La portada de mañana
Acceder
Los sudaneses que lograron saltar la valla: “La policía marroquí nos ha pegado"
Tras el plomo y los cangrejos invasores, los microplásticos colonizan la Antártida
OPINIÓN | 'No en nuestro nombre', por Olga Rodríguez

El Govern valencià es consolida com el segon amb més dones a Espanya

La remodelació del Consell de la Generalitat Valenciana també implica un canvi en els equilibris de gènere. El Govern valencià del Pacte del Botànic, paritari en la composició des del 2015, és des de dilluns el segon executiu autonòmic amb més proporció de dones que d’homes, amb set conselleres, quatre consellers i el president de la Generalitat. Per davant només està la Junta d’Extremadura, amb set dones i tres homes, president inclòs, mentre que a Catalunya, quasi a l’una, hi ha huit dones i set homes. A Navarra la composició és estrictament paritària, amb set dones i set homes.

Els cinc nous consellers han pres possessió dilluns, en una fotografia que el màxim dirigent valencià, Ximo Puig, ha qualificat de simbòlica. “El segle xxi té dues utopies possibles i necessàries: l’una és la igualtat real d’homes i dones i l’altra és el respecte al planeta”, ha manifestat Puig en el Saló de Corts del Palau de la Generalitat, seu de l’autogovern valencià. El dirigent autonòmic feia esment a la consolidació de l’aposta per la igualtat en l’executiu, començant per augmentar la representació femenina en els llocs de poder. Puig va al·ludir als huit segles d’història de l’autogovern valencià reflectits en el mural que homenatja els primers diputats en el Saló de Corts, on es va celebrar l’acte de presa de possessió. En els murals només hi ha una dona en un paper secundari entre un centenar d’homes. Des de dilluns ja en són set, més de la meitat de l’executiu, les que formen part del seu govern.

El president valencià, que ja feia dues setmanes que treballava en la remodelació del Consell per traure-li el màxim partit, aposta per perfils tècnics, coneixedors de la gestió de les seues carteres i, llevat del titular de Sanitat, experimentats en el Govern autonòmic. Puig argumenta els canvis en el fet que la pandèmia i la situació derivada de la guerra d’Ucraïna ho han canviat tot i creu que el Govern del Botànic necessita “actualitzar” el projecte iniciat el 2015 i ratificat el 2020 amb una “directriu clara”: afrontar una transició energètica justa com a “obligació ètica” i “oportunitat” per a una ocupació sostenible.

El president valencià encarrega als nous consellers “rellançar” la gestió en un any clau per a la seua supervivència política. Així doncs, a l’economista Arcadi España, titular d’Hisenda, li encarrega optimitzar la captació de fons europeus i intensificar la batalla pel finançament autonòmic –partida que es juga amb el Govern d’Espanya, els governs autonòmics dividits i el Congrés dels Diputats. A la professora Raquel Tamarit, responsable d’Educació, Cultura i Esport, li demana potenciar i adaptar la Formació Professional a les demandes de Brussel·les. A la titular d’Obres Públiques, l’advocada Rebeca Torró, que va fer un paper clau en la compra de material sanitari i en el projecte de Volkswagen a Sagunt, li encomana traslladar aquesta eficiència en la gestió al seu departament, “accelerant les energies renovables com a prioritat màxima, potenciant la mobilitat sostenible i activant l’obra pública per dinamitzar l’economia”.

Per a l’única incorporació que no coneix el laberint del Pacte del Botànic, el metge Miguel Mínguez, el president opta per un perfil més conciliador amb el personal sanitari, amb la faena de “fer un salt modernitzador en la sanitat pública valenciana, des del coneixement professional i l’empatia amb el sector”. Mentre que a la catedràtica Josefina Bueno, que agafa la cartera d’Innovació i Universitats, la insta a impulsar el hub d’innovació a Alacant i les relacions amb les universitats públiques “per fer una societat crítica, democràtica i avançada”.

Els ponts del Pacte del Botànic es difuminen

Els últims canvis van encaminats a impulsar la gestió del Govern, però l’onada expansiva provoca danys col·laterals. Malgrat que el president de la Generalitat i dirigent dels socialistes valencians ha remarcat que “aquest temps requereix un lideratge negociador, fort i, alhora, dialogant”, el Pacte del Botànic, que integren el PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem, perd els seus perfils més dialogants en clau interna. Les cares que des de fa set anys han negociat els comptes autonòmics, els projectes legislatius i han exercit de pont en moments de màxima tensió han anat desapareixent. L’exconseller d’Hisenda, el socialista Vicent Soler, l’exconseller d’Educació Vicent Marzà, de Compromís, i l’exportaveu del PSPV Manolo Mata eren, com han reconegut els seus companys, part fonamental per a llimar asprors i aconseguir tirar avant acords. No és d’estranyar que els consellers de Compromís i Unides Podem, incloent-hi la vicepresidenta, Mónica Oltra, que ha tingut amb Soler més d’un xoc sonor, vessaren algunes llàgrimes en acomiadar-se del titular d’Hisenda i del d’Educació durant el cap de setmana i dilluns, després de la presa de possessió.

La remodelació del Consell de la Generalitat Valenciana també implica un canvi en els equilibris de gènere. El Govern valencià del Pacte del Botànic, paritari en la composició des del 2015, és des de dilluns el segon executiu autonòmic amb més proporció de dones que d’homes, amb set conselleres, quatre consellers i el president de la Generalitat. Per davant només està la Junta d’Extremadura, amb set dones i tres homes, president inclòs, mentre que a Catalunya, quasi a l’una, hi ha huit dones i set homes. A Navarra la composició és estrictament paritària, amb set dones i set homes.

