítiques públiques s’han posat en pràctica en àmbits com el medi ambient, la vertebració del territori, el turisme, l’ocupació, el comerç, la indústria i les noves tecnologies, i quins reptes se’ns plantegen a curt, mitjà i llarg termini”.

Per al debat, que es pretén col·lectiu, el Consell ha creat tres comités en què tindran representació el Govern autonòmic i totes les institucions estatutàries. El Comité d’Honor, el Comité Organitzador i el Comité Tècnic estaran adscrits a la Conselleria de Participació i Qualitat Democràtica que dirigeix Rosa Pérez Garijo i treballaran en coordinació amb la Direcció General de Promoció Institucional, dependent de Presidència. Entre les seues tasques, estarà desenvolupar un programa d’actes que permeten un debat democràtic sobre les aportacions a l’autogovern.