El Govern valencià davant l’últim terç de legislatura

En l’última sessió de control parlamentari, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va assenyalar en el calendari aquest cap de setmana com el moment de reflexió per a l’última etapa del seu govern. Amb el nucli dur de Presidència acabat de reformar, que llança algunes pistes sobre l’agenda política a curt i mitjà termini, el Govern valencià decidirà en el seu seminari d’hivern les línies sobre les quals versarà l’últim terç de la legislatura.

El Govern de coalició de PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida celebra semestralment retirs en què autoavalua les seues accions i es fixa objectius i indicadors a abordar a mitjà termini. Els seminaris són una manera de mantindre vinculació entre els membres del Consell, però també de desenvolupar els punts establits en l’Acord del Botànic, el pacte subscrit entre les quatre formacions per a governar. Aquesta sessió, celebrada a Altea, haurà de marcar les seues línies polítiques al marge de la pandèmia.

L’emergència sanitària i les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia van alterar l’agenda de prioritats de l’executiu autonòmic des del segon any de legislatura, copant les accions i les mesures urgents. Dos anys després, amb una campanya de vacunació que ha aconseguit les xifres més altes entre les regions europees i les dades d’ocupació apuntant a la recuperació econòmica, l’agenda de les mesures estructurals corre el risc de veure’s quasi nua.

L’executiu autonòmic ha fet notar els seus esforços en Sanitat, Educació i Mobilitat, amb les reformes de centres de salut i hospitals, el reforç dels contractes Covid –també a les aules i en serveis socials–, el pla Edificant, la Línia 10 de metro a València i el títol de transport integrat, així com en l’escut de protecció social, amb la renda valenciana d’inclusió i les prestacions socials unificades, però en els calaixos de les conselleries encara queden nombrosos projectes. Ni la llei d’àrees metropolitanes, ni el finançament de les universitats públiques, ni la construcció d’habitatge públic en nuclis amb necessitats residencials semblen tindre l’aire d’aparéixer aquesta legislatura.

En altres accions, el treball es desenvolupa d’una manera més lenta, embossat entre la burocràcia o lapidat per l’emergència social. La Conselleria d’Habitatge treballa en qüestions amb menys visibilitat, com l’adquisició d’immobles mitjançant el tanteig i retracte, les ajudes al lloguer a joves i famílies vulnerables i la regeneració de nuclis urbans, pendent de finançament europeu. Transició Ecològica impulsa diversos projectes normatius, ajudes per a la instal·lació d’energies renovables en edificis públics i llars i un pla de regeneració de l’Albufera, també pendent dels fons europeus. La Llei d’economia circular i la de canvi climàtic, dos dels projectes estrela del departament de Mireia Mollà, estan en tràmit parlamentari.

En el camp d’Economia Sostenible, el canvi de model productiu s’ha topat amb clots com la falta de finançament, que s’espera compensar amb fons europeus i centra les seues accions en les ajudes a empreses i instituts tecnològics. En Qualitat Democràtica i Transparència, el departament de Rosa Pérez Garijo ha finançat nombroses exhumacions de fosses de víctimes del franquisme i acaba d’aprovar el reglament de grups d’interés, una guia dels lobbies que pretenguen influir en les decisions públiques. Aquesta conselleria té pendent la Llei de govern obert i pretén impulsar una norma sobre pau i drets humans, segons va anunciar la consellera el juliol passat.