Els cinc nous consellers han pres possessió dilluns, en una fotografia que el màxim dirigent valencià, Ximo Puig, ha qualificat de simbòlica. “El segle xxi té dues utopies possibles i necessàries: l’una és la igualtat real d’homes i dones i l’altra és el respecte al planeta”, ha manifestat Puig en el Saló de Corts del Palau de la Generalitat, seu de l’autogovern valencià. El dirigent autonòmic feia esment a la consolidació de l’aposta per la igualtat en l’executiu, començant per augmentar la representació femenina en els llocs de poder. Puig va al·ludir als huit segles d’història de l’autogovern valencià reflectits en el mural que homenatja els primers diputats en el Saló de Corts, on es va celebrar l’acte de presa de possessió. En els murals només hi ha una dona en un paper secundari entre un centenar d’homes. Des de dilluns ja en són set, més de la meitat de l’executiu, les que formen part del seu govern.

El president valencià, que ja feia dues setmanes que treballava en la remodelació del Consell per traure-li el màxim partit, aposta per perfils tècnics, coneixedors de la gestió de les seues carteres i, llevat del titular de Sanitat, experimentats en el Govern autonòmic. Puig argumenta els canvis en el fet que la pandèmia i la situació derivada de la guerra d’Ucraïna ho han canviat tot i creu que el Govern del Botànic necessita “actualitzar” el projecte iniciat el 2015 i ratificat el 2020 amb una “directriu clara”: afrontar una transició energètica justa com a “obligació ètica” i “oportunitat” per a una ocupació sostenible.

El president valencià encarrega als nous consellers “rellançar” la gestió en un any clau per a la seua supervivència política. Així doncs, a l’economista Arcadi España, titular d’Hisenda, li encarrega optimitzar la captació de fons europeus i intensificar la batalla pel finançament autonòmic –partida que es juga amb el Govern d’Espanya, els governs autonòmics dividits i el Congrés dels Diputats. A la professora Raquel Tamarit, responsable d’Educació, Cultura i Esport, li demana potenciar i adaptar la Formació Professional a les demandes de Brussel·les. A la titular d’Obres Públiques, l’advocada Rebeca Torró, que va fer un paper clau en la compra de material sanitari i en el projecte de Volkswagen a Sagunt, li encomana traslladar aquesta eficiència en la gestió al seu departament, “accelerant les energies renovables com a prioritat màxima, potenciant la mobilitat sostenible i activant l’obra pública per dinamitzar l’economia”.

Per a l’única incorporació que no coneix el laberint del Pacte del Botànic, el metge Miguel Mínguez, el president opta per un perfil més conciliador amb el personal sanitari, amb la faena de “fer un salt modernitzador en la sanitat pública valenciana, des del coneixement professional i l’empatia amb el sector”. Mentre que a la catedràtica Josefina Bueno, que agafa la cartera d’Innovació i Universitats, la insta a impulsar el hub d’innovació a Alacant i les relacions amb les universitats públiques “per fer una societat crítica, democràtica i avançada”.

Els ponts del Pacte del Botànic es difuminen

Els últims canvis van encaminats a impulsar la gestió del Govern, però l’onada expansiva provoca danys col·laterals. Malgrat que el president de la Generalitat i dirigent dels socialistes valencians ha remarcat que “aquest temps requereix un lideratge negociador, fort i, alhora, dialogant”, el Pacte del Botànic, que integren el PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem, perd els seus perfils més dialogants en clau interna. Les cares que des de fa set anys han negociat els comptes autonòmics, els projectes legislatius i han exercit de pont en moments de màxima tensió han anat desapareixent. L’exconseller d’Hisenda, el socialista Vicent Soler, l’exconseller d’Educació Vicent Marzà, de Compromís, i l’exportaveu del PSPV Manolo Mata eren, com han reconegut els seus companys, part fonamental per a llimar asprors i aconseguir tirar avant acords. No és d’estranyar que els consellers de Compromís i Unides Podem, incloent-hi la vicepresidenta, Mónica Oltra, que ha tingut amb Soler més d’un xoc sonor, vessaren algunes llàgrimes en acomiadar-se del titular d’Hisenda i del d’Educació durant el cap de setmana i dilluns, després de la presa de possessió.

La remodelació del Consell de la Generalitat Valenciana també implica un canvi en els equilibris de gènere. El Govern valencià del Pacte del Botànic, paritari en la composició des del 2015, és des de dilluns el segon executiu autonòmic amb més proporció de dones que d’homes, amb set conselleres, quatre consellers i el president de la Generalitat. Per davant només està la Junta d’Extremadura, amb set dones i tres homes, president inclòs, mentre que a Catalunya, quasi a l’una, hi ha huit dones i set homes. A Navarra la composició és estrictament paritària, amb set dones i set homes.

Els cinc nous consellers han pres possessió dilluns, en una fotografia que el màxim dirigent valencià, Ximo Puig, ha qualificat de simbòlica. “El segle xxi té dues utopies possibles i necessàries: l’una és la igualtat real d’homes i dones i l’altra és el respecte al planeta”, ha manifestat Puig en el Saló de Corts del Palau de la Generalitat, seu de l’autogovern valencià. El dirigent autonòmic feia esment a la consolidació de l’aposta per la igualtat en l’executiu, començant per augmentar la representació femenina en els llocs de poder. Puig va al·ludir als huit segles d’història de l’autogovern valencià reflectits en el mural que homenatja els primers diputats en el Saló de Corts, on es va celebrar l’acte de presa de possessió. En els murals només hi ha una dona en un paper secundari entre un centenar d’homes. Des de dilluns ja en són set, més de la meitat de l’executiu, les que formen part del seu govern.