Aitana Mas defensa el pressupost del Consell com a aposta pels serveis socials i contra la feminització de la pobresa

La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i titular d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Aitana Mas, defensa els pressupostos per al 2023 com una fórmula per a aportar seguretat a la ciutadania en un context socioeconòmic complex i inestable. Els últims comptes que s’aproven aquesta legislatura busquen “aportar certeses a les famílies i les empreses valencianes”, prioritzant el reforç dels serveis públics bàsics i blindant el personal que els presta, en un projecte que triplica el pressupostat amb comparació al 2015.

En el seu discurs en les Corts Valencianes, Mas ha tingut esments per a les accions d’altres departaments de l’executiu valencià, com les polítiques d’habitatge, d’ocupació jove, de salut mental, la rebaixa en el transport públic o les ajudes escolars i les beques universitàries, englobant l’acció del Govern en un acord conjunt.

La dirigent ha volgut destacar novetats en els comptes públics, com ara “increments salarials i dignificació de condicions laborals”. El 2023 la Generalitat pagarà quasi 33.000 llocs de treball, un increment del 20,3% respecte enguany. El projecte preveu una pujada salarial a més de 12.000 treballadors de manera gradual fins al 2026, a raó d’uns 700 euros mensuals per treballador del sistema de serveis socials, que s’equiparen a altres empleats del sistema públic. La mesura, ha explicat Mas, és “possiblement la mesura feminista més important dels últims anys”, ja que el dels serveis socials és “un sector altament feminitzat”. En la mateixa línia, pel que fa a la feminització de la pobresa, l’executiu augmenta un 33% la prestació de cures en l’entorn, cosa que suposarà un augment d’un centenar d’euros mensuals per a les persones cuidadores.

Respecte a les polítiques contra la violència masclista, es destinaran 15 milions d’euros per als centres i els serveis ambulants d’atenció integral a les dones supervivents, 8,7 milions per a garantir una primera alternativa residencial i 2,7 milions d’euros per a ajudes directes tant per a dones supervivents de violència de gènere com indemnitzacions.

Els comptes suposen, ha esmentat, la consolidació i l’ampliació de la cobertura de les prestacions socials, particularment la renda valenciana d’inclusió, la dependència, les prestacions econòmiques per a la criança i les ajudes d’emergència per a dones supervivents de la violència masclista. Actualment 75.000 persones reben la renda valenciana d’inclusió i per al 2023, amb la previsió de millora de la cobertura de l’ingrés mínim vital, s’han pressupostat 288 milions d’euros, amb crèdits ampliables –enguany s’han executat 300 milions–. En matèria de dependència, es destinen 462 milions d’euros per a les prestacions.

L’oposició ha retret taxes baixes d’execució pressupostària, els retards en l’adjudicació de les ajudes socials com la renda valenciana d’inclusió o la dependència i que la política d’ajudes públiques no es tradueix en una reducció de la pobresa. “El govern ens maltracta” pel fet de no finançar la dependència al 50%, critica Elena Bastidas, diputada del PP, mentre que la parlamentària de Ciutadans María Quiles apuntava que “només han pagat un 13% d’ajudes socials al setembre”. “La societat s’enfronta a una feminització de la pobresa sense precedents i una bretxa de gènere en el mercat de treball cada vegada més apressant”, ha postil·lat la popular María Luisa Mezquita, que ha compartit intervenció amb Bastidas.

En el seu torn de rèplica, la vicepresidenta ha considerat que “no podem fingir que [el Govern central] no ens deu la dependència o el finançament” i ha demanat a les formacions “acostar el muscle i intentar que siguen una realitat”. Des del 2015 hi ha 2.000 milions d’euros de dependència amb càrrec al deute, ha exposat, i ha recordat que “el primer govern que va abaixar l’aportació va ser el de Rajoy, que no va complir amb el 15% ”actual“. L’execució, sosté Mas, sempre passa del 90% en els últims anys i sol reflectir-se al final de l’exercici, que és quan s’han supervisat els compromisos adquirits amb altres administracions.

Desplegament del Pla Convivint

El tercer gran objectiu del pressupost, ha esmentat Mas, és continuar amb el Pla Convivint d’Infraestructures Socials, a què es destinaran més de 114 milions d’euros, que permetran “millorar l’atenció, apostar per l’equitat territorial reduint la bretxa que hi ha entre comarques i també crear llocs de treball, dels quals 2.850 seran en el sector de la construcció”. La construcció de centres busca consolidar un model d’atenció ‘a 20 minuts’, en què es reduïsquen al mínim els desplaçaments per a acudir a un centre social d’atenció primària.

Quant a l’atenció a la salut mental, el pressupost és de 55 milions d’euros –als quals s’afig la transferència a l’IVASS prevista en el programa d’Infraestructures de Serveis Socials–. D’aquests, 38 milions es pressuposten a través del contracte programa, 157 milions d’euros se sumen al concert de diversitat funcional i 2 milions a través de línies nominatives, “cosa que suma un total de 254 milions per a finançar els serveis que requereix el col·lectiu de persones amb diversitat funcional o problemes de salut mental”.

En concret, el Programa d’Atenció i Seguiment per a Persones amb Problemes de Salut Mental Greus (Sasem) disposarà de 7,3 milions d’euros mentre que els centres d’atenció precoç seran finançats amb un pressupost de 23 milions d’euros, “dos milions més que enguany i 16 milions més que el 2015, cosa que suposa atendre anualment quasi 10.000 xiquets i xiquetes”.