Aitana Mas i Mas (Crevillent, 1990) va rebre la notícia de la dimissió de Mónica Oltra i la seua proposta per a ser vicepresidenta del Govern valencià poques hores després d’aterrar a Grècia, on estava de vacances i de permís per maternitat. L’alacantina, que va iniciar la seua trajectòria política a l’Ajuntament de Crevillent, com a regidora i portaveu de Compromís, és amb 32 anys la vicepresidenta més jove del govern autonòmic. Mas reivindica el seu perfil com a dona, jove, mare i alacantina per impulsar aquestes quatre condicions com a acció de l’executiu autonòmic en els deu mesos que resten fins a la convocatòria electoral.
Enginyera de formació, va ser directora general de Transparència en el primer Govern del Pacte del Botànic, l’acord subscrit entre el PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida, i ha negociat els comptes públics com a diputada autonòmica des del 2019. El febrer passat va ser elegida coportaveu d’Iniciativa, una de les branques que formen la coalició Compromís i, des de dijous, assumeix les competències d’Oltra en el Consell. Al seu retorn del primer ple de l’executiu, conversa amb elDiario.es sobre l’últim tram de la legislatura i les friccions en el govern autonòmic.
Ha tingut un aterratge forçós en el Consell. Com va rebre la notícia?
Estava de viatge, gaudint del permís de maternitat, i va ser molt caòtic. Acabava de donar positiu en Covid quan Alberto Ibáñez em crida i em comenta que la vicepresidenta dimitirà d’ací a uns minuts. Ací es desencadenen una sèrie de dies amb moltes converses, telefonades i decisions a prendre. No va ser una decisió senzilla, sobretot en el terreny personal. Estava esperant a recuperar-me, a donar negatiu en Covid abans d’incorporar-me.
Qui li va dir que havia sigut elegida per Compromís per a ser vicepresidenta, portaveu, consellera d’Igualtat i secretària de l’executiu?
Em va telefonar Mónica Oltra. Em va dir que havia proposat el meu nom i que els portaveus de Compromís hi estaven d’acord.
Des que es va conéixer el seu nom s’ha parlat de vosté com la successora de Mónica Oltra. En les intervencions sobre aquest tema s’ha parlat de la seua faena en el govern. Sent pressió?
En certa manera sí. Deixa un llistó molt alt. Ahir vam dinar juntes i li comentava que era com parlar després d’ella en un míting: no saps què dir, com captivar el militant. Ha fet un canvi radical en aquesta conselleria, moltíssimes persones li estaran eternament agraïdes. Això és un full de ruta que no sols he de seguir, sinó que genera la pressió d’estar a l’altura. Evidentment, no puc ser Mónica Oltra, ni pretenc ser-ho. Mónica Oltra és insubstituïble, jo no puc ser la seua substituta.
Arriba al Govern, a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, en una mena de transició en l’últim any del Pacte del Botànic. Quines línies vol marcar?
En deu mesos serà difícil fer grans coses, el marge de maniobra és escàs. Crec que en la conselleria cal seguir el full marcat. Aquesta legislatura ha sigut atípica, hi ha hagut una aturada de la pandèmia molt llarga, els tràmits burocràtics s’han vist ressentits i crec que queden molts projectes que es van plantejar a l’inici amb un cert retard, necessitem aquests mesos perquè comencen a caminar. És imprescindible seguir aquest full de ruta per acabar la legislatura amb els projectes desenvolupats.
Com que la gestió està encarrilada, té més llibertat per a tindre un perfil més polític, exercir més de vicepresidenta.
En el traspàs de cartera ja comentava que les competències pròpies de la conselleria estan molt canalitzades, però quant a la vicepresidència, crec que, especialment per la meua condició d’alacantina, hi ha un espai per a poder desenvolupar la descentralització i vertebrar un territori que moltes vegades té sensibilitats diferents, en funció de les comarques, i que també cal teixir i protegir. Crec que aquesta és la part que puc desenvolupar més.
Les comarques del sud han sigut un territori complex per a l’esquerra, és una de les zones geogràfiques més empobrides, amb menys inversió... Quina és l’oportunitat, l’agenda botànica per a Alacant?
