La portada de mañana
Acceder
El estigma por la viruela del mono: ni es ETS ni se transmite solo entre hombres
Opinión - 'El circo de los borbones', por Esther Palomera
Feijóo acelera su aterrizaje en Madrid

La Generalitat Valenciana reclama que s’eliminen els fons que distorsionen el finançament autonòmic

Mónica Oltra, Ximo Puig y Vicent Soler conversan con los representantes de la Plataforma per un finançament just.

La Generalitat Valenciana insistirà al Ministeri d’Hisenda que prioritze el criteri de població ajustada sense correccions en la reforma del sistema de finançament autonòmic. Els experts designats pel Govern valencià per a la reforma del sistema de finançament consideren que el nou model ha d’eliminar les disfuncions del vigent, com el fons de suficiència, i incorporar el deute històric als càlculs.

Els economistes de capçalera del Govern valencià, liderats pels investigadors de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques, han traslladat l’informe d’al·legacions al document d’Hisenda dimecres als representants de tots els grups parlamentaris en la Comissió Mixta Consell-Corts Valencianes i posteriorment a la patronal i als sindicats que formen part de la Plataforma per un Finançament Just, juntament amb els partits polítics. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha comunicat que l’executiu assumirà les propostes i ha reclamat unitat als partits per a portar-les als organismes competents. Puig ha exigit l’aplicació urgent del fons d’anivellament, que compense les desigualtats del model caduc el 2014, i que el nou model elimine les variables no poblacionals i garantisca la suficiència per no quedar “obsolet” en uns anys.

L’equip que ha encapçalat Francisco Pérez apunta que l’informe del ministeri “aborda un element central per a la definició d’un nou sistema de finançament autonòmic, perquè el càlcul adequat de la població ajustada hauria de ser la manera d’estimar les necessitats que el model de finançament reconeix a l’hora de distribuir els recursos entre les comunitats autònomes”. Pel que fa a la definició d’aquest criteri, una de les pedres angulars del sistema, els experts es mostren crítics amb el document que Hisenda va remetre el desembre passat i consideren la proposta “tècnicament poc satisfactòria” pel “que fa al paper de les variables no poblacionals i el pes d’aquestes en la distribució dels recursos”, en referència a les correccions de despoblació i dispersió o l’indicador de costos fixos per a les comunitats més menudes.

Els economistes recorden que la proposta remesa pel departament de Maria Jesús Montero és només un ventall de les definicions del criteri de població ajustada i no suposa una proposta de model, per la qual cosa consideren el document insuficient per a resoldre els problemes d’infrafinançament. En paral·lel, recorden que els problemes del sistema de finançament no procedeixen d’aquest indicador, sinó de la resta dels fons que s’incorporen: “La disfunció més rellevant ha sigut que l’assignació del conjunt dels recursos del sistema de finançament autonòmic no s’ha fet seguint l’indicador de necessitat de població ajustada, sinó una lògica de manteniment de l’statu quo que no respon a cap valoració objectiva de les necessitats de despesa de les competències autonòmiques.”

En aquest sentit, reivindiquen que la reforma incorpore “la garantia que l’indicador representatiu de les necessitats serà el que determinarà el repartiment de la totalitat dels recursos autonòmics, sense més fons ad hoc que, com passa ara, desvirtuen l’assignació que es derive de la població ajustada per justificar la de l’statu quo. Com va avançar el conseller d’Hisenda, el socialista Vicent Soler, l’executiu autonòmic vol traure de l’equació el Fons de Suficiència i les variables de correcció per despoblació o dispersió, que ja es tenen en compte en altres ajustos.

Els experts també advoquen per incrementar la participació de les comunitats autònomes en la gestió dels impostos i avançar cap a una “cogovernança” fiscal, amb una presa de decisions més horitzontal. En concret, indiquen, per aconseguir un model just i beneficiós per a la Comunitat Valenciana s’ha d’abordar “la redefinició de l’equilibri vertical de recursos entre nivells de govern per a poder atendre l’evolució de les necessitats de serveis públics fonamentals de la població, potenciant la corresponsabilitat fiscal de les comunitats autònomes, modificant els nivells vigents de participació autonòmica en la gestió i la recaptació de les diferents figures impositives, així com el sistema de col·laboració i cogovernança efectiva de les actuals agències tributàries”.

Com es reparteix el finançament actual

Al marge dels tributs propis i els fons de la Unió Europea, el sistema de finançament actual es compon de diversos fons: el Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals (la base del sistema de repartiment, calculada com els recursos per unitat de necessitat per a finançar els serveis públics fonamentals essencials de l’estat del benestar), els Fons de Convergència (aportacions de l’Estat per a equilibrar l’aportació pública entre territoris) i el Fons de Suficiència Global (una reestructuració de les necessitats autonòmiques). Aquest últim, l’anomenat repartiment horitzontal de recursos, és el que causa les distorsions més grans. La llei de finançament el defineix com “la diferència, positiva o negativa, entre les necessitats globals de finançament de la comunitat autònoma l’any base i la suma de la seua capacitat tributària, més la transferència positiva o negativa del Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals, en el mateix any”. Les diferències de renda per capita a la Comunitat Valenciana, 12 punts per davall de la mitjana estatal, perverteixen aquest càlcul: aporta al conjunt de l’Estat com una comunitat rica, tot i que és una comunitat pobra i ha d’endeutar-se per poder pagar les factures.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats