Arquitectura amb perspectiva de gènere: treballar per la igualtat des dels fonaments de la llar

La llar és l’espai en què comença tota la resta: l’habitatge és el dret de què parteixen la resta dels drets i que condiciona el temps per a l’oci, l’estudi i el descans; per a la projecció d’una vida. El domicili és també l’espai en què es desenvolupen la major part de les faenes de cures, encara profundament individualitzades i circumscrites a l’àmbit privat a falta d’una xarxa pública que les assumisca. És per això que l’habitatge i els entorns residencials resulten d’interés en els estudis de gènere: entre els murs d’allò privat és on es reprodueixen els rols, la divisió sexual del treball i les desigualtats. Des de fa anys els estudis feministes analitzen l’impacte que té l’habitatge en la vida d’homes i dones i plantegen alternatives per a persones majors, dependents, persones que viuen soles o models residencials que siguen en conjunt més saludables. Habitatges amb més llum, menys soroll, millor aïllament tèrmic, però també amb distribucions de l’espai que no accentuen les desigualtats i les dinàmiques de poder.

El Govern valencià, que va començar a treballar el 2017 en estudis per a millorar les condicions de l’habitatge des de diverses perspectives, ha editat una guia per a “facilitar la incorporació de la perspectiva de gènere en l’arquitectura i en la construcció dels espais domèstics”. La guia continua els treballs d’unes jornades celebrades l’any passat en què persones expertes en urbanisme, arquitectura i polítiques públiques d’habitatge van aportar idees i exemples de projectes pilot o en execució.

L’objectiu de la guia és que els espais en les llars no siguen compartiments estancs i aïllats, trencar la inèrcia de tancar-se en la cuina o exercir les cures en un espai quasi clandestí, sinó integrar la vida en totes les seues àrees per facilitar la corresponsabilitat. Però també incorpora aspectes com l’eficiència energètica, el cost dels materials i la seua durabilitat, per plantejar propostes d’estalvi energètic i materials menys demandants. En altres paraules: pagar menys calefacció i dedicar menys temps al manteniment de la llar.

Entre els aspectes de disseny, la guia recomana espais de cures més grans, amplis i lluminosos, mitjançant de construccions que faciliten “la permeabilitat visual, els camps visuals amplis i l’eliminació d’amagatalls i llocs aïllats”. Aquest aspecte resulta de rellevància en la cura de menors o persones dependents des del punt de vista de la percepció de seguretat.

El document, amb el títol Espacios de la vida cotidiana, fet per Inés Sánchez de Madariaga, presidenta del Grup Assessor sobre assumptes de Gènere, ONU Hàbitat i Directora de la Càtedra UNESCO de Gènere de la Universitat Politècnica de Madrid, i Inés Novella, professora del Departament d’Urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València, no es limita als domicilis unifamiliars habituals i planteja mesures alternatives d’habitatges col·laboratius o edificis en què alguns espais vinculats a unes faenes –bugada i cuina– siguen compartits, tenint en compte nous problemes com la dependència o la soledat no volguda, al marge de l’edat.

La publicació, impulsada per la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica que dirigeix Héctor Illueca, pretén incentivar models de construcció i compra pública d’habitatge que deriven en entorns més habitables.