Més que una agenda completa, és l’oportunitat d’acostar la gestió a les comarques d’Alacant. Solc comentar que quan em va telefonar el conseller Manuel Alcaraz per a ser directora general en el primer Botànic li vaig preguntar: “Però Manolo, això què és”. Sembla una broma, però la realitat és que a Alacant no es té aquesta concepció de com és una conselleria, de com està jerarquitzada... Crec que és important acostar les mesures del Consell a la població alacantina perquè se senten partícips del projecte.
D’altra banda, crec que hi ha qüestions com les d’aquest context, de crisi econòmica i inflació, que tenen més repercussió a Alacant. Hi ha dues comarques molt concretes a la Comunitat Valenciana que estan molt empobrides i estan a Alacant. Les competències de la conselleria poden ajudar a revertir aquesta situació. L’altre dia l’anunciava Mónica Oltra, amb el projecte de llei d’Igualtat, que suposa també una oportunitat per a les treballadores dels hotels, per a les cambreres de pis –la norma condiciona les subvencions públiques a un salari mínim per a les treballadores i limita les subcontractacions com a eina contra la precarietat–. Precisament coincideixen les zones empobrides amb més pes d’aquesta mena de faenes.
La setmana passada, en una entrevista, Joan Baldoví apuntava que potser els càrrecs de Compromís s’han centrat més en la gestió que a explicar les polítiques del Pacte del Botànic. Hi està d’acord?
Totalment.
Entenc que enguany, pel que comentava, el centre d’acció serà acostar el Botànic a la ciutadania.
Sí, sobretot perquè hem estat dos anys amb una pandèmia latent. S’ha complicat molt l’acció política, la gestió diària. Crec que ara és el moment d’acabar els projectes que estaven pendents i de fer d’altaveu. La gestió de la pandèmia s’ha fet, l’atenció mediàtica estava en aquest punt, perquè era el que més interessava als ciutadans, però ara mateix necessitem posar en valor altres qüestions i atendre les urgències que hi ha: la crisi econòmica i la crisi climàtica.
Quin ambient ha trobat en el primer ple del Consell?
Molt còmode. M’hi he sentit molt abrigallada.
Fa la sensació en aquesta última legislatura que l’ambient de govern és tibant, que hi ha friccions entre els socis. Fa uns dies deia: “Sense codecisió no hi ha govern de coalició”. A què es referia?
Crec que és evident que en els últims mesos hi ha hagut friccions, però és normal en un govern de coalició i no ens ha d’espantar. Hem pactat un Acord del Botànic, que és l’equilibri que hem trobat entre les tres forces polítiques, però quan hi ha temes que no estan previstos, que poden sorgir-ne de nous, o temes que sí que estan previstos, però en els quals tenim enfocaments diferents, és normal que hi haja discrepàncies. Davant d’això, a l’hora de prendre decisions, crec que la base d’un govern de coalició d’èxit és tindre totes les mirades incloses. Per a mi és imprescindible la mirada conjunta i d’equip, que els èxits individuals siguen compartits i entesos per tots, que siga una faena de tres forces polítiques que formen part d’un govern i no tres governs diferents.
Amb la gestió de la pandèmia el Botànic s’ha tornat un govern presidencialista?
La gestió de la pandèmia es va centralitzar en Presidència i això va generar incomoditat en Compromís en el marc de la codecisió. Això es va poder reconduir. No era qüestió de la part mediàtica, de qui anuncia les decisions, sinó que en un moment tan delicat, amb tanta incertesa, crec que era més necessari que mai un espai de debat i reflexió conjunta. És el que vam vindre reclamant en aquests mesos. Tampoc era just que el pes de la gestió recaiguera en una sola persona. Tant durant la pandèmia com ara, l’ideal en un govern de coalició és que totes les persones tinguen el seu paper.
Ha format part de l’executiu autonòmic i ha negociat els comptes des del 2019 en les Corts Valencianes. Alguna vegada han apuntat que el full de ruta és el Pacte del Botànic, però aquesta actualització se signa el 2019, en un context molt diferent de l’actual: abans de la pandèmia, de la guerra... Com afronta aquests pressupostos? Repetiria la comissió política que va negociar l’any passat?
