La convenció ciutadana encarrega a la Generalitat fer un estudi autonòmic, coordinar els recursos i visibilitzar els problemes de salut mental

El que no es diu no existeix i el que no es comunica diu més que les paraules. “Tot comunica, fins i tot el silenci”, arranca un dels arguments de les recomanacions elaborades per la convenció ciutadana sobre la salut mental, clausurada dissabte passat, les recomanacions de la qual se centren a situar el benestar emocional com a eix vertebrador del benestar col·lectiu. Als ciutadans de la Comunitat Valenciana els preocupa que la salut mental siga una realitat invisibilitzada en tots els vessants, des de l’educació emocional fins a la falta de diagnòstics primerencs, passant per l’escassetat de personal i el desconeixement dels recursos disponibles en el sistema públic. La pandèmia ha posat de manifest que la salut mental era un problema silenciat; la convenció ciutadana, que els ciutadans reclamen que s’escolte.

L’última sessió del procés deliberatiu va finalitzar la principal comesa amb l’articulació de set principis bàsics i una vintena de recomanacions que serviran de base per al pla d’acció autonòmic, una estratègia a dos anys vista que es pretén incorporar en els últims pressupostos de l’executiu del Pacte del Botànic d’aquesta legislatura. Els setanta ciutadans triats per sorteig cívic que van començar a treballar el 5 de març passat han elaborat un document consensuat –totes les propostes tenen un mínim del 60% dels vots– després de quatre sessions escoltant experts acadèmics i experts en primera persona per acostar-se a la salut mental.

El procés participatiu, pioner a escala autonòmica, mostra la preocupació ciutadana per l’escassa visibilitat dels problemes relacionats amb el benestar emocional –i els estigmes que això implica–, la falta de recursos públics, la coordinació entre administracions i la prevenció. Les recomanacions amb més acceptació són les enfocades a afrontar el problema des de l’espai públic, a incorporar-lo en l’agenda política i social, traient-ho dels marges. El primer mandat de la convenció ciutadana és fer una radiografia de la salut mental en l’àmbit autonòmic, la petició d’un estudi centrat en problemes de salut mental, drogodependències i conductes addictives, i dels recursos disponibles per a la prevenció i l’atenció d’aquesta en cada àrea de salut. “Ho recomanem, perquè els problemes de salut mental han evolucionat i han canviat amb la societat i hi ha desequilibris d’infraestructures i recursos en els diferents territoris”, apunten els participants.

La segona proposta amb més acceptació –totes dues per damunt del 90%– també concerneix informació bàsica sobre els recursos existents: “Recomanem que la Generalitat visibilitze els problemes de salut mental, conductes addictives i drogodependències fent campanyes d’informació i sensibilització en mitjans de comunicació massius, i perquè es coneguen els recursos disponibles. Ho recomanem, perquè pensem que hi ha un problema de desconeixement sobre els problemes de salut mental, així com un rebuig social derivat d’aquest, i sobre on acudir en cas de necessitat”, cita el text. Una altra proposta, ratificada per àmplia majoria, detalla que la informació ha de ser accessible, mentre que una de quarta en aquest àmbit aprofundeix en la idea de divulgar a través dels mitjans de comunicació la “visibilització, inclusió, foment de la inserció laboral, i divulgació dels canals de suport”, amb un grup específic que treballe amb publicistes i periodistes en l’elaboració dels missatges.

El tercer punt, amb tres vots menys que l’anterior, advoca per dur a terme un pla d’augment/redistribució dels recursos existents i revisar-lo cada quatre anys per adequar-lo a les necessitats. Entre les recomanacions en matèria de recursos materials i humans –les més nombroses–, els participants han posat interés especial en la formació del personal que ja forma part de la plantilla en Sanitat i Educació i en una distribució dels recursos que no obeïsca a les ràtios, sinó a necessitats reals de les àrees de població. Els ciutadans que han format la convenció emfatitzen la necessitat de transversalitat de les actuacions, encara que la major part se centren l’àmbit educatiu –on es poden detectar els primers signes d’alerta– i sanitari –on rau el gros del personal–. Una altra de les recomanacions advoca per implementar la prevenció en el treball a través dels plans de riscos laborals i dels serveis públics d’ocupació.

El document redactat en l’última sessió passarà una sèrie de filtres abans de convertir-se en el pla d’acció de l’executiu autonòmic. Les recomanacions seran reagrupades per temàtica i avaluades tècnicament per col·lectius professionals, de persones amb malalties mentals i sindicats, a més de les conselleries implicades en la gestió. El pla es projecta per a abans de l’estiu, amb la intenció d’incorporar les primeres accions en els pròxims pressupostos, que arranquen la negociació al setembre. El procés d’elaboració serà supervisat per una representació dels participants de la convenció, que formaran part del grup de seguiment amb els grups polítics en les Corts Valencianes.

“Les recomanacions serviran d’eina per a assajar tots els futurs possibles”, apuntava el president de la Generalitat, Ximo Puig, en l’última sessió de la convenció, en què valorava la implicació dels setanta ciutadans, mostra d’“una societat empàtica que no mira cap a una altra banda, que no és indiferent” als malestars col·lectius. En la base d’aquest procés deliberatiu, indicava, “està el model social europeu, les polítiques públiques” de l’estat del benestar. Traure el problema del calaix, com finalment han assenyalat els participants en la convenció, és “un imperatiu ètic”.