Soc partidària de repetir el que funciona i crec que la comissió va funcionar. Va servir per a definir prioritats. El pacte està circumscrit a un any concret i cal actualitzar-lo i marcar prioritats. M’agradaria fer-ho en una comissió política o com es vulga dir, veure com afrontarem el que queda d’any i quins seran les polítiques per a combatre la crisi actual. Crec que cal que ens asseguem i puguem discutir de manera natural, sense acritud. No ha de suposar una batalla que hi haja una comissió o una reunió.
Fa la sensació que una proposta així suposa un repte a la gestió dels altres.
Sí, i no té per què. La coordinació no és un qüestionament a un conseller, no posa en dubte res. La coordinació en un govern de coalició és més necessària que en qualsevol altre. És natural que les forces polítiques que componen aquest govern puguen veure’s de manera periòdica per planificar el seu futur.
Ha comentat abans que va parlar amb Oltra ahir. Van tractar la gestió de la conselleria?
Va ser una trobada més personal que política. Sé que a Mónica la tindré per al que necessite, per a demanar-li consell. Ahir crec que el que tocava era un ambient més distés.
I amb el president?
Vaig estar amb ell abans de la presa de possessió. Tindrem una trobada la setmana que ve per coordinar-nos, exercir aquest diàleg natural en un govern i veure com enfocar aquests deu mesos que queden.
Una de les friccions més sonades va ser entre la Conselleria d’Igualtat i la Conselleria de Justícia arran de l’agenda abolicionista que planteja el PSOE en el Govern central i en l’autonòmic. Igualtat va presentar esmenes a una modificació legislativa de Justícia, apuntant una invasió de competències Com ho abordarà?
En primer lloc, m’agradaria informar-me degudament. Pot ser que siga un dels temes que hàgem de parlar el president i jo.
També parlava en la presa de possessió de l’agenda feminista. Quins plans té?
Encara no m’ha donat temps a asseure’m en la cadira del despatx, però en el discurs parlava de la conciliació i dels usos del temps. Encara que sempre s’associa a l’agenda feminista, forma part de l’agenda de qualsevol ciutadà. M’agradaria veure-ho des d’un espectre global, que tots entenguem que en la política, com la vida de qualsevol persona, han d’haver-hi límits, horaris i temps per a tot. No pense renunciar a ser mare, a ser jove ni a ser dona. És important per a ser coherents amb el que demanem a la ciutadania i amb el que fem des de les institucions.
Ja ho ha anat deixant caure en les seues intervencions públiques, però, quina empremta vol deixar en el Govern?
Per a mi, com a alacantina, és important que es visualitze aquesta descentralització de l’Administració. Crec que és una perspectiva que puc aportar també com a dona jove.
La vicepresidenta ixent va dimitir arran de la seua imputació. Però hi ha una part de l’equip, una directora general, imputada també en el procés. Com abordarà aquesta qüestió?
Necessite analitzar la situació amb tota la informació. Prendre una decisió precipitada no hi ajuda.
Seria coherent que la titular del departament haguera dimitit i que una persona que està en el segon escaló es mantinguera en el càrrec?
Mónica ha dimitit per un acte de generositat. Ella detenia també el càrrec de portaveu del Govern i en les rodes de premsa del Consell ja no es parlava dels acords del Consell, i això no beneficiava el conjunt del Govern. Mónica ha volgut prendre aquesta decisió perquè puguem continuar fent política i perquè es visualitze aquesta política. Jo necessite una mica de temps, a penes estic 30 hores en el càrrec.
És cert que hi ha hagut altres directors generals imputats anteriorment.
En Compromís ja hem viscut altres imputacions que han acabat amb la causa arxivada. El pas que fa Mónica l’honra, encara que no estic d’acord que haja dimitit, perquè no li ha donat temps a explicar-se en seu judicial. Ho ha fet en les Corts Valencianes, en rodes de premsa, ha fet un exercici de transparència... Crec que hem de valorar d’on procedeix aquesta denúncia i què es persegueix amb aquesta denúncia.
Li ha tocat assumir un paper rellevant en Compromís, com a coportaveu d’Iniciativa –una de les branques de la coalició– i ara sent el càrrec més rellevant del partit. Si el partit ho plantejara, lideraria una candidatura a la presidència de la Generalitat?
Si m’hagueres preguntat fa deu dies si seria presidenta, t’hauria preguntat si estàs boja. Si una cosa hem aprés aquests dies és que parlar del futur suposa fer hipòtesis i crec que no és el